La pilot andorrana Margot Llobera formarà part, després d’uns anys d’intentar-ho, del Ral·li Dakar 2022, que se celebrarà entre el 2 i el 14 de gener a l’Aràbia Saudita, i ho farà com a copilot, amb la pilot catalana Mercè Martí al volant del Ca-am Maverick RS preparat per FN Speed Team, dins de la categoria de buggies Side by Side. Llobera formarà part de l’estructura CMR Group Women Dakar Team, la primera en la història de l’esdeveniment formada íntegrament per dones, amb Jessica Nebra i Iona Hernández com a mecàniques, i Núria Gaja com a coordinadora.

–Arran de la presentació del passat dimarts, se li va fer més real aquest somni?
–La veritat és que sí. Fa molts anys que estem darrere d’aquesta cursa i aquest projecte, i finalment s’ha materialitzat. Durant tota la temporada he estat molt concentrada en la moto, sent tercera a la Copa del Món, i ara que estic fent les maletes començo a veure-ho més real (riu), però fa no tant de temps pensava que encara quedava molt, i ara ja queda res.

–Ve de fer tercera a la Copa del Món de Bajas i ara ha de canviar completament el xip per al Dakar?
–Completament. Tinc la sort d’haver-hi anat ja un parell de cops com a assistència, i això és un gran avantatge per saber amb què em trobaré.

–Ara va com a copilot, però té encara l’objectiu de participar-hi amb la moto?
–Si es donés, perfecte, però si no, també. Al final l’objectiu és viure l’experiència, sigui d’una manera o d’una altra. No sé si en un futur correré amb la moto o no, però de moment estic molt tranquil·la amb el que he fet i al final, per exemple, no estava en els meus plans anar a córrer una Copa del Món i ho vaig fer, i a més fent podi, i he trobat el que anava buscant.

–Participarà com a copilot de Mercè Martí, que és tota una referent, a més d’aconseguir fites increïbles al llarg de la seva trajectòria. Aquest fet és més una motivació o una pressió?
–De pressió cap perquè al final sé molt bé la feina que he de fer, i la faré allà, però el que sí que per a mi és tot un orgull anar amb una esportista com ella, una dona que ha trencat tantes barreres, i al cap i a la fi ella amb la meva edat és quan va complir el seu somni i intentarem gaudir al màxim d’aquesta experiència.

–Com va sorgir aquest projecte? Disposeu d'un equip íntegrament format per dones per primera vegada en el Dakar.
–L’equip buscava un copilot, em van trucar un dimecres i divendres ja estava coneixent a Mercè [Martí] per veure com aniria tot, i la veritat és que des del primer moment vam connectar molt, cosa que és vital per estar dintre del cotxe. Poc després ja estàvem competint en la Baja Aragón, al cap d’un mes a la Baja Zuera, i després vam estar a Dubai 10 dies fent una masterclass de desert, de conducció i navegació. Coneixent molts projectes del Dakar, puc assegurar que anem molt més preparades que altra gent.

–Amb 25 anys ha participat en esports i competicions de tota mena, i ara està plenament dintre de l’àmbit del motor. Què és el que li ha enganxat d’aquest món?
–La veritat és que des de petita era molt tastaolletes (riu). Sempre he tingut la sensació que podia acabar dedicant-me a algun esport perquè tenia aquesta mentalitat de sacrifici. El que em va donar la moto i que no vaig trobar en altres esports és que sempre descobreixes sensacions noves. En la resta és clar que hi ha moments d’alt i baixos, però sempre estàs fent el mateix, i el motor el que t’ofereix és el fet d’estar en diferents llocs cada vegada, amb terrenys diferents i on vius coses absolutament surrealistes. Estar al mig del desert, sol, on no hi ha res i t’has d’espavilar... És aquest mateix desert el que m’ha atrapat.

–L’exigència del Dakar és completament diferent de qualsevol altra. S’ha preparat d’alguna manera especial per a aquest esdeveniment?
–Has de tenir una mentalitat molt forta. En el Dakar és comú haver de baixar cada dos per tres del cotxe, mesurar constantment el terreny, cada metre, els graus que pot fer, i tot això sumat al context en el qual estàs, fent que puguis acabar completament fosc. El dia 20 donem les maletes a l’equip i l’1, 2 i 3 de desembre farem un curs intens de mecànica.

–L’aspecte mecànic és molt important però, i el psicològic?
–És vital. Quan vaig començar en aquest món tenia 20 anys, i el primer que vaig fer va ser anar a una psicòloga esportiva. Amb aquesta edat et trobes al mig del no-res, perduda, i el més fàcil és entrar en pànic. Quan fa moltes hores que estàs conduint, és de nit i l’únic que vols és arribar i, a sobre, tens problemes mecànics, tot això pot fer que actuis malament i l’únic que aconsegueixes és agreujar la situació. Amb Mercè [Martí] hem tingut problemes mecànics i en aquests moments és quan estem més tranquil·les. En aquestes situacions has de tenir el cap molt fred i tirar endavant.

–Amb el Dakar segueix una tradició que li ve de família. És una motivació extra que fa d’aquest esdeveniment d’un més especial encara?
–Sí, de fet un dels motius pels quals estic aquí és perquè volia viure les experiències que m’explicava Albert [Llovera], i compartir-ho amb ell seria tot un somni.

–Què significa la participació d’aquest equip femení en el Dakar? 
–L’objectiu final no és dir «mira el que hem demostrat», perquè primerament no hem de demostrar res a ningú, i després el missatge tampoc és que podem, perquè òbviament que podem perquè si no no estaríem aquí. El que sí que volem fer és donar visibilitat al fet que tenim grans professionals al darrere, i el que em fa realment il·lusió és que hi hagi referents en el món del ral·li, perquè si a mi me’n van faltar imagina’t a Mercè [Martí].