Un centenar de persones d’Andorra, Espanya i França, procedents dels àmbits socioeconòmics, polítics i científics ha construït i desenvolupat l’Estratègia Pirinenca de Canvi Climàtic (EPiCC), un document d’una seixantena de pàgines en què els experts proporcionen un marc complementari a les estratègies existents que tenen en compte dos elements característics del territori: l’enfocament transfronterer i el caràcter específic de la muntanya. De fet, en el resum del text, que es pot consultar públicament al web ctp.org, s’assegura que els Pirineus són una «bioregió de muntanyes especialment vulnerables als efectes del canvi climàtica». Per aquest motiu, urgeixen polítiques climàtiques que les direccions generals dels set territoris implicats d’Andorra, Espanya (l’Aragó, Catalunya, Navarra i el País Basc) i França (Nova Aquitània i Occitània) ja han començat a desenvolupar, malgrat que «la majoria no contempla» aquests dos factors diferenciadors.

Així, l’estratègia pretén recollir totes les aportacions rellevants dels set territoris que, gràcies a un estudi inclusiu i participatiu, es va elaborar entre el juny del 2020 i el setembre d’enguany, incloent-hi els suggeriments i opinions de tots els actors.

Com a resum, destaca el compromís Una visió pel 2050, preveient que d’aquí a uns 30 anys, els Pirineus s’hagin convertit en «un territori resistent als efectes del canvi climàtic». També s’han acordat els Cinc principis fonamentals, que es refereixen a la cooperació transfronterera, la generació i la transferència de coneixement, les accions innovadores, les accions en sinergia amb altres estratègies i la visibilitat dels Pirineus a Europa i al món. Així mateix, s’han desenvolupat cinc objectius estratègics relacionats amb el desenvolupament del coneixement, la gestió sostenible de la biodiversitat i els recursos naturals, la contribució a la transició ecològica i justa, la gestió coherent del territori davant riscos relacionats amb el canvi climàtic i la contribució a una governança que afavoreixi el coneixement mutu dels tres països, la cooperació i la coordinació. Finalment, l’estratègia s’organitza al voltant de Cinc sistemes i 15 reptes, que s’aplicaran mitjançant plans d’acció pel 2030 i el 2050.