Xavi Casas diu adeu, de manera oficial, a l’àmbit competitiu. Així ho va anunciar ahir el pilot andorrà, mentre recordava tots els èxits aconseguits en una carrera que ha durat 30 anys i on ha recollit infinitats de trofeus i reconeixements, tant en la disciplina de bici com a dalt de la moto els darrers anys.

Un total de sis rècords Guinness, un mundial, un subcampionat del món, un subcampionat de Nord-amèrica, un europeu, un subcampionat d’Europa i dos Campionats d’Espanya, són els títols més destacables que deixa Casas, que se sumen a d’altres més petits com Campionats de Catalunya o d’Andorra. El somni de Casas era poder viure d’aquest esport, fos amb la bici o amb la moto, i aquesta determinació el va portar a registrar diversos rècords Guinness, fets que van servir per atreure patrocinadors i poder augmentar la fama de l’andorrà. «Ha sigut molt difícil combinar l’àmbit competitiu amb el xou mediàtic, ja que per viure d’alguna de les dues coses has de deixar de banda l’altra. No obstant això, em vaig demostrar a mi mateix que no sols podia arribar a estar entre els millors del món, sinó que podia ser el millor», va declarar l’andorrà.

El del Principat no va tenir una carrera esportiva fàcil. L’any 1991 va començar amb la bici, on va arribar a ser tercer del món amb tan sols 13 anys. Del 1994 al 1999 va passar a la moto, disputant el trial juntament amb el reconegut Adam Raga, cadet en aquella època. Aquell mateix any va patir la pitjor lesió de la seva carrera, amb un trencament dels lligaments creuats, una triada, dues vegades seguides. Després d’any i mig parat «pensava que havia de dir adéu». El 2001 va tornar a agafar la bici i «vaig començar a entrenar fins a aconseguir el meu objectiu, que era ser campió del món», una fita que va arribar l’any 2005.

Amb un to emotiu, el pilot tricolor va assegurar que «del que estic més orgullós és d’haver aconseguit els objectius personals, i aquest premis, com el de campió del món, no em recorden aquell dia, sinó en aquesta cas és la història dels darrers 15 anys que vaig estar lluitant per aconseguir-ho». Tanmateix, Casas va rememorar el moment on va tenir clar que Andorra havia de participar en el Trial de les Nacions, explicant que «Jordi Lestang i Gaudi Vall són nois que els conec des de petits i he pogut veure la seva evolució, i va arribar un punt en què ho vaig tenir clar que podíem fer alguna cosa maca en aquesta competició, però pensant en un top5 aproximadament, no en el podi que vam fer».

Cuidar la base/ Casas ha estat tres quartes parts de la seva vida competint, i va assenyalar que «han sigut 30 anys molt complicats, i mirant enrere ha sigut molt divertit, però no sé si ho tornaria a fer, ja que tirar endavant cada any ha sigut tota una lluita». El seu primer rècord, que va registrar en pujar la Torre Eiffel amb la bici, va ser dels més especials per al del Principat, ja que «va ser el que em va obrir les portes a poder viure d’aquest esport», però de moment el tricolor ha decidit apartar-se completament del trial pel que fa a l’àmbit econòmic i empresarial, tot i que seguirà donant suport a les joves promeses del país, com són Jordi Lestang o Gaudi Vall. «D’aquí a cinc o sis anys hauria d’haver-hi un andorrà competint en el Trial Indoor, i podria ser, però si no es fa una bona feina, no succeirà», va assegurar Casas, mentre afegia que «de més de 100 nens que han passat per les meves escoles, Lestang i Vall són els que porten aquest esport a la sang, i si econòmicament tenen suport arribaran a estar entre els 10 millors del món, seguríssim», llençant un missatge clar a les administracions públiques i a la Federació Andorrana de Motociclisme. 

Les decles

Xavi Casas - Pilot

«Em vaig demostrar a mi mateix que no sols podia arribar a estar entre els millors del món, sinó que podia ser el millor»