PUBLICITAT

Ordino

«No podem deixar d’invertir en el CEO i que vagi caient a trossos»

Entrevista al cònsol major d’Ordino, Josep Àngel Mortés

Per Lídia López

El cònsol major ordinenc, Josep Àngel Mortés, al seu despatx del Comú d’Ordino.
El cònsol major ordinenc, Josep Àngel Mortés, al seu despatx del Comú d’Ordino. | L. L.

El cònsol major d’Ordino, Josep Àngel Mortés, afronta la segona meitat del que serà el seu segon mandat a la corporació ordinenca amb satisfacció. I és que Mortés apunta que el seu govern ha complert ja el 90% del programa electoral.

–Quina valoració en fa d’aquesta primera meitat del mandat? 
–La valoració és molt positiva. El més important en qualsevol mandat és el programa electoral, i des d’aquest punt de vista, hem complert pràcticament el 90% del programa en aquests dos anys que portem. Per tant, la valoració és positiva, i encara més vista la situació complicada en la qual ens trobem. 

–El 90% és una part molt important. 
–Sí. Haurem de buscar altres coses a fer i estem estudiant projectes per tirar endavant, cosa que dependrà del pressupost que tinguem. Però és cert que estem molt avançats. Certament, hi ha un punt importantíssim en el programa que és el que té a veure amb l’hotel Casamanya el qual està pendent, però avui dia ja puc avançar que hi ha diversos projectes sobre la taula i dels quals alguns s’estan treballant d’una forma seriosa. I hi estem treballant conjuntament amb el quart d’Ordino, com no pot ser d’una altra manera, pel fet que tenen la propietat d’aquest edifici i també la decisió final. Però estic convençut que això podrem tancar-ho i donar la notícia durant el primer semestre del 2022.

–Al darrer Consell de Comú va fer referència a dos projectes. Podrien conviure tots dos?
–Insisteixo en el que deia abans: hi ha uns projectes sobre la taula i la decisió final la tindrà el quart d’Ordino com a propietari. Per tant, nosaltres treballem conjuntament amb ells i els hi hem passat les propostes que hi havia. A partir d’aquí, els ajudarem en el que calgui i els donarem suport en tot el que necessitin.

–Veu possible que el quart comuniqui una decisió la primera meitat del 2022? 
–Aquesta és la idea, i si pot ser, que a la primavera com a tard puguin tenir una decisió presa per anar-ho avançant, pel fet que s’hi han de fer obres importants que calculo que trigaran almenys un parell d’anys.

–Han estat uns mesos marcats per la pandèmia. Hi ha alguna promesa electoral que no podran complir per efecte de la covid? 
–No. Amb la situació de la covid, el que haurem de fer és reconduir partides pressupostàries perquè hi ha hagut despeses excepcionals que no hi eren, però no s’ha hagut d’aparcar cap projecte. Com deia abans, hem complert pràcticament la totalitat del programa, i a més, vam fer una aportació extraordinària al Govern pel Fons Covid per valor de 800.000 euros, que pel Comú d’Ordino és una xifra rellevant, vist el pressupost que tenim.

–Els consellers de la minoria van compartir en una entrevista fa uns dies que estaven preocupats per l’impuls de la construcció a la parròquia. Què els hi diria al respecte?
–D’entrada, jo diria que no se’ns està escapant de les mans, com van manifestar els consellers, ni de bon tros. La construcció es regeix per l’oferta i la demanda, i ara mateix ens trobem en un cicle en el qual s’està construint molt. Però no solament a la parròquia d’Ordino, és una cosa en l’àmbit del país. El sector està en un moment òptim i per això hi ha aquest creixement, i ja abans que se’ns reconegués com a Reserva de la Biosfera, la nostra voluntat era poder trobar l’equilibri entre la conservació del patrimoni i el desenvolupament econòmic. En aquest sentit, el comú està duent a terme estudis de creixement de la parròquia, sobretot mirant l’aspecte dels recursos hídrics i en relació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. I una vegada tinguem els resultats d’aquests estudis, podrem modular aquest creixement en funció de les necessitats que hi hagi a la parròquia i dels recursos disponibles. I més enllà d’això, també s’està impulsant la construcció que permet el Pla d’Urbanisme i la normativa que tenim vigent, tenint en compte que vam fer una revisió d’urbanisme a finals del 2019 i ja es va restringir, per dir-ho d’alguna manera, el tipus de construcció per tal de fer-la més integrada a la parròquia. Insisteixo, s’han de trobar les fórmules per aportar seguretat jurídica, i al mateix temps, trobar l’equilibri econòmic amb la protecció del patrimoni natural.

–La setmana passada van aprovar els pressupostos del 2022, i la consellera Coma va defensar que la política del seu govern és dur a terme inversions «pel bé de les persones». Em pot precisar al voltant d’això? 
–Aquesta afirmació va sorgir arran del debat per les inversions que hem fet al Centre Esportiu d’Ordino (CEO). Des d’aquest punt de vista, cada vegada més tothom cuida més la seva salut i anem a fer esport, i les inversions que fem des d’Ordino intentem que vagin en aquesta línia. Cada vegada tenim més socis al CEO i penso que hi hem de contribuir, a banda que el CEO és un element de dinamització de la parròquia.

