L’economista Benjamin Golub va ser el guanyador del VI Premi Internacional Calvó Armengol per la seva recerca sobre el vincle entre xarxes socials i connexions. Actualment se centra a veure com la pandèmia ha afectat les cadenes d’abastiment i alerta els governs de la importància de planificar a llarg termini, perquè una nova aturada global com la provocada per la Covid-19 no és quelcom impossible.

–Com se sent després de rebre el premi Calvó Armengol?
–És un enorme privilegi i honor rebre el premi. L’obra del gran economista andorrà Antoni Calvó Armengol ha tingut un paper central en la meva vida d’estudiós: és el pare fundador de la meva àrea de recerca. He admirat, construït i ensenyat el seu treball durant molts anys. Els guanyadors anteriors són tots acadèmics increïbles, així que ser honrat amb el mateix premi és realment emocionant. També el Govern d’Andorra i la comunitat econòmica de Barcelona, a través de la Barcelona School of Economics, van ser molt generosos en rebre’m i organitzar els actes al voltant del premi. És una cosa que recordaré tota la vida.

–Quina connexió hi ha entre el poder i les relacions socials?
–Les relacions socials són el teixit en el qual s’incorporen la majoria dels fenòmens socials, inclòs el poder. Per exemple, tenir influència en una comunitat vol dir que la teva opinió afecta la de molts altres, cosa que sovint passa per interaccions informals. Les persones influents o poderoses són aquelles que estan connectades amb la resta de la societat, però no necessàriament d’una manera directa. Ser escoltat per persones ben connectades (en lloc de sentir-se un mateix molt popular) és una de les formes de poder més interessants que existeix.

–Quin paper tenen les xarxes socials?
–Estan canviant seriosament la nostra informació i les nostres relacions. Tradicionalment les connexions socials solien estar determinades principalment per la geografia o el lloc de feina. Ara la gent pot buscar comunitats basades en interessos i opinions compartides. Això crea molt de valor: les empreses de xarxes socials guanyen molts diners perquè la gent valora les noves connexions que formen. Però també creen el potencial per a la difusió de mentides i notícies falses, polaritzen la política i creen altres perjudicis que abans no existien.

–Hi ha alguna prova científica que mostri com les xarxes socials afecten les nostres pròpies opinions?
–Sí, hi ha una àrea de recerca molt activa sobre això. Hi ha proves que la gent està influenciada per la seva experiència a internet. La investigació de les xarxes socials té un paper important en les creences polítiques i fins i tot en l’estat d’ànim d’una persona. Un dels descobriments recents més rellevants és que les notícies falses s’estenen més ràpidament a internet que les notícies reals, perquè normalment són més interessants.

–Aleshores, les xarxes socials ens fan millors o pitjors persones?
–També hi ha investigació sobre això. Molta gent creu que el comportament groller o agressiu és més comú a les xarxes socials que a la realitat, així que la gent pensa que ens fan pitjors persones. Però investigacions recents mostren que les persones més agressives o negatives en la vida real dominen més les interaccions en línia i per això tenim la sensació que en veiem més a internet. No és que la gent empitjori, sinó que les pitjors persones es fan més visibles. Quan les plataformes de xarxes socials dissenyen els seus productes, han de prestar atenció al fet que, literalment, estan configurant la nostra nova vida social i les decisions que prenen són crucials.

–Com creu que Calvó Armengol va contribuir en la seva investigació?
–Com he dit al principi, el Toni va ser realment un pare fundador de la meva àrea d’investigació. Els sociòlegs s’havien interessat per les xarxes socials almenys des de la dècada dels 50 i fins i tot havien analitzat les xarxes socials matemàticament. Però com va dir el brillant economista Salvador Barbera en la meva cerimònia de lliurament de premis a Barcelona, els economistes acostumaven a menysprear aquestes idees. El treball del Toni va jugar un paper clau per canviar-ho. La brillantor de la seva investigació va deixar clar que la modelització econòmica realment milloraria tenint en compte les xarxes. Ara les idees en xarxa tenen un paper clau en l’estudi de les organitzacions, la dinàmica d’opinió i també en les finances i la macroeconomia. Les aportacions del Toni hi van tenir, sens dubte, un gran paper.

