La sala de conferències del Centre esportiu del Pas de la Casa va acollir l’entrevista a l’escriptora Najat El Hachmi, autora de la novel·la Dilluns ens estimaran, premiada amb el guardó Nadal 2021. El públic, majoritàriament femení, es va quedar embadalit amb les històries i la visió, clara i determinant, amb la qual El Hachmi va explicar al seu entrevistador, Arnau Colominas, un dels col·laboradors per a la celebració d’aquest esdeveniment, juntament amb el servei de biblioteques del Comú d’Encamp, els principals punts de lluita per assolir la llibertat de les dones migrades, la temàtica principal del llibre.

L’autora, filla d’una família musulmana marroquina que es va traslladar a Vic quan ella tenia vuit anys, va agrair la possibilitat de ser ahir present a la vila encampadana i es va mostrar oberta a totes les preguntes de Colominas, que va desgranar el popular llibre d’El Hachmi punt per punt, tot recercant el camí que segueixen les dones per passar de l’opressió i el patiment per la manca de llibertat a la pressa de consciència i a l’acció, el punt culminant on l’escriptora pretén conduir al lector. En aquesta línia, El Hachmi va explicar que la seva obra Dilluns ens estimaran narra la història de dues noies que «comencen a descobrir la vida adulta, el món laboral, la realitat fora del barri en el qual resideixen» tot buscant la seva identitat, «volen conquerir la seva pròpia emancipació, busquen la llibertat». Així, va exposar que les protagonistes són filles de famílies immigrants marroquines i, a banda de tenir i adoptar les normes de la societat on viuen, «també estan condicionades pel fet de ser dones migrades amb una cultura familiar al darrere», com per exemple el fet de sortir de casa, com vestir, el matrimoni i la pressió per mantenir la virginitat fins a la nit de noces.

Més enllà de l’entrevista, diverses assistents van afirmar que tot i no ser dones migrades, també se senten identificades amb la narrativa del llibre, tot recalcant que en els darrers anys la lluita feminista ha avançat molt «assolint uns drets i abandonant, almenys en part, alguns aspectes de l’estructura patriarcal que regentava la societat europea».