PUBLICITAT

Andorra la Vella

Espot no aclareix qui va demanar l’informe sobre l’avortament

Admet que en tenia coneixement i que no era ni «secret» ni «clandestí» perquè «no és la solució definitiva»

Per Albert Belis

Els membres del Govern, al Consell General.
Els membres del Govern, al Consell General. | DA

Debat intens ahir al Consell General durant el ple de preguntes al Govern en què el Partit Socialdemòcrata (PS) va demanar a l’Executiu sobre l’informe jurídic encarregat durant l’anterior mandat sobre la viabilitat de despenalitzar l’avortament. Tot i les preguntes reiterades del líder de l’oposició, Pere López, el cap de Govern, Xavier Espot, no va aclarir en cap moment qui l’havia encarregat, tot i que va admetre que en coneixia l’existència, com a ministre d’Afers Socials que era aleshores. 

Espot va relatar el procediment que es va seguir, avalat pels articles 52 i 54 de la llei de contractació pública i per la intervenció general, que en va emetre un informe favorable. Però aquestes explicacions no van convèncer Pere López, ja que va assegurar que s’havia tramitat «de forma irregular» i per això «no se li va donar publicitat i poca gent n’estava al corrent». «No era un informe ni secret ni clandestí», va respondre Espot, i no es va donar a conèixer perquè «no aporta cap solució definitiva a una problemàtica que és complexa i que malauradament encara no albirem».

El cap de Govern, que va revelar-ne els autors (els advocats Manuel Pujadas i Tomàs Gui Mori) també en va explicar la motivació: la necessitat de tenir informació jurídica per un problema que «ningú nega», va dir. Tot i això, va aclarir que amb l’opinió jurídica no n’hi ha prou, ja que cal tenir en compte l’aspecte institucional del problema: la posició del copríncep episcopal. Per últim, Espot sí que va admetre que ell, ja com a cap de Govern, sí que havia encarregat el complement d’informació sol·licitat en relació al citat informe sobre la interrupció voluntària de l’embaràs, que constava de tres punts (la responsabilitat penal dels metges i de la resta de persones participants i un eventual ajut econòmic per les dones que avortessin fora d’Andorra), que va costar més de 3.000 euros i que feia referència a la creació del Servei Integral d’Atenció a la Dona (SIAD).

D’altra banda, la sessió de preguntes al Govern també va incloure el debat sobre la modificació de la llei de la funció pública, que aprovarà el consell de ministres la setmana vinent i que entrarà a tràmit parlamentari durant el mes de desembre, segons va revelar la ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, Judith Pallarés -abans de Funció Pública-, a pregunta del PS, en concret de Susanna Vela, després que l’Executiu hagi consultat tots els agents implicats i esperi les propostes de la comissió de personal.

Aquesta llei inclou dos articles que el Tribunal Constitucional (TC) va declarar inconstitucionals fa més de dos anys, així que la modificació legal haurà d’incloure la redacció final d’aquests dos articles, que de moment no s’apliquen perquè estan suspesos. També es recupera la figura del funcionari, fruit del pacte de govern entre Demòcrates i Liberals, segons va explicar Pallarés.

Rossell assegura que van controlar l’Andorra-Polònia

Arran d’una pregunta del conseller socialdemòcrata Roger Padreny, el ministre de l’Interior, Josep Maria Rossell, va assegurar ahir al Consell General que els efectius policials «en tot moment van tenir el control» durant el partit de futbol Andorra-Polònia del 12 de novembre. Va explicar que es van produir dues detencions per un delicte contra la seguretat pública, que s’hi van destinar 79 efectius i que no van demanar l’ajuda ni d’Espanya ni de França.

Tot i els incidents que es van produir a l’inici del partit mentre sonaven els himnes dels dos equips, «en cap moment hi va haver cap problema de seguretat», va assegurar el ministre, tot i que va explicar que un centenar d’aficionats no van poder entrar al país i la resta van estar controlats, uns 50 aficionats, 25 dels quals conflictius. Sobre els seguidors que van aconseguir entrar als immobles del costat de l’Estadi Nacional, Rossell va revelar que ho van poder fer perquè els veïns els hi van obrir les portes, ja que els seguidors polonesos només són perillosos per a la policia i no pels ciutadans.

López retreu el tracte del Govern a Hongria i Turquia

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, va criticar ahir al ple del Consell les visites del ministre d’Afers Exteriors i Comerç d’Hongria, Péter Szijjártó, i l’ambaixador de Turquia a Andorra, Burak Akçapar, ja que són dos països que no respecten «els drets dels infants i de les dones» i per això va demanar a l’Executiu si no creu que no s’han de posar límits en les relacions diplomàtiques amb aquest tipus de països.

La ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, va defensar la política exterior del Govern i va demanar de forma retòrica si el Partit Socialdemòcrata hi trencaria relacions per aquest motiu. Ubach va recordar que aquests dos països són membres de diferents organismes internacionals i que han ajudat Andorra en l’acord d’associació.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT