• L'expulsió i el penal del primer minut condicionen un matx en què els tricolors són superiors en tot

Emili surt de la pressió de dos jugadors del Solsona, ahir a Aixovall on el tècnic el va situar en l'onze inicial una mica més avançat de la línia defensiva. Foto: ORIOL LLAURADÓ

Al descans del partit d'ahir a Aixovall, amb 2-0 a favor de l'Andorra i el Solsona amb un jugador menys des del minut 1, el vestidor visitant era un poema. Entre els bufits que s'escoltaven va destacar una veu: «Quin fred, no sento ni els peus». Era un jugador del Solsona qui es queixava, tot i que se suposa que tenia el cos calent després de 45 minuts corrent per la gespa artificial d'Aixovall. Era, quedi clar, una excusa com qualsevol altra per justificar una derrota que ja estava clara en aquell punt i que es va concretar al final del matx per 4-1. L'Andorra va tornar a guanyar tres jornades després, però el més important és que va recuperar el seu joc amb una bona defensa, l'habitual combinació de calma, passades al toc i visió atacant que els ha dut a ser el líder de la Primera Territorial. Positiu per començar la segona volta.

Ara bé, cal dir que la marea va ser favorable des del primer minut, quan Mejías va xutar a porteria i amb el porter batut el defensa Obiols va treure una mà per intentar evitar el gol. L'àrbitre ho va veure clar, penal i expulsió, i Cristian va transformar la pena màxima. Amb la carretera ben asfaltada, tot era qüestió de mantenir la concentració, i així l'Andorra de mica en mica va demostrar que, efectivament, era superior en tot al seu rival. En físic, en tàctica i en tècnica. De fet el segon gol va arribar abans del descans, quan Cristian va trencar el fora de joc i la seva cavalcada es va trobar amb una forta topada amb la sortida del porter, i així la pilota va quedar morta sense amo fins que Riera, a plaer, va afusellar a la xarxa. La celebració del gol, sense extrems, deixava clar la confiança del grup andorrà en la victòria.

El matx estava fet i només un miracle podria haver-ho canviat, però a la represa el Solsona va tenir una molt bona ocasió gràcies a una internada de Moncunill per la dreta, el qual va soltar un fort xut que Pol va rebutjar amb el pit -i amb dolor. Això i el gol dels catalans, ja amb el 4-0 al marcador i al minut 71 -obra de Sala, en una jugada calcada a la de Moncunill però amb millor finalització- va ser tota l'aportació ofensiva del Solsona.

El joc era local, i amb Ayala, Mejías, Andorrà i Emili al centre, tot feia oblidar la baixa de Pujol -lesió. El tècnic Imbernón va donar minuts a Buxó -té molta competència per entrar a l'onze- i Joël -gran rematada al travesser-, i ja més tard van entrar Paredes i Fabio, mentre que l'equip continuava sumant, ara amb la segona diana de Cristian (minut 64), que va aprofitar la lluita de Riera i la gran passada anterior de Buxó per sobre de la línia defensiva -la qualitat segueix en ell. El 4-0 va ser de Riera, que es va aprofitar de la pressió asfixiant de Cristian -un favor per l'altre- i el gol de l'honor visitant no va ser més que testimonial.

Per a més informació consulti l'edició en paper.