Vela, bartumeu i Vives, amb Carod i Bargalló, al setembre a Ordino. Foto: EL PERIÒDIC

Encarrilat definitivament el nomenament del nou director de l'Institut Ramon Llull –l'escriptor Vicenç Villatoro– queda ara per embastar l'altra pota sobre la qual s'aixeca la promoció, defensa i projecció de la llengua i la cultura catalanes: la Fundació Ramon Llull, l'artefacte creat ara fa tres cursos per l'exministre de Cultura, Juli Minoves, i l'encara director de l'Institut, Josep Bargalló. Aquest últim, que compaginava la direcció de l'IRL amb la de la Fundació, té els dies comptats. Villatoro sembla cridat a substitur-lo també al capdavant de la Fundació, però l'interregne causat per la victòria convergent a les últimes eleccions catalanes ha paralitzat encara més una institució lenta de reflexos com ja ho era la Fundació.

Segons reconeixia ahir mateix el Ministeri de Cultura, encara no hi ha data per a la pròxima reunió del patronat de la Ramon Llull, que com recordarà el lector té la seu oficial a la casa d'Areny-Plandolit i està presidit pel cap de Govern, Jaume Bartumeu. Cal afegir que, en l'últim canvi de Govern al Principat, arran de la victòria socialdemòcrata, el patronat va trigar cinc mesos a reunir-se. En aquests condicions, no és cap sorpresa que la Fundació no tingui cap activitat prevista per als pròxims mesos. «S'hi està treballant», al·lega el ministeri. Una paràlisi que, en tot cas, és un tret característic en els tres anys de vida de la institució. L'última aparició va ser ara fa un any amb la participació a la fira Expolangues. Des de llavors, el silenci. A part, és clar, de la decisió salomònica de repartir el cost del Ramon Llull de les lletres –ja saben, aquells 90.000 euros que fins al 2010 Andorra desembutxacava en solitari– entre els tres socis fundadors. D'alguna cosa ha servit, sí; el que no queda tan clar és que calgui mantenir tota una Fundació l'única activitat ordinària de la qual és la reunió anual dels seus patrons.

Per a més informació consulti l'edició en paper.