La CASS preveu un increment del 4,5% de la massa salarial pel 2022, segons l’estimació publicada en l’avantprojecte de pressupost. Tal com es detalla en el document, aquesta previsió es fa tenint en compte els càlculs del Govern en relació amb el creixement de l’economia andorrana (d’un 6% per enguany i d’un 7,2% per l’any que ve) i amb l’evolució real del creixement de massa salarial. 

Així, malgrat que les seqüeles econòmiques i socials provocades per la pandèmia del coronavirus es mantindran el 2022, la CASS observa «una recuperació moderada del nombre de cotitzants en comparació amb el 2021» i estima un creixement del 2,5% dels cotitzants assalariats amb una mitjana de 41.932 i del 3% dels treballadors per compte propi fins a una mitjana de 7.231.

Pel que fa a l’evolució de la recaptació d’ingressos liquidats per cotitzacions, s’experimentarà una millora d’un 2,1% en comparació amb l’estimat per aquest any i un total de 285 milions d’euros que faria retornar a nivells d’abans de la irrupció de la Covid-19 i, fins i tot, suposaria un increment del 3,9% respecte al 2019. 

Per branques, a la branca general destaca uns ingressos pressupostaris operatius de més de 141,5 milions d’euros, als quals s’han de sumar 46,6 més en transferències de l’Executiu. A més, en l’àmbit de les prestacions de reemborsament d’assistència sanitària, aquestes representaran un 61,2% de la despesa total i un import de gairebé 176 milions d’euros. Quant a les prestacions per incapacitat temporal, que enguany han representat un 21,1% de la despesa total i 40,1 milions d’euros, destaca que l’any que ve es preveu una davallada de més del 3% i un total de 38,6 milions d’euros. Les prestacions d’invalidesa, per la seva banda, representaran un 12,6% de la despesa total, amb 22,4 milions pressupostats davant dels 21,8 estimats per aquest any.

En relació amb la branca de jubilació, es preveu fer transferències de fons per un import de 18,9 milions d’euros al Fons de reserva de jubilació. En aquest sentit, destaca que la forma de càlcul de la pensió de jubilació procedeix de la relació d’un preu de compra i d’un preu de venda dels punts de jubilació, fixat per llei, que no té en compte l’esperança de vida en el moment de jubilar-se ni el rendiment del fons de reserva. D’aquesta manera, la CASS «urgeix» el Govern i el Consell General a plantejar reformes que «permetin donar confiança als assegurats en relació amb les expectatives de pensions futures que van construint al llarg de la seva vida laboral». 

Ingressos i despeses

En el marc del pressupost d’ingressos corrents de la parapública, l’entitat avisa que les cotitzacions es xifren en 285,7 milions d’euros, que representen el 83,6% del conjunt dels ingressos que financen el pressupost de l’entitat; l’epígraf de les transferències rebudes de l’Administració general per finançar prestacions no contributives i per cobrir el dèficit de la branca general representa un 15,3% i la seva quantia ascendeix a 52,3 milions d’euros. Complementant el finançament, altres rúbriques d’ingressos per taxes i deutes de convenis internacionals representen un 1,1% per valor de poc més de 3,7 milions. 

Finalment, i en relació amb les despeses, l’apartat de funcionament (despesa corrent i inversions reals) representa un 93,4% de l’import total del pressupost, calculat en més de 341,7 milions d’euros. El 5,5% es destina a transferències al Fons de reserva de jubilació per un import de 18,89 milions d’euros. L’1,1% restant correspon a la liquidació de les bestretes de convenis internacionals per part de les persones assegurades d’altres organismes de seguretat social dels veïns per valor de més 3,6 milions d’euros.