El psicòleg i representant del Col·legi de Psicòlegs (Copsia) Enoc Pérez fa una valoració de les conseqüències psicològiques que la pandèmia ha deixat i avisa que encara queden tantes altres per arribar.

–Quin és l’objectiu de la nova junta del Copsia?
–El nostre objectiu és continuar la feina que van impulsar juntes anteriors i intentar tots els temes actius i pendents, que són molts. Des de la inclusió dels serveis psicològics a la CASS fins al Pla de salut mental i addiccions (Pisma).

–Quina és la situació que s’han trobat de la junta anterior?
–La feina està començada des de fa molt de temps, però és cert que amb la pandèmia s’han hagut de prioritzar determinats temes i això ha fet que altres aspectes hagin quedat postposats o en un segon terme. Ara, però, ja els comencem a reprendre i són el nostre objectiu principal.

–Com funciona el programa de suport psicològic?
–Molt bé. Tenim una vintena de professionals i una trentena de pacients, tot i que encara estem acabant de veure com funciona el programa i tot el sistema de derivació. Un dels objectius de la junta és el format amb el qual treballem les dades dels pacients per poder fer una bona anàlisi i descobrir els punts a reforçar perquè el programa funcioni i sigui tot un èxit. Sí que tenim una pauta constant i un equip que es reuneix periòdicament. 

–Han constatat alguna demanda similar entre pacients?
–Al programa es pot accedit, principalment, per tres problemàtiques: dol vinculat a la Covid, que la persona hagi estat greument afectada de salut per la Covid o per conseqüència directa de la Covid, malgrat que no hagi sofert la malaltia. A través del metge referent o dels psicopedagogs de les escoles es pot entrar al programa, ja que són els encarregats de detectar, com a mínim, un d’aquests tres punts. Però no puc dir quina és la qüestió predominant.

–Creu que encara queden per arribar conseqüències de la Covid?
–Jo crec que com anem treballant sobre la marxa, cada dia aprenem coses noves i, tenint en compte, que encara hi ha casos nous cada dia, no sé si podem parlar ja de post-pandèmia. Però estic segur que sortiran més afectacions, perquè, per exemple, una persona que ha reobert el seu negoci fa poc, no sabrà quina és la situació real fins d’aquí a un temps i pugui comparar com vivia abans de la Covid i com viu ara i descobreixi possibles conseqüències. En la majoria de crisis, els efectes arriben amb una mica de retard.

–Preocupa especialment la salut mental dels menors?
–Evidentment. Penso que en totes les circumstàncies que afecten un sistema sencer, com una pandèmia mundial, hi ha un col·lectiu especialment vulnerable que són els infants i els joves, perquè són els que compten amb menys recursos per fer-hi front. 

–Com es pot agafar el bou per les banyes en aquest sentit?
–És fonamental prendre consciència de la dificultat que suposa i a la qual ens enfrontem, perquè si no entenem la magnitud d’un problema, no el podrem abordar. No podem córrer el risc d’infravalorar situacions complexes, i hem de parar especial atenció a aquells que tenen més dificultats per expressar els seus problemes o demanar ajuda. La capacitat que té un infant, no és la mateixa que la d’un adult, i si ho fa, sovint és d’una manera indirecta

–Fa gairebé un mes es commemorava el Dia de la salut mental i des del Copsia van organitzar unes xerrades per deixar d’estigmatitzar la salut mental. Això és possible?
–És possible? Sí. Queda feina a fer? Moltíssima. El més important és no negar les dificultats i normalitzar que demanar ajuda, sigui de l’àmbit que sigui, no és dolent. Perquè demanar ajudar emocional o psicològica no suposa un menyscabament de la teva persona. De fet, podem partir de la base que tots som normals, així que patir dificultats no suposa cap anormalitat. A més, també ajuda molt que cada vegada més persones famoses facin públic que van a teràpia, perquè tenen una qualitat que és apreciada pels altres.

–En quin punt es troba el Pisma?
–Des del Copsia només podem dir que es tracta d’un treball que està més constant que mai i que per a nosaltres és molt important que les coses avancin, tot i que no sempre podem posar els tempos. Ja ens agradaria, però no ho sabem. 

–El ministre de Salut  va anunciar el mes passat la formalització d’aquesta taula. Quines aportacions s’han fet des del Copsia?
–És una taula en què hi ha molts agents implicats i el pla es va construint segons es van debatent els temes. Nosaltres fem aportacions, però no en puc especificar cap, perquè encara estan per definir oficialment.

–Quan els psicòlegs estiguin inclosos a la cartera de serveis, creu que incrementarà el nombre d’usuaris?
–Crec que actualment el que fa la gent és buscar les solucions que li ofereix el sistema de salut i les que ells poden trobar pel seu compte. L’entrada dels psicòlegs a la cartera de serveis de la CASS el que farà serà facilitar allò que la gent ja demana, però personalment crec que tindrem més o menys la mateixa demanda. Sí que és veritat que els col·lectius tenen menys poder adquisitiu, tindran una facilitat. I això és importantíssim. 

-I al país hi ha prou psicòlegs?
–És una qüestió que debatem constantment en el col·legi. Jo crec que tenim la quantitat suficient de professionals per a poder donar resposta a la població i considero que si algun programa inclòs dins el sistema de salut presenta alguna carència, es pot resoldre ràpidament. La nostra voluntat és garantir el servei i crec que actualment el complim.