A l’Oficina Covid li va faltar previsió a l’hora de gestionar els seus recursos humans i això li va passar factura al dispositiu amb l’esclat de la sisena onada. Així ho va reconèixer el seu director, Bruno Bartolomé, que ahir va comparèixer davant la Comissió Legislativa de Sanitat juntament amb el director general del SAAS, Josep Maria Piqué, la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, i el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, aquest darrer per via telemàtica després de donar positiu en coronavirus. «La necessitat de recursos humans es va fer evident a mitjan novembre», va declarar Bartolomé, que va puntualitzar que «de la sisena onada haurem après a poder tenir més anticipació en cas necessari». En aquest sentit, el responsable va explicar que, després d’arribar a la cinquantena de treballadors fa un any, el recurs va reduir a 18 els traçadors interins el febrer d’enguany. Una xifra que encara va disminuir més a l’estiu, quan per la baixa voluntària de diferents treballadors van quedar només set places fixes cobertes. En qualsevol cas, la mitjana d’entre 30 i 40 casos diaris que es va mantenir fins al novembre, permetia al dispositiu «donar resposta» a les demandes, i a la vegada, els va capacitar per fer «un exercici d’ajustar recursos». De fet, Benazet també va reforçar que la visió que es tenia a l’octubre i arreu d’Europa era que amb les vacunes n’hi havia prou, a banda que existia el convenciment que «els nens transmetien poc la malaltia», cosa que finalment no va ser.

«Al novembre vam tenir un augment exponencial de les xifres, i això en unes circumstàncies excepcionals, amb tot obert i una transmissió molt alta», va argumentar Bartolomé, que va posar en relleu que «en 10 dies, ens vam trobar passant de 40 casos diaris a 350». En aquest context, l’Oficina Covid va «prendre mesures de caràcter urgent per respondre a les necessitats de la ciutadania», incorporant a una vintena de funcionaris provinents d’altres departaments i que, tal com va avançar el director, seguiran adscrits al servei fins al final de gener del 2022, que afegit a la contractació de 10 traçadors més, han de garantir la viabilitat del recurs. Això no treu, però, que Bartolomé reconegués que «mirant enrere, podríem haver aprofitat l’estiu per tenir persones formades».

Pla de xoc del SAAS

Per la seva banda, Piqué va exposar els recursos que amb els quals compta l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell i les accions dutes a terme per mantenir el servei, destacant la disposició de fins a 32 llits d’UCI, de 35 respiradors, i la inversió de més d’un milió i mig entre el 2020 i el 2022 per a la contractació de diferents professionals de la salut per atendre les necessitats de la covid. En aquest sentit, el director general va assenyalar la dificultat actual per trobar personal d’infermeria, declarant que «en farien falta més, però ja no n’hi ha a Andorra», i puntualitzant que «és una carència a tot arreu». Aquesta dificultat és un dels elements que Piqué va anomenar entre els condicionants que, en comparació amb la primera onada, van en detriment al servei, recordant també la disposició aleshores dels 39 professionals cubans, el suport actual al centre de vacunació, i el manteniment relativament normal de l’activitat a l’hospital –exceptuant, actualment, les intervencions ambulatòries menors i majors ajornables–. Sigui com sigui, el director general del SAAS va incidir que «no hem contemplat demanar personal sanitari a altres països», i recalcant que «hem contractat en excedent anestesistes amb una formació d’origen en intensius que ens permet una flexibilitat entre cirurgia i l’UCI».

També amb una mirada de previsió, el titular de Salut es va mostrar disposat a «posar sobre la taula i tenir molt ben escrits» els diferents escenaris i plans d’actuació en funció de l’evolució epidemiològica, i així mateix, de compartir-ho amb la resta de grups parlamentaris. En aquest sentit, Benazet va assegurar que «l’estat de l’UCI marca les decisions que hem de prendre», i situant la línia vermella en els 22 pacients. «Si els ventilats estan per sota dels 22, podem seguir funcionant com fins ara, però si ens acostem a 22 i veiem a venir un salt, hauríem de restringir molt», va apuntar el ministre, que en qualsevol cas, va considerar que «crec que no ens veurem abocats a un confinament quirúrgic de 10 o 15 dies». De fet, al voltant d’aquesta mesura i l’acció empresa pels Països Baixos de confinar fins al 14 de gener, Benazet va valorar que «aquestes decisions a vegades es prenen per previsió o per por», i va indicar que «potser s’han anticipat massa». 

En darrera instància, Mas va compartir l’impacte de la pandèmia en la salut mental dels residents al Principat, posant en relleu que el nombre de pacients atesos en els diferents dispositius i segons les franges d’edat, així com les consultes realitzades, es trobarien en xifres molt similars a les del 2019. Així mateix, la secretària d’Estat també va posar en relleu, i a pregunta de la consellera general Mònica Bonell «la col·laboració amb Educació per treballar en el reforç de la psicopedagogia per promoure accions amb els menors perquè tinguin més habilitats per fer front a la situació o que puguin demanar ajuda».

I al voltant del treball per a la incorporació de la psicologia i la psiquiatria a la cartera de serveis de la CASS, així com de la culminació del Pisma, Mas i Benazet van assegurar que ja encaren la recta final. Així, malgrat que «l’objectiu era aprovar-ho al final de desembre, la situació epidemiològica ha fet que ho haguem d’allargar un o dos mesos més», segons el ministre.