Tant el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, com l’expresident del Consell Insular de Menorca i expert que va fer l’estudi de viabilitat d’Andorra per poder ser reserva de la biosfera, Joan Huguet, van coincidir en la necessitat d’aconseguir un consens polític per obtenir el segell de la Unesco. Ahir es va presentar el projecte i el logotip final als grups parlamentaris i a la síndica i la subsíndica al Consell General, en aquestes rondes de compartir el projecte amb els diferents actors institucionals, socials i econòmics implicats. Durant la trobada, en la qual Huguet va exposar l’estudi de viabilitat i les fortaleses que té el país, també va remarcar, que tot i que Andorra ho té tot, hi ha un fet transcendental per poder ser reserva de la biosfera «que és la unanimitat i una implicació política total, tant dels grups parlamentaris i els comuns com de la societat civil».

De fet, a banda de fer l’estudi de viabilitat durant sis mesos amb un equip multidisciplinari, Huguet també es defineix com un apassionat de les reserves de la biosfera i va ser un dels principals impulsors perquè Menorca fos declarada reserva de la biosfera ara fa 28 anys, esdevenint la primera illa a aconseguir-ho. D’aquesta manera, Huguet va traslladar als representants del Consell General que l’únic que necessita Andorra és voluntat política. De fet, va definir la reserva de la biosfera com una constitució de present i de futur que ha d’afectar a totes les generacions presents i futures i «que governi qui governi no s’ha de qüestionar aquesta declaració». Tot i aquest consens i unanimitat, hi ha d’haver debat polític perquè ser reserva de la biosfera és un camí que es fa dia a dia damunt unes normes, que són les que es discuteixen als parlaments, ja que la Unesco no té una jurisdicció que imposi criteris, sinó només unes línies a seguir, va especificar Huguet.

Amb l’experiència de Menorca, Huguet va confessar que Andorra té un gran potencial, «infinitament superior» al quin tenia l’illa abans de ser reserva de la biosfera. «Vosaltres sou reserva de la biosfera de factor i ara falta que ho sigueu de manera legal», va remarcar, i ho va exemplificar explicant que el Principat ja té tres parcs naturals i només té entre un cinc i un sis per cent del territori afectat des del punt de vista urbanístic. A més, Huguet també va destacar que en la Constitució, ja hi hagi un article que comprometi a fer polítiques de preservació del territori, mediambientals i amb un desenvolupament econòmic per la societat present i futura.

Per la seva banda, Gallardo va comentar que l’anàlisi de l’estudi d’Huguet va molt alineat amb el missatge que va traslladar la Unesco la setmana passada, quan va anunciar que els reptes més complicats des del punt de vista del marc normatiu i legislatiu, ja se superaven amb escreix. El ministre també va posar com a exemple l’illa de Menorca, ja que «després de 28 anys de diferents colors polítics i governs que han anat passant, sempre hi ha hagut un alineament i un acord» sobre el que representa per a l’illa ser reserva de la biosfera. Pel que fa als grups parlamentaris, els principals neguits que van traslladar durant la trobada han estat relacionats amb el procés participatiu i el model de gestió.

El ministre també va tornar a destacar la importància que tindria ser el primer país a esdevenir reserva de la biosfera, tant pel missatge internacional que suposaria com per la projecció a l’exterior que tindria el Principat. Finalment, també es va aprofitar la trobada amb els representants dels grups parlamentaris per donar a conèixer el resultat final del logotip que ha de representar la candidatura, després de les readaptacions que un professional del disseny ha fet del dibuix inicial d’una jove del país.