PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

La sal, un aliat del COEX

Les mines de Súria proporcionen la major part del producte salí que s’utilitza per pal·liar els efectes de la meteorologia a les carreteres del país

Per Àlex Pont

Emmagaztematge de sal a una de les bases del COEX.
Emmagaztematge de sal a una de les bases del COEX. | COEX

Els serveis de Conservació i Explotació de carreteres del Principat (COEX) utilitzen tres tipus de sal per tal de lluitar contra la neu i el gel que s’acumula a les vies durant els mesos d’hivern i, d’aquesta manera, permetre la circulació de vehicles amb la major normalitat possible. De fet, Andorra fa servir una mitjana de 3.500 kg de sal durant les estacions fredes. Segons el cap d’àrea del COEX, David Palmitjavila, «el sistema de sal cargadora o bé sal seca, és la que més s’utilitza arreu del país, però sobretot a les cotes més altes de la Massana i Encamp, on es produeix el 80% de les nevades totals de l’any, a partir de 1.200 metres d’altitud». Aquest tipus de producte salí prové de les mines de Súria, un enclavament referent al món de la mineria de la potassa i la sal arreu d’Europa, que es troba a la comarca catalana del Bages. La sal seca s’emmagatzema a tres localitzacions arreu del Principat. El principal magatzem es troba a la base central del COEX, on arriba gairebé la totalitat del material per tal de ser distribuït posteriorment. Els altres dos magatzems es troben al Port d’Envalira i a la Massana.

El segon tipus de sal més utilitzat prové de les mines de Cardona, un poble veí de Súria, i rep el nom de sal de sitja, la qual és molt similar a la sal seca, amb la diferència que ha passat un procés de refinació per tal que es pugui conduir a través dels conductes dels dipòsits d’emmagatzematge. Aquests cilindres, que suporten una capacitat de 30 tones, estan situats a diferents punts de la carretera de Sant Julià de Lòria, la Massana, Andorra la Vella i Canillo. «Col·loquem les màquines a sota les sitges i les carreguem directament del dipòsit per facilitar l’aprovisionament d’aquesta sal que treballa molt bé a cotes altes i a temperatures baixes», explica Palmitjavila. 

Pel que fa al tercer tipus de producte, trobem la salmorra, que està formada per una barreja d’aigua i sal marina provinent de la població costanera de Sant Carles de la Ràpita, situat al sud de Catalunya i s’emmagatzema a la base central del COEX i a la base de la Massana. Aquesta sal, que es guarda en sacs de mitja tona, està diluïda en aigua i s’utilitza, sobretot, a les parròquies baixes, ja que «treballa molt bé amb temperatures de fins a menys cinc graus, tot i que la humitat de l’aire també intervé a l’hora de gelar les carreteres, hi ha molts factors a tenir en compte a l’hora d’escollir el tipus de sal per a cada zona», assenyala Palmitjavila. La salmorra conté un 20% de sal, cosa que comporta un estalvi important de producte salí. Aquest element impregna la carretera i la fa transitable sense la necessitat que passin els vehicles per escampar la sal, però a temperatures molt baixes, el seu efecte és gairebé nul, per la qual cosa es necessita un control constant de les característiques climàtiques de totes les zones del país per tal de decidir quin tipus de producte es farà servir per part del COEX.

«Hi ha un gran desconeixement sobre com treballa la sal a la carretera; si no circulen els vehicles, la sal no fa efecte», afirma Palmitjavila. Llençar sal sense trànsit no serveix de res, necessita ser escampada al llarg de tota la calçada amb la finalitat que pugui dur a terme la seva tasca anti-congelant, en aquest punt és quan entra en joc l’acció dels vehicles. El moviment produït per les rodes dels cotxes amb el producte salí fa que la capa de neu pugui ser penetrada amb la finalitat que no es formi gel. 

Efectes perjudicials?

Els països escandinaus utilitzen grava per a lluitar contra les barreres que suposa transitar una carretera amb neu i gel. A Andorra, però, no es tracta d’un sistema adequat. En diverses ocasions s’ha criticat la utilització de la sal a les carreteres, ja que es tracta d’un mineral que pot propiciar l’erosió de les mateixes i, per tant, accelerar el seu deteriorament, però «amb vuit milions de turistes, la majoria dels quals són visitants puntuals provinents d’Espanya i França, no podem canviar a un sistema que requereix més temps i que tots els cotxes s’equipin amb rodes de contacte perquè molts d’ells venen puntualment; necessitem solucions ràpides i la sal ho és», diu Palmtijavila. De totes maneres, des del COEX es vol promoure la utilització de la salmorra, ja que conté molta menys quantitat de sal i, per tant, permet optimitzar els recursos i reduir l’impacte negatiu a les carreteres. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT