El president del grup parlamentari reformista, Joan Gabriel, divendres. Foto: EL PERIÒDIC

El president del parlamentari reformista i líder de CR, Joan Gabriel, realitza un balanç de la legislatura i aborda algunes claus del camí que hores d'ara estan ultimant els representants del PLA per tal de consolidar una alternativa de Govern.

–Estem a punt d'assistir al desenllaç amb menys intriga dels últims anys, és a dir, a la constatació que caldran eleccions anticipades. ¿Què està fent el grup reformista durant aquests dies?

–Estem ultimant les esmenes a la llei de taxes al consum i treballant en tots els temes a tràmit legislatiu, perquè la nostra obligació és fer-ho fins a l'últim dia. No podem evitar que un efecte sorpresa ens agafi sense haver fet la feina. Nosaltres, però, confiem en la paraula del senyor Bartumeu, que es va comprometre a convocar eleccions tan aviat no hi hagués pressupost, actuant en conseqüència.

–Això va fer possible aprovar la reforma tributària directa amb el ja conegut final «ordenat» de la legislatura. De fet, la intriga pot girar entorn al calendari, més enllà del fet de convocar o no les anticipades...

–Des de CR sempre ho hem dit, que no té cap sentit continuar si el Govern no té un pressupost ni la confiança de la ciutadania. A partir d'aquí, esperarem uns dies i segurament en 15 dies aquesta incògnita estarà resolta.

–¿Quina cara se li va quedar en escoltar l'amenaça d'Eusebi Nomen amb una moció de censura fa pocs dies?

–No va ser una sorpresa. La qüestió havia estat comentada en el si del nostre grup parlamentari i vam decidir que a dia d'avui no tindria sentit una moció de censura perquè no hi ha cap motiu aparent per poder-la realitzar. No deixa de ser també una realitat que si el cap de Govern no compleix la paraula de convocar les anticipades, replantegéssim la situació.

–L'últim gran tema d'aquesta legislatura és el de l'acostament a Europa i els compromisos que això comporta. ¿Vosaltres aposteu per deixar aquest tema al calaix fins després de les eleccions?

–Ja vaig manifestar públicament que això seria el més convenient, ja que hi ha unes eleccions i això podria servir de plebiscit o referèndum per copsar l'opinió de la societat andorrana, perquè aquests actes no deixen de ser pèrdua de sobirania i, en ser un tema de gran calat, la prudència ens fa dir que el més convenient seria actuar després de les eleccions. Estaríem parlant d'un retard de dos mesos, màxim tres, i no crec que la UE posés cap impediment en això. En qualsevol cas, la política exterior correspon al Govern i és el Govern qui ha de ser responsable dels seus actes i justificar les seves decisions.

–¿Però en tot cas continueu pensant que cal caminar cap a la UE, com ja es va plantejar al 2004?

–Sí, aquest ja era un eix electoral. Volem les eines per ser el màxim d'europeus que un país petit pot ser respectant les seves especificitats. Entenem que l'acostament a Europa s'ha de fer en l'Espai Econòmic Europeu. Aquest va ser el nostre cavall de batalla. I això rau en tot una sèrie de negociacions. A nosaltres, Europa no ens farà cap plat a mida. Hem de treballar-ho bé i, si hem de renunciar a certes unitats de negoci que al país funcionen, ha de ser tenint una contrapartida. El que no podem fer és regalar la sobirania sense més.

–Esteu, doncs, en la línia que ve defensant Jaume Bartumeu, la d'emparar-se en el Tractat de Lisboa que apunta al respecte de les especificitats. ¿Però a quin preu?

–Cada tractat que se signa suposa perdre sobirania, no només a Europa, sinó a nivell internacional. Si ara hem d'accelerar aquesta pèrdua de sobirania, hem de tenir a l'horitzó un benefici major o bé igual a la pèrdua que puguem tenir. Si Andorra es limita a signar única i exclusivament a signar el conveni de la unió monetària, haurem perdut el tren de la oportunitat de negociar el benefici que ens podria conduir a tenir la participació a l'Espai Econòmic Europeu. El que nosaltres diem és que, com això correspon al Govern, el més prudent és que ho deixin fins després de les eleccions. Hem de buscar molt més d'allò a què hauríem de renunciar per l'acord monetari.

