Andorra la Vella
El pla de xoc per a la Justícia tindrà un cost pròxim als 700.000 euros
Rossell reconeix «problemes estructurals» que espera resoldre a través d’aquest projecte
El Consell Superior de la Justícia (CSJ) i el Ministeri de Justícia estan ultimant un pla de xoc per a l’administració de la justícia que pugui aportar remeis a l’alentiment crònic d’aquesta institució. Tal com va indicar el president del CSJ, Enric Casadevall, en declaracions posteriors a la celebració de l’obertura de l’any judicial, el cost d’aquest pla se situa al voltant dels 700.000 euros, dels quals una gran part es destinaria a personal. «Aquest pla de xoc intenta, de manera temporal, incrementar les places per poder treure tot el que tenim endarrerit», va declarar Casadevall, que va incidir que «tots els llocs que siguin esporàdics, es podran eliminar» un cop finalitzi la seva funció.
I és que, tal com van posar de manifest tant el mateix Casadevall com el fiscal general, Alfons Alberca, durant els seus parlaments, hi ha mancança de fiscals, un secretari judicial, agents per a la Policia judicial, i administratius. «Hi ha demandes que es repeteixen des de l’any 2016 en les memòries», va incidir Alberca, que va puntualitzar, pel que fa als fiscals, que segons els estàndards europeus, n’haurien de ser nou i actualment en són quatre. I quatre que, des de l’entrada en vigor del nou Codi de procediment civil, estan més enfeinats perquè se’ls requereix més sovint per informar de forma oral en els procediments. Així mateix, pel que fa a la Policia judicial, el president del CSJ va constatar que també han demanat una ampliació de la plantilla per l’augment de la complexitat i volum de la seva tasca.
En aquest context, el CSJ ha plantejat la creació de les figures de l’assistent judicial i el jurista assistent, que segons Casadevall, «existeixen en molts països i són temporals». Es tracta de perfils de persones que s’acaben de graduar i que poden ajudar a elaborar informes i fer recerca a la vegada que, per exemple, preparen unes oposicions per futurs concursos per l’administració. No obstant això, la implementació d’aquestes posicions requereix una legislació específica, i a més, són vistes amb dubte per part del ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell. «Per donar cabuda a aquestes dues figures, primer s’hauria de fer una reforma legislativa, i això donaria peu que ens n’anéssim de la legislatura vigent», va apuntar Rossell, que també va assistir a l’acte. Així, el ministre es va mostrar més partidari d’implementar la posició del secretari adjunt, «que ja la tenim regulada en la Llei qualificada de la justícia».
En qualsevol cas, tot i considerar que «des de Govern es donen els suficients recursos econòmics i humans», i citant la nova seu de la justícia i els 14 treballadors afegits des de la seva arribada, Rossell va reconèixer que «hi ha problemes estructurals de la justícia que hem d’analitzar», i es va mostrar esperançat que es puguin resoldre a través del pla de xoc. Però, més enllà de les places disposades, tant el ministeri com el CSJ coincideixen a valorar que, molt sovint, els concursos queden deserts per manca de candidats o que aquests superin les proves. Així, des del CSJ es vol reforçar la col·laboració amb la Universitat d’Andorra per tal de fer més accessible la formació i trobar noves fórmules de col·laboració per tal de tenir persones més ben preparades pels reptes creixents del sector.
Pel que fa a la pràctica judicial, Alberca va fer referència a la possibilitat d’ampliar els judicis de conformitat com una via per agilitzar els processos. «A les memòries es recull l’evolució de les conformitats de les ordenances penals, i es pot veure que hi ha més d’un 90% d’acceptació amb un supòsit de resolució, cosa que vol dir que el sistema funciona», va explicar el fiscal general. Així, va fer referència a l’intent de formular aquesta via de resolució l’any 2017, que va ser desestimada. Finalment, ambdós representants també van fer menció d’altres vies que poden ajudar a agilitzar la justícia, com és el Tribunal d’Arbitratge, el SAIG i la mediació.