PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Els propietaris de gossos creuen que les proves haurien de ser contínues

Vilamajó apunta que l’espera entre convocatòries pot alentir les adopcions dels cans

Per Lídia López

Un gos de raça American Staffordshire Terrier, una de les considerades potencialment perillosa.
Un gos de raça American Staffordshire Terrier, una de les considerades potencialment perillosa. | Freepik

Els propietaris de gossos consideren que les quatre convocatòries anuals que ha proposat el Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat i que dimecres va aprovar el Consell de Ministres per a la realització de les formacions i proves que acreditin la capacitat per a la tinença de gossos perillosos o potencialment perillosos, no són suficients. Així ho va posar de manifest el portaveu del grup Rastreig i recerca gossos, Jaume Vilamajó, que va considerar que seria més adient poder accedir a aquesta capacitació en qualsevol moment. «Si trobes un gos a la gossera que busca casa i tu li vols donar, per què has d’esperar tres mesos a poder-ho fer?», es va qüestionar Vilamajó, que va recalcar que, en aquest període, una altra persona que ja disposi de la formació podria adoptar-lo abans, o de cara al benestar de l’animal, «haurà d’estar més temps a la gossera quan podria haver estat en una llar abans». Per això, el portaveu va defensar que la tramitació d’aquests permisos i la realització dels cursos hauria d’estar disponible «en tot moment», per tal d’agilitzar l’arribada dels cans als seus nous domicilis.

Així mateix, Vilamajó va apuntar que, amb la informació donada fins al moment, «no queda clara la diferència entre la formació que faran els ensinistradors i la que oferiran els Banders», incidint que «si l’ensinistrador ensenya a portar el gos i dona als futurs amos les pautes perquè li sigui obedient, quin serà el paper dels Banders?». De fet, el portaveu també va posar en relleu que, en la presentació d’aquests cursos que dimecres va desenvolupar el ministre Portaveu, Eric Jover, no es va fer referència a l’avaluació psicològica dels possibles propietaris. En concret, Vilamajó va trobar a faltar la realització d’un test psicotècnic a les persones que vulguin adoptar un d’aquests cans, una pràctica habitual en altres països. 

En darrera instància, el portaveu de Rastreig i recerca gossos també va qüestionar-se com es gestionarà la demanda d’aquesta capacitació de cara a les persones que vagin a buscar els gossos fora del país. «Hi haurà controls o acords amb entitats de fora que garanteixin que només es concedeixen aquests animals a les persones que tinguin aquesta formació o no serà fins que el portin al veterinari que se li requereixi?», va preguntar. Per tot plegat, Vilamajó va considerar que «hi ha mancances» en el procediment establert i que això demostra que «Andorra fa les coses sense assegurar tots els aspectes que aquestes impliquen».

PUBLICITAT
PUBLICITAT