–Quin valor li dona el seu govern a aquesta infraestructura? 
–El valor que li donem és evidentment alt, perquè sinó no hi hauríem fet aquestes inversions econòmiques ni aquesta aposta que hem fet a favor del Centre Esportiu. El CEO té molts anys i s’ha d’anar reformant i posant al dia. No podem fer és deixar d’invertir-hi i que vagi caient a trossos. A més, si això ho lliguem als turistes i altres residents del país que volem atraure a la parròquia, que són aficionats a la muntanya, a la neu, a l’esport i altres, hem de tenir els elements per fer-ho. De fet, també tenim el Centre de Tecnificació d’Ordino, que en aquest cas gestiona el Govern, però que és un element més que, en tot aquest context, aporta un valor afegit.

–Tornant al debat dels pressupostos, la partida destinada al personal s’ha vist incrementada. La corporació ha augmentat el volum de treballadors?
–Hi ha treballadors que es van contractant amb caràcter temporal. Evidentment, quan es fan inversions o es creen nous serveis, s’hi ha de situar el personal que se n’ocupi. Penso que forma part d’aquestes regles del joc: si vols donar més servei als administrats hi ha d’haver persones que tirin endavant aquests serveis o que els gestionin, així que no és un tema que ens preocupi en absolut. 

–També van introduir la sanció en els sous dels consellers per no assistir a les comissions. Com defensa aquest element? 
–Quan arribes a aquesta mena d’eines que facin que els consellers hagin de venir a les comissions o dur a terme les seves tasques, és complicat. Penso que estem aquí per fer-ho complir i la forma que s’ha cregut més adient per tirar-ho endavant és aquesta, la de regular la retribució en funció de l’assistència. I si una persona no assisteix, no pot ser que cobri igual que la que fa la seva feina.

–Ja fa un any que es va aprovar la candidatura de la Reserva de la Biosfera. Quins són els pròxims passos dins d’aquest marc a la parròquia?
–En efecte, la Reserva de la Biosfera fa un any i escaig que es va aprovar i consta d’un pla de gestió que formava part de la candidatura que es va presentar a la Unesco. I en aquest text hi havia els plans d’acció que són els que ara estem treballant. Des d’aquest punt de vista, ara s’estan fent plans per informar tots els actors econòmics de la parròquia i els ciutadans al respecte. Per exemple, estem fent exposicions a les escoles i s’està formant a tots els caps de departament del comú perquè tinguin molt clar què és una Reserva de la Biosfera per tal de poder-ho explicar als administrats.

–I coneixedors de la seva experiència, creu que Andorra està ben posicionada per assolir el reconeixement en la candidatura de país?
–Jo diria que sí. Andorra està molt ben posicionada per esdevenir Reserva de la Biosfera tot i que, entre cometes, no serà tan fàcil d’aconseguir. I no des del punt de vista que la Unesco ens ho pugui donar o no per les condicions, perquè penso que les reunim perfectament, sinó que penso que serà més complicat obtenir aquest label per la feina a desenvolupar i el fet de posar d’acord totes les parròquies. Serà un treball molt més feixuc, però això no vol dir que no s’hagi d’aconseguir. De fet, penso que és quelcom que s’assolirà i que serà molt bo perquè serem el primer país del món en obtenir-ho.

–El projecte per un centre de recerca immunològica a Ordino per part de Grifols ha estat l’element que més debat ha generat darrerament al voltant de la parròquia. Ens pot comentar en quin punt es troba?
–Aquest projecte el pilota el Govern i entenc que estan avançant en els diferents processos que s’han de dur a terme fins que s’acabi culminant. La idea inicial era que en un parell d’anys pogués estar funcionant. El Comú d’Ordino li va donar el seu vistiplau fent un informe favorable al projecte d’interès nacional perquè pensem que és un element dinamitzador important de la parròquia i també del país. És un projecte que en permetrà diversificar l’economia per deixar d’estar tan centrats en el turisme i poder buscar que altres activitats s’implantin al nostre país. Penso que el projecte de Grifols és una molt bona cosa pel país i el fet que sigui una empresa coneguda permetrà que faci de motor perquè altres entitats s’interessin a venir.

–Està satisfet que s’hagi escollit Ordino com ubicació del centre?
–Completament. I la prova és que, com he dit, vam aprovar l’informe vinculant perquè tirés endavant.

–Quin seria el principal argument que li donaria a una persona detractora del projecte? 
–Crec que hem de confiar en el que ens diuen els tècnics, i jo ho faig perquè no és el meu camp de coneixement. Amb la informació que tinc, que no és de carrer sinó del mateix Govern, estic molt tranquil i no hi ha cap dubte ni es posa de manifest cap risc. A partir d’aquí, cadascú sabrà el que vol defensar o no. Penso que hem de ser tots prou adults i pensar que el Govern no farà qualsevol cosa que perjudiqui el país, i que s’ha de fer confiança a la gent que ens governa. De fet, en aquests moments Andorra està negociant un acord d’associació amb la Unió Europea, per tant, quan es posa en dubte l’encaix de les normatives que es tiraran endavant amb les europees, és claríssim que s’adaptarà totes les lleis per poder fer realitat aquest centre de recerca immunològica. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT