L’Associació de Dones d’Andorra (ADA) ha iniciat una nova etapa amb Mònica Codina al capdavant. A més de renovar la seva imatge, la nova junta s’ha proposat defensar la igualtat des d’una perspectiva integral i transversal.

–Què la va animar a presentar-se al càrrec de presidenta de l’ADA?
–La Mireia Maestre, que ja era a la junta anterior i repeteix en l’actual, em va citar a l’estiu i em va proposar formar part d’aquesta nova junta. Em va explicar el treball que portaven i em va demanar si la volia ajudar a construir aquesta nova etapa, i em va costar poc dir-li que sí, perquè porto dins tot el que té a veure amb la defensa dels drets de les dones i les polítiques d’igualtat. 

–Ha estat un canvi de junta, i també d’imatge.
–L’ADA s’havia de renovar per seguir treballant per la dona del segle XXI. Per tant, aquell logo del 94 ja no es corresponia. Necessitàvem una imatge renovada, que transmetés el que volem ser i el Pla Estratègic que volem dur a terme. I per això aquest canvi d’imatge, per anar construint els nostres objectius a partir de la transversalitat en els diferents àmbits de la societat, perquè és evident que les desigualtats de gènere estan en tots els camps que volem incidir.

–A què fa referència quan parla de transversalitat?
–Faig referència a aquest fet que he mencionat, que es tracten molts àmbits. I és amb la voluntat d’atacar totes aquestes perspectives que totes les membres de la junta són especialistes i se centraran en un element en concret. La Mariona Cadena tractarà els aspectes de l’educació, que per nosaltres és l’eix central per anar cap a la igualtat efectiva. En l’àmbit internacional, tenim la Clàudia Cornella, perquè no hem de pensar només en la defensa dels drets de les dones d’Andorra sinó en general i d’arreu del món. L’ADA no pot aïllar-se de les problemàtiques exteriors, i per tant, ha de treballar conjuntament amb els organismes internacionals, tot i que evidentment, en moltes d’aquestes coses haurem d’anar de la mà del Govern, perquè com a associació tampoc podem entrar-hi directament. Després també volem incorporar la perspectiva de la dona i la salut, perquè moltes vegades no s’analitzen les conseqüències en la salut de les dones que pateixen violència de gènere. I per això tenim a la Cristina Royo. 

S’ha incorporat la Gemma Rial com a responsable de comunicació per poder transmetre la nostra activitat i pel fet que als mitjans de comunicació també es viuen desigualtats en la professionalització de les dones. L’Elvira Geli, que ja era a l’anterior junta, portarà el Punt d’Informació de la Dona per tal que l’ADA sigui propera i estigui a l’abast d’aquelles dones que poden ser més vulnerables i que pateixen desigualtats. Com a secretària tenim la Gemma Bosch, perquè creiem que també és important la relació amb les sòcies. La Cristina Rico és vicepresidenta i també serà responsable d’empresa, mentre que la Mireia Maestre portarà la part d’economia, per poder donar cobertura a la dona en el món laboral. I finalment, hi ha les col·laboradores, que donaran suport en els diferents aspectes i per poder tirar endavant el Pla Estratègic del 2022-2025.

–Al discurs va fer referència a la igualtat efectiva dins de les empreses. Creuen que hi ha prou dones directives al país?
–Dins del Pla Estratègic hem incorporat una línia de formació i visibilització de les dones en l’àmbit professional. Així, un dels objectius que ens hem marcat com associació i per aquest objectiu, és la de prestar serveis a les empreses d’Andorra per fer els plans d’igualtat, protocols d’assetjament, o una assessoria de comunicació inclusiva. També volem ajudar a les dones que vulguin emprendre i les autònomes. És a dir, l’objectiu és treballar perquè els drets de les dones treballadores no siguin vulnerats. I en relació amb les dones directives que has mencionat, la idea és crear un registre de dones que puguin ocupar càrrecs en consells d’administració, perquè sabem que hi ha un percentatge molt petit de dones en aquests espais. Així, es tractaria de tenir registre de dones que, pel seu currículum i la seva experiència, puguin ser candidates a formar part de consells d’administració. En definitiva, volem empoderar les dones i fer-les agents de canvi, perquè a vegades, necessiten això. Quan parlem de la bretxa salarial, sovint ve perquè la dona no es valora igual que l’home, i creiem que això és fruit de la societat patriarcal i d’uns elements molt arrelats. 

–Quins elements esperen que contingui la Llei d’Igualtat?
–Aquesta llei ja està a tràmit parlamentari i en període d’esmenes, i només podem incidir en aquelles coses sobre les quals els grups polítics han fet alguna esmena. Però, ja en les aportacions de la junta anterior i del que hem pogut comentar, ha estat per incidir, en primer lloc, en termes com feminisme. Aquest concepte ha pres els darrers anys una connotació negativa provocada pel populisme de determinats grups polítics o de les tertúlies de bar que han fet del feminisme l’enemic a abatre, i hi estem totalment en contra perquè prové d’aquesta societat patriarcal, de la supremacia de l’home en totes les situacions, excepte la de la llar, clar. Després, volem que les polítiques d’igualtat es tractin des del Departament d’Igualtat o des d’un Ministeri d’Igualtat, si és que en un futur n’hi ha, i no que se n’ocupi Afers Socials, que ha de tractar altres coses.

Una altra qüestió important és l’Institut Andorrà de la Dona, que volem que sigui un òrgan independent del Govern, que tingui un pressupost propi, i que al seu consell rector hi hagi dones i homes. Demanem que sigui un estament depenent del Consell General per tal que no estigui sotmès a criteris polítics i necessiti la negociació de les diferents forces polítiques de l’arc parlamentari. I que hi treballin tant dones com homes perquè pensem que si volem fer canvis, necessitem la visió dels dos. Creiem que ha de ser un òrgan amb un paper rellevant en les polítiques d’igualtat, i segons com el construïm, pot ser eficaç o potser val més no tenir-lo.

–Des de l’ADA, com pensen que s’ha d’encarar l’erradicació de la violència de gènere?
–Jo sempre he volgut fer molt èmfasi en l’educació: si volem canviar els comportaments, l’educació és vital. En aquest sentit, penso que la Llei d’Igualtat també ha d’incorporar una formació als docents en temes d’igualtat, de corresponsabilitat familiar i de coeducació. Pensem que la violència només s’entén des d’educar a les escoles i pensar que molta part de les desigualtats i de la violència que puguem viure, es viuen en l’àmbit familiar. A base de campanyes no canviarem comportaments, això només sortirà a través de l’educació i de fer entendre als nens i nenes el respecte a les persones, siguin homes o dones.

–I amb aquests successos tan desagradables que es produeixen com les violacions en grup, creu que les noies d’ara creixen en un entorn de més inseguretat?
–Insisteixo novament en la funció de l’educació. Aquestes són situacions que no es poden tolerar, i quan veus això, creus que potser hi està havent un retrocés, perquè això està passant amb gent jove. Què està passant amb un noi que actua d’aquesta manera? Alguna cosa està fallant. La manca de respecte envers les dones és una xacra que hem d’eliminar i confio molt en el paper de l’educació per canviar comportaments molt arrelats en aquesta societat patriarcal i que estan normalitzats. Penso que hem d’incidir molt més, també per detectar quan algun noi pot tenir comportaments que no corresponen, i per això crec que la formació dels docents en aquests temes és clau.

A Andorra tenim un model educatiu molt interessant i penso que podem ser pioners en moltes qüestions al voltant de la igualtat i de com treballar-hi. Al final, hem de pensar que no som una illa perduda, i segur que d’aquests casos n’han passat i en passen, altra cosa és que ens n’haguem assabentat. Però és el que passa al món, i també hi tenen a veure les cultures, perquè és evident que els drets de les dones no es vulneren igual en uns països que en d’altres, però cal fer-hi un incís.

–Un dels temes pendents a Andorra és l’avortament. Hi volen arribar?
–L’any 2013 vam crear una plataforma, juntament amb l’Anna Dolsa i el Bernat Escoda, per fer una recollida de signatura a favor de la despenalització de l’avortament en els tres supòsits bàsics. Consideràvem que era essencial fer veure als polítics i a la societat en general, que els ciutadans d’Andorra estaven a favor de la despenalització de l’avortament. I en només tres mesos activa, vam aconseguir 4.600 signatures. Han passat vuit anys, i la despenalització de l’avortament encara no és efectiva, ni tan sols en els tres supòsits bàsics. Però amb tota aquesta informació al voltant de l’informe que va sol·licitar el Govern, em vaig alegrar. Perquè és cert que desconec el contingut de l’informe, i de fet, com a ADA l’hem demanat per poder-lo analitzar, però sembla que hi ha una escletxa constitucional. D’aquesta manera, el que ara queda és la feina institucional.

Andorra és una societat tradicional, amb un model institucional del coprincipat que ens ha durat molts segles i esperem que funcioni molts més. Però és una evidència que el fet que l’avortament estigui penat és una vulneració dels drets de les dones, i això no s’ha d’oblidar. Per a qualsevol associació de dones, l’avortament hauria de ser lliure, però almenys comencem pels tres supòsits bàsics. I ara, vista aquesta escletxa constitucional, ens queda la part institucional, que l’han de treballar els polítics. Nosaltres tenim molta paciència i molts anys, i jo crec que l’avortament s’acabarà despenalitzant. Tardarem més o menys, però jo tinc la confiança que això podrà ser, tal com va passar amb altres lluites de l’ADA, com el matrimoni civil, el divorci, o la despenalització de la lligadura de trompes. De fet, cal tenir en compte que quan un dels dos coprínceps no està d’acord amb algun dels textos que s’estan portant a tràmit, té la facultat de no signar-lo. Per això, entenem que si hi ha bona voluntat institucional, això podrà ser una realitat.

–Han constatat que la societat andorrana ho vol?
–La recollida de signatures del 2013 és una evidència. Entenem que és un tema incòmode per aquest model institucional que tenim, però les coses es van articulant, i a Andorra no es fan de pressa. Ara ja tenim un pas més, que és l’escletxa constitucional. Jo espero que, en un futur i espero que no sigui massa llunyà, puguem despenalitzar l’avortament, almenys en aquests tres supòsits bàsics.