Andorra manté la calma davant la represa del debat de l’Assemblea Nacional francesa respecte a les franquícies del tabac a la Unió Europea. I és que, després que la iniciativa per reduir el límit actual de tabac que es pot portar des del Principat a França de l’estiu del 2020 quedés en un no-res, els comerciants tornen a apel·lar com aleshores al tractat duaner amb la Unió Europea (UE) de l’any 1990. «Aquesta pressió hi és, però de moment i avui en dia, nosaltres tenim un conveni amb la Unió Europea i és el que preval ara mateix perquè és un tractat internacional», va puntualitzar al respecte el president de la Unió de Comerciants Andorrans del Tabac (UCAT), Raül Calvo, que també va apuntar que «en les discussions que hi pugui haver en el futur i abans de tancar el nou conveni que s’hagi d’establir amb la Unió Europea, ja es veuran els passos que es prenen». En definitiva, Calvo va incidir que «són qüestions que, en principi, ja estaven resoltes».

Cal tenir en compte que, després del gran increment del preu del tabac de fa un any per part de França, per tal que els paquets arribessin al preu simbòlic de 10 euros, el país ha tornat a patir un ajustament dels preus a petita escala i per iniciativa dels productors aquest dilluns. En qualsevol cas, el preu actual segueix pràcticament doblant el d’Espanya, i és encara més abismal en comparació amb el Principat. «Cada vegada esdevenim més atractius de cara al client francès amb aquests diferencials tan grans», va incidir Calvo, que va recalcar que «nosaltres ens referenciem en el preu amb el veí que el té més baix, que en aquest cas és Espanya», i per aquest motiu «mentre Espanya no toqui els preus de venda al públic, nosaltres mantenim els nostres perquè si no ens condicionaria de cara al mercat espanyol i perdríem competitivitat». Sigui com sigui, des de l’UCAT van assenyalar que el diferencial de preus, més enllà del que té a veure amb Andorra, «és un problema de preus de referència del tabac dins de la mateixa Unió Europea».

Paral·lelament, Calvo va valorar al voltant de l’actualitat del sector que «fer comparatius amb el 2019 és molt agosarat perquè l’activitat econòmica global ni tan sols s’ha recuperat plenament». En qualsevol cas, es va mostrar partidari d’esperar que acabi l’any per tal de fer el balanç definitiu i amb l’esperança per la recuperació posada en l’any vinent: «Esperem que la situació es vagi normalitzant i el 2022 puguem veure que es recuperen o s’aproximen molt les xifres a les del 2019».