L’antic BancSabadell d’Andorra ha passat a dir-se, des d’ahir, BSA Banc, S.A., fins a oficialitzar-se l’any que ve la fusió amb MoraBanc, l’entitat que posseeix el 51% de les seves accions d’ençà que es va firmar l’adquisició de la part majoritària el cinc d’octubre. Els dos bancs continuaran operant de manera independent i, en principi, amb les mateixes condicions que avui en dia, fins a aproximadament el tercer trimestre del 2022, dates en les quals es podran comprovar els efectes de la fusió al carrer. «S’obre una nova etapa, amb una altra dimensió i una perspectiva de creixement que la fan molt atractiva i il·lusionant», va explicar ahir el president del BSA Banc, Miquel Alabern, en les declaracions que va fer prèviament a l’inici de la Junta Extraordinària d’Accionistes de BancSabadell d’Andorra que es va dur a terme al Centre de Congressos d’Andorra la Vella. 

Durant la Junta Extraordinària d’ahir, es van aprovar els canvis dels estatuts pertinents, que comportarien, en primer lloc, la modificació de la denominació social i, conseqüentment la modificació de l’article número u dels Estatuts Socials, és a dir, que es va substituir la denominació «BancSabadell d’Andorra» per BSA Banc, amb la finalitat de començar a desvincular l’entitat de la marca «Sabadell», en un primer pas per acostar posicions amb MoraBanc. De fet, es dona el termini del dia 31 de març per extreure la lletra A encerclada de tots els rètols de les sucursals bancàries del Principat. El següent punt a tractar va ser l’augment del nombre de consellers, els quals han passat a ser de nou a 11. Això es deu a la incorporació dels nous sis membres provinents de MoraBanc, amb la finalitat de fer palès la representació majoritària del grup adquiridor. Amb aquestes noves incorporacions, el Consell d’Administració de l’entitat queda doncs ara integrat per Miquel Alabern, Pere Altimir, Josep Segura, Mireia Montoriol, Jordi Llovera, Lluís Alsina, Óscar Aristot, Miguel Antonio Pérez, Francesc Xavier Maymó, Daniel de López i Sara Álvarez. Els integrants del Consell d’Administració que formaven part de Banc Sabadell d’Espanya, «van presentar la renúncia al càrrec de conseller de manera voluntària», va declarar Alabern. Així doncs, els representants andorrans de l’antic Banc Sabadell d’Andorra seguiran sent els mateixos; entre ells, el conseller-director general, Josep Segura, també present a les declaracions d’ahir i de la mateixa manera, Miquel Alabern, l’actual president del consell, mantindran el seu càrrec.

El tercer i últim punt de la jornada va consistir a nomenar els sis nous membres del Consell d’Administració del Banc provinents de les files de MoraBanc, tots presents durant les ponències de la Junta Extraordinària. «Amb el grup MoraBanc podrem encarar tots els objectius que ens fixem d’ara endavant per molt inassolibles que semblin», va destacar Alabern. Pel que fa a l’àmbit dels treballadors del BSA, «els 140 empleats de les nostres oficines es mantenen; és cert que hi ha hagut algunes altes i baixes, però no han tingut cap relació amb l’afer de MoraBanc, sinó amb el ritme natural d’una empresa, per tant són irrellevants», va afegir Alabern. Així doncs, des de la direcció s’estableix que, ara per ara, no hi ha cap risc per als treballadors de les sucursals bancàries, però amb relació a l’operació de compra de BSA que es materialitzarà l’any que ve, «s’haurà de fer un estudi per a determinar les oficines que quedaran després de la fusió amb MoraBanc», va assenyalar el president.

D’altra banda, també es va parlar sobre les accions dels socis minoritaris, els titulars de les quals tindran un primer termini de dos mesos, que anirà des del 15 de novembre fins al 14 de gener, per poder vendre les participacions pel preu de 266,70 euros per acció. «S’enviarà una carta personal a tots els accionistes minoritaris per informar-los oficialment dels terminis de compravenda i, també, perquè puguin dur a terme una decisió meditada sobre les seves accions», va informar Alabern. Dels 800 accionistes minoritaris que hi havia abans, ara en queden uns 740 aproximadament, però, segons va indicar Alabern, «la reducció del nombre de minoritaris es justifica pels moviments empresarials que realitzen els accionistes i les fusions entre diverses famílies».