El SAAS destinarà 48,3 milions d’euros per cobrir el total de despeses de personal previstes per l’any que ve. Una xifra que suposa un increment del 5,6%, i més de 2,5 milions, en comparació amb enguany. Així es desprèn de l’avantprojecte del pressupost del 2022 que el Govern preveu que el Consell General aprovi abans de finals d’any per perquè entri en vigor «la primera o segona setmana de gener», en paraules del ministre de Finances, Eric Jover. Aquest augment, segons es detalla en el document al qual ha tingut accés EL PERIÒDIC, es deu, principalment, a les noves contractacions per un import d’1,5 milions, 993.000 euros dels quals es destinaran a «fer conviure l’activitat habitual de l’hospital amb les necessitats derivades de la Covid-19»; 452.000 són per a projectes estratègics nacionals i 106.000 euros per a altres. 

Pel que fa a les contractacions de la direcció assistencial, i tenint en compte les «pautes Covid», el SAAS preveu la incorporació d’un metge d’UCI, un farmacèutic, un fisioterapeuta, quatre infermers, quatres auxiliars d’infermeria i diferents tècnics especialistes i de coordinació. A més, per donar compliment al pla Hotitzó 2023 (H23), també caldrien dos metges en obstètrica i ginecologia, un metge en salut mental o un responsable de l’àrea d’infermeria al servei de salut mental, entre altres. Tot plegat, suposaria una despesa de més d’1,3 milions d’euros. 

De les noves contractacions per a projectes nacionals, destaca que 117.000 euros aniran a la realització del Laboratori Nacional d’Epidemiologia, contemplat també en l’H23, i que requerirà un cap d’àrea, un cap de projectes i un tècnic especialista de laboratori. 

La parapública també preveu noves contractacions de direcció econòmica i recursos generals per una suma de 87.000 euros.

Així mateix, des del SAAS, i amb el vistiplau del ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, es proposa una modificació de la Llei de pressupost (article 21) que diferenciï entre les disposicions aplicables per a l’administració general i per a les parapúbliques, com el mateix SAAS, ja que les primeres es regeixen per la Llei de funció pública i les segones pel Codi de relacions laborals. A més, «tenint en compte la importància del bon funcionament del SAAS i del sistema sanitari en general, en aquests moments de situació d’emergència sanitària», es demana que, de manera excepcional, es puguin cobrir baixes o permisos administratius amb reserva de plaça de tot el personal (assistencial i corporatiu) que actualment treballa a l’hospital.

En matèria de lloguer, destaca una previsió de 910.056 euros, que representa un augment del 20,2% respecte al pressupost del 2021, a causa del lloguer del Cloud d’Andorra Telecom, que té un cost de més de 131.000 euros, així com l’edifici del Centre Sociosanitari El Cedre llogat al Fons de Reserva i Jubilació per un import de 457.314 euros. 

En el document també es presenta un pla d’inversió a cinc anys i plurianuals que calcula una despesa corrent (bens i serveis) de gairebé 11 milions d’euros entre el 2023 i el 2026, sent el 2023 l’any que presenta una major despesa de poc més de tres milions d’euros.

Amb tot, es preveu una devallada del total de despeses de gairebé cinc milions d’euros, passant dels 89,9 milions d’enguany als 85 previstos per a l’any que ve.

90 milions d’ingressos

D’altra banda, i pel que fa als ingressos, segons s’especifica en l’estat del rendiment financer, la previsió de tancament per aquest any és assolir una xifra de 90,5 milions d’euros, mentre que per l’any que ve pràcticament no sueprarà els 85 milions d’euros. Concretament, les diferències s’exposen en ingressos sense contraprestació, amb una reducció de 37,5 milions (2021) a 29 milions (2022) i ingressos amb contraprestació de 52,9 milions (2021) i 56,2 (2022). En relació amb altres guanys o pèrdues, només es contemplen pèrdues per deteriorament per valor de 280.000 euros, força allunyades del més de mig milió que han costat enguany. 

Sigui com sigui, i més enllà del SAAS, cal recordar que en la presentació del projecte de llei, Jover ja va anunciar que el Ministeri de Salut, seria la cartera més beneficiada amb una partida de 90,2 milions d’euros (8,3 milions més que al 2021), preveient que els diferents impactes de la pandèmia del coronavirus continuïn al llarg de l’any que ve.