Els autors de l’informe relatiu a la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) i el Coprincipat, Tomàs Gui Mori i Manuel Pujadas Domingo, que es va elaborar l’agost del 2019 per encàrrec del Govern encapçalat per Toni Martí i que l’actual Executiu va lliurar aquest dijous passat al Partit Socialdemòcrata (PS) arran de la seva petició en seu parlamentària de la setmana passada, proposen «el mètode» a seguir per superar el conflicte institucional que podria suposar una regulació d’aquest tipus, amb l’oposició sabuda del copríncep episcopal. En aquest sentit, apel·len a l’esperit del procés constituent, ja que el que es va fer en aquell moment «pot ser útil per aquesta nova qüestió d’Estat, que gira al voltant de la unitat en el procés, la discreció temporal i la prudència també temporal».

En el contingut de l’informe, els autors desenvolupen aquesta possibilitat, i afegeixen que «és molt possible que es pugui elaborar un projecte andorrà propi que podria fins i tot sotmetre’s a la consulta prèvia del Tribunal Constitucional (TC) o a la celebració d’un referèndum, que pot tenir lloc sobre qualsevol qüestió d’ordre polític de la reforma constitucional». Pel que fa referència al conflicte institucional, el treball afirma que «tenint en compte que els compromisos religiosos d’Andorra com a nació reflectits a l’article 11 de la Constitució no poden tenir validesa jurídica per sobre de la Carta Magna, l’acte podria ser sancionat amb la signatura d’almenys un dels coprínceps».

En la conclusió final jurídica del dictamen, els autors són força contundents: «És plenament assumible pel cap d’Estat una solució que permeti la IVE defensant plenament la vida mitjançant una normativa que protegeixi el nascituri en les seves diverses fases». Així doncs, afegeixen, «seria constitucional i legalment admissible la normativa d’uns supòsits o ‘indicacions’ que permetessin la IVE amb l’establiment d’una sèrie de garanties socials i mèdiques que els regulessin adequadament, seguint exemples propers dels dos països veïns».

Pel que fa a les diverses fases, el treball en contempla sobretot dues. Des d’aquest punt de vista, els autors consideren «plenament constitucional la possible distinció en la vida del nascituri de dues fases, la inicial o merament embrionària (10 i 14 setmanes) i la fetal després de la implantació fins al naixement, distinció que comporta una protecció de menor contingut en la primera fase i de més plenitud en la segona». És a dir, «la vida prenatal també és vida humana, però la seva protecció no té perquè tenir el mateix contingut», asseguren.

D’aquesta manera, «els interessos a protegir en la primera fase podrien cedir a d’altres interessos dignes també de ser protegits, com la vida de la pròpia mare o la viabilitat mateixa del fill». En aquest sentit, a mode de resum, afirmen que «l’estat mental, l’estat de necessitat, els perills de danys greus per a la mare o danys irreversibles del fetus, que impossibilitessin el desenvolupament d’una vida plena i total, en la nostra opinió haurien d’estar regulats com a supòsits de la IVE».

A més, els autors de l’estudi posen en relleu el dret fonamental de la dona a ser mare, que ha de poder decidir si ho vol ser en plena llibertat, sense cap pressió o influència externa coactiva que pugui disminuir la seva voluntat.

El PS assegura que el text «avala tot el que hem defensat durant els darrers vint anys»

En la darrera sessió del Consell General, el Partit Socialdemòcrata (PS) va formular al Govern una bateria de preguntes sobre l’informe encarregat per l’anterior Executiu sobre l’encaix de despenalitzar l’avortament amb l’ordenament jurídic. Arran d’aquella sessió, els socialdemòcrates van arrencar el compromís del cap de Govern, Xavier Espot, d’enviar una còpia del treball a la formació. Finalment, la van rebre aquest dijous al vespre. Després d’haver-ne fet una primera lectura ràpida ahir, la consellera general Judith Salazar va afirmar que el treball «avala tot el que hem defensat durant els darrers vint anys, en el sentit que no es fa necessari canviar la Constitució per despenalitzar l’avortament». A més, Salazar va recordar que el PS va aprovar una ponència en què defensa l’avortament lliure i, en tot cas, accepta el posicionament del Consell d’Europa: despenalitzar la interrupció voluntària de l’embaràs i legalitzar els tres supòsits bàsics. «És una qüestió competencial i de confrontació de drets davant el compromís del copríncep amb la Santa Seu, i ens hauríem de situar dins els límits constitucionals en les competències dels coprínceps, perquè la sobirania recau en el poble i no en el copríncep», va afirmar. Sobre l’apel·lació que fa l’informe al consens constitucional per superar el conflicte, els socialdemòcrates recorden que «fins ara no hi ha hagut manera que hi hagi consens, ja que el Govern i els grups de la majoria ens tomben sistemàticament les propostes que fem al Consell General, que és on s’ha de debatre el tema, amb l’argument que es trencaria el model institucional, i això està per veure». També van denunciar que se signen tractats que no es compleixen.