–En què se centra la seva investigació actual?
–A tot el món, i especialment als països rics, els consumidors se sorprenen de veure prestatgeries buides, fins i tot de béns corrents. Molts titulars diuen que les cadenes de subministrament mundials s’estan trencant. Tenim la sensació que això és d’alguna manera causat pels canvis en l’economia global després de la Covid, però què està passant? La resposta curta és que no estem segurs. Un fet important és que la xarxa marítima mundial està sotmesa a una gran tensió. La majoria dels productes que comprem depenen de l’enviament a l’estranger. I, a causa de la pandèmia, la gent està comprant molts més béns físics, en lloc de gaudir de coses com els viatges o els àpats al restaurant. Això provoca embussos als ports, on s’han de processar més contenidors que mai. És com si el món fos una xarxa de carreteres, i de sobte algunes de les més importants es veuen desbordades. Aquests embussos afecten tots els béns que comprem i la nostra comprensió de com predir i alleujar l’estrès en el sistema de comerç global tot just s’està coneixent ara. 

–Es podrien haver evitat tots aquests problemes?
–Crec que probablement és demanar massa. Una gran lliçó d’economia és que fins i tot si prenem totes les decisions tan bé com podem donada la informació que tenim en aquell moment, sorpreses com la Covid-19 encara poden causar grans danys. No ho podem preveure tot, i no hem d’esperar-ho. La Covid ens ha ensenyat que no som tan bons per respondre a una crisi com podríem haver esperat. A les cadenes de subministrament, la meva investigació mostra que els mercats no necessàriament respondran correctament a l’estrès sobre el sistema comercial mundial, de manera que el govern pot haver de jugar un paper fonamental. Malauradament, encara no sabem com el govern pot donar suport millor a la fiabilitat de les cadenes de subministrament. Això és una cosa en què estic treballant ara. Les intervencions ben intencionades poden tenir conseqüències molt dolentes i és important que els programes governamentals tinguin un bon assessorament econòmic i es preocupin per aquestes coses mentre dissenyen les seves polítiques.

–Quina és la solució?
–De nou, encara no tenim una bona solució. Però si l’hagués d’endevinar, diria que pren forma un govern que ajuda a crear tecnologies que animen les empreses a invertir més en la planificació de l’estrès de la cadena de subministrament. Per exemple, si els governs subvencionen una millor tecnologia de la informació per fer un seguiment de l’estrès de la cadena de subministrament, es podria ajudar les empreses a planificar millor les seves inversions i contenir els efectes de xocs fatals. Això és cert tant en el sistema financer com en el sistema comercial mundial.

–Ens hem de preparar per a un col·lapse mundial?
–La Covid ens ha ensenyat que la vida rica i ordenada a la qual alguns s’han acostumat és d’alguna manera molt fràgil. Jo personalment, ja no dono per fetes moltes coses. Ens hem de prendre molt seriosament la possibilitat d’interrupcions greus. Crec que sobretot necessitem una cultura on els governs pensin seriosament sobre els riscos a llarg termini, com ara el canvi climàtic i els danys desastrosos a les nostres xarxes econòmiques i d’informació. Han d’invertir en una investigació intensiva sobre això, amb científics, empreses i funcionaris del govern treballant junts. I s’han d’assumir seriosos riscos a llarg termini, fins i tot si els problemes més immediats apareixen sovint a les primeres pàgines de la premsa. En aquest sentit, em va impressionar molt el cap de Govern, Xavier Espot, i el seu govern, inclosa la ministra Calvó: és evident que dediquen molt de temps a pensar en temes a llarg termini com la transformació tecnològica per a un futur verd. Així, tot i que Andorra és un país petit, realment està sent un exemple per a la resta del món.