La sessió de preguntes al Govern d’ahir al Consell General va tornar a estar protagonitzada pel 'famós' informe dels advocats Tomàs Gui i Manuel Pujadas sobre l’avortament i el Coprincipat. En aquest sentit, el cap de Govern, Xavier Espot, va 'comprar' el mètode que descriu el treball dels lletrats que invoca a adoptar l’esperit constitucional per trobar una solució al problema i fins i tot el va llegir íntegrament, mentre que va condicionar el consens al fet que el Partit Socialdemòcrata (PS) adopti aquest camí per iniciar el diàleg.

El debat va estar protagonitzat per la consellera general socialdemòcrata, Judith Salazar, i el mateix cap de Govern, tot i que al final s’hi va sumar el president del grup parlamentari del PS, Pere López. Tot i 'comprar' el mètode, Espot va matisar que l'Executiu relativitza el dictamen, ja que pot estar sotmès a altres opinions més ben fonamentades i, a més, va reiterar que, a banda de les consideracions jurídiques, també s’han de tenir en compte les mèdiques i les institucionals. Salazar, per la seva banda, va assegurar que el text canvia posicionaments anteriors expressats a la cambra per part de la majoria, ja que «hem sentit a dir sovint que la despenalització no era constitucional, i aquest informe assegura que sí», va afirmar. «Hem de ser prudents, ja que l’única institució que ho pot assegurar és el Tribunal Constitucional (TC)», va dir Espot, que es va negar a expressar l’opinió jurídica del Govern sobre aquesta qüestió.

Al principi de la sessió, la síndica general, Roser Suñé, va llegir una declaració institucional de defensa dels drets humans. En aquest sentit, Salazar va ressaltar que precisament l’avortament «és una qüestió de drets, ja que l’ONU així ho ha determinat», va recordar. «Està ben fonamentat i indica possibles vies de solució, però hem de trobar l’encaix institucional», va reiterar Espot.

L’apel·lació al diàleg i al consens va ser constant durant la sessió entre les dues parts, i al final no va acabar amb cap concreció. Sobre el mètode, el cap de Govern es va preguntar «si vostès [el PS] l’assumeixen, perquè no el practiquen», mentre que Salazar va denunciar que «sempre ens hem trobat amb un cop de porta i amb el 'això no toca'». «El problema –va constatar Espot– és que partim d’una premissa inicial diferent, ja que els paràmetres institucionals no són irrellevants i no és només una qüestió de drets; així doncs, si estan disposats a tenir en compte la vessant institucional, allà ens hi trobaran, sempre hem tingut la mà estesa», va assegurar.

El cap de Govern va reconèixer que «sabem que tenim un problema que la societat demanda, però tenim una arquitectura institucional, amb els dos coprínceps, que és irrenunciable, una línia vermella, perquè ens aporta un valor afegit ja que ens ha assegurat un període molt llarg de pau i estabilitat, i per aquest motiu ni aquest Govern ni aquesta majoria parlamentària mai posarem això en risc».

Enmig del debat, la consellera socialdemòcrata va revelar que havien tingut una conversa privada amb el copríncep episcoal, Joan-Enric Vives, i que aquest els hi havia assegurat que sempre respectaria la Constitució. Sobre això, Espot va assegurar sentir-se «incòmode» i per això va treure credibilitat i transcendència a aquest fet, i va afirmar que el Consell General no era el lloc d’explicar converses privades amb el cap d’Estat. En aquest punt, també va intervenir Pere López, que va assegurar que aquest «atzucac institucional no existeix; no hi ha d’haver por ni actuar amb l’espasa de Dàmocles a sobre, perquè l’escenari en què els coprínceps no respecten la Carta Magna per nosaltres no és real». Sobre això, Espot va qualificar López de «temerari», ja que podrien abdicar o renunciar, i va recordar que la figura del cap d’Estat és indivisible entre els dos coprínceps.

D’altra banda, el conseller general socialdemòcrata, Carles Sánchez, va preguntar sobre els recursos humans i econòmics del Ministeri d’Afers Socials, liderat per la ministra Judith Pallarés, que va explicar que compten amb 178 professionals, distribuïts en diverses àrees i serveis. Pallarés va reconèixer que a causa de la pandèmia hi va haver un increment de casos a atendre, però va al·legar que es van activar tots els canals necessaris i van atendre les persones que ho necessitaven. A més, va explicar que s’estan començant a implementar mesures, com la història social compartida, que facilitarà l’accés als historials i simplificarà els processos.