–¿Què li pot dir al ciutadà que veu com PS i CR aposten públicament per la UE, però a la pràctica està hores d'ara sorprès pel fet que qüestions de tipus electoral puguin suposar un fre en un context econòmic en què es parla de reactivació?

–Nosaltres hem intentat durant 18 mesos posar solucions i hem fet tres propostes concretes per fer front als problemes del país. No ha estat possible. El Govern s'ha tancat en banda. I a partir d'aquí s'ha arribat a un punt en què només es crea confusió i es perd la confiança de la ciutadania en les institucions. Davant això, l'acte més prudent és convocar unes eleccions i que el nou Govern estigui recolzat per poder conduir el país als destins desitjats pels ciutadans. Aquest Govern ha perdut la confiança i la credibilitat, com a mínim parlamentària.

–¿El fet que us aixequéssiu a la sessió informativa sobre l'acord monetari per no tenir la carta de compromís, va ser el resultat de no voler fonamentar la vostra postura en un moment com l'actual, com alguns han criticat?

–Aquestes crítiques demostren la manera de governar que estem veient... El cap de Govern demana una compareixença. Ens té acostumats a explicacions a mitges o documentacions a mitges. Se li demana un document que ens consta que existeix. No ens ho vol donar. ¿Quin sentit té seguir? Si no ens dóna la documentació del compromís d'Andorra, ¿de què hem de discutir? Nosaltres no vam tenir la carta i, casualment, algun mitjà de comunicació sí. Ens trobem menystinguts una vegada més pel Govern, que no respecta el Consell General ni la separació de poders ni té confiança en la cambra.

–¿Quin és el principal retret que li fa al Govern socialdemòcrata?

–El principal retret és que continuen actuant com si estiguessin a l'oposició. S'esperava que les persones que tenien la vocació de Govern, que durant molts anys han fet d'oposició, tinguessin un talant diferent del que estan utilitzant. Continuen amb la seva cacera de bruixes, amb el seu estil de difamació i, quan hi ha problemes, enlloc de posar solucions, els fan més grans. El Govern d'Andorra, a dia d'avui, pot funcionar sense les persones que estan al capdavant políticament perquè l'estructura és sòlida i té la maquinària per funcionar fins i tot sense cap decisió política. ¿Però quines solucions hem vist? A nivell comercial, tancar els diumenges a la tarda... En promoció turística, ja veurem els resultats més endavant i, en tot cas, les decisions no les prenen sols, sinó amb la Taula de Turisme... A nivell de crèdits de finançament exterior, es va anunciar un crèdit a un interès bo però no sabem com s'ha garantit o si s'ha de demanar una prima d'assegurança que faci passar l'interès al voltant d'un 5,5%... Són moltes paraules, molts focs d'artifici, i per altra part aquesta típica cacera de bruixes que va començar amb la diplomàcia i la seva decapitació, va seguir a l'Administració i ara continua pels sectors privats, com hem vist recentment.

–¿Es refereix a CTRASA?

–Sí. Aquí ells continuen com a l'oposició, fan allò de difamar primer i després ja es veurà. Aquestes pràctiques, com ha passat a Catalunya amb Montilla, no funcionen. Els fets s'han de denunciar allà on toca, i no pas fer aquesta alarma social sense fer aquest pas primer. Si no, estarem construint un país a l'estil de Veneçuela... Tot això demostra la manera d'actuar del PS ara que s'acosta la campanya electoral.

–En la vessant positiva, ¿què en destacaria del Govern?

–La reforma bancària és molt important. I el fet de sortir de la llista era un acte obligat. Evidentment que ha estat aquest Govern el que ho ha fet, no serem nosaltres els que els traiem el mèrit, si és que n'hi ha, de mèrit. Però a partir d'aquí, difícilment podríem trobar res més de rellevant. Perquè la imposició directa quedarà sense efecte fins que no hi hagi l'IVA com a resultat que el PS no hagi volgut negociar més ni hagi afrontat els problemes reals del país, fet que ens ha obligat a retirar-nos de la negociació. No es pot fer una nova base impositiva sense intentar gastar menys. Hi ha dues maneres de defensar el país, una amb la mínima despesa possible en el moment que estem vivint, i una altra que és la socialdemòcrata, que tot això li importa poc i volen arreglar a nivell de recaptació.

Per a més informació consulti l'edició en paper.