El Projecte de Llei d’Economia Circular, elaborat pel Govern i que es troba en tràmit parlamentari, incidirà en la lluita contra el malbaratament alimentari del país. Així ho va exposar la directora del departament de Medi Ambient, Sílvia Ferrer, que va indicar que el text legislatiu recull, com un dels quatre objectius principals i per a l’horitzó del 2030, accions específiques contra el malbaratament alimentari i adoptant l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 12.3 de les Nacions Unides. En concret, es pretén reduir a la meitat el desaprofitament, així com crear circuits i estratègies per distribuir els aliments pròxims a la data de caducitat, o posar-los a la venda a preus reduïts en els espais comercials. I en l’àmbit domèstic, també es promocionarà la compra a granel, l’organització de compres i el reaprofitament de productes. «Aquests elements són aspectes que la població va integrant a poc a poc i que ajuden a reduir el malbaratament», va incidir Ferrer.

De fet, l’estratègia anirà de la mà de l’aposta per una producció local més sostenible, i que queda recollida en la Llei Omnibus d’Agricultura, que també es troba ja al Consell General. «La Llei Omnibus d’Agricultura té com a finalitat impulsar les condicions que afavoreixin el desenvolupament de l’activitat agrària i ramadera d’Andorra per assegurar la seva continuïtat», va declarar el director del departament d’Agricultura, Josep Casals, que va afegir que el text també incideix a «garantir la producció de productes de proximitat que siguin de qualitat, i al mateix temps, ajudar a preservar el nostre paisatge i conservar la diversitat». 

I és que, tal com va manifestar en declaracions a EL PERIÒDIC la presidenta del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes d’Andorra (CDNA), Berta Jiménez, molts dels pacients aprofiten la voluntat per alimentar-se millor i la conscienciació del canvi climàtic per fer un canvi d’hàbits i escollir «productes bons per la seva salut i que no afectin el planeta». En aquest sentit, ambdós representants del Govern van coincidir en aquesta lectura, apuntant també a la incidència de la pandèmia per marcar «un abans i un després» en moltes de les accions de la població. «Hem obert els ulls en allò que estàvem fent, i potser anàvem a comprar productes alimentaris i no ens fixàvem massa en què compràvem o d’on venia», va recalcar Casals. Així, els dos van posar l’accent en el paper dels productes locals i de proximitat com a la millor via per desenvolupar una alimentació sostenible. «Des del punt de vista ambiental, es tracta de sensibilitzar als consumidors de què implica el transport i producció de països a milers de quilòmetres d’aquí i que no són necessaris per a la nostra dieta o ja els podem obtenir de proximitat», va puntualitzar Ferrer.

Tanmateix, per repercutir en la qüestió mediambiental, els dos directors van posar en relleu els esforços en l’eliminació dels plàstics d’un sol ús i la promoció de la reutilització dels productes, element que també es recull al text d’Economia Circular, i posant d’exemple l’acció empresa des de Ramaders d’Andorra de cara a la venda de la Carn d’Andorra. «Recentment, Ramaders d’Andorra va presentar una safata amb un embalatge completament reciclada, així que penso que ens estem avançant a molts aspectes en aquest sentit», va detallar Casals, mentre que Ferrer va manifestar, al voltant del plàstic d’un sol ús, que «la llei exigirà que tot el producte fresc que es prepari per vendre al país no estiguin embolcallades amb plàstic».

Sigui com sigui, tant Ferrer com Casals van valorar que la població andorrana està conscienciada al voltant d’aquestes qüestions. «Crec que hi ha una voluntat col·lectiva arreu del món per canviar les pautes i minimitzar l’impacte mediambiental per tal de mitigar els efectes que durant les darreres dècades ens han portat al canvi climàtic», va declarar el director d’Agricultura.