Salut, amb 90 milions, i Afers Socials, amb 33, són els ministeris amb les principals partides

El Govern preveu per al 2022 un dèficit pressupostari de 26,5 milions d’euros, resultants d’uns ingressos de 465 milions i unes despeses de 491 milions. Així ho va anunciar ahir el ministre de Finances, Eric Jover, després que el Consell de Ministres ho aprovés en una reunió extraordinària a primera hora del matí. «És un pressupost impactat encara per la Covid-19», tot i que manté el desenvolupament de les principals estratègies de l’Horitzó 23, va declarar Jover. D’aquesta manera, l’Executiu es mostra convençut que a partir de l’any que ve les finances de l’Estat tornaran «a una certa normalitat», representant el total d’ingressos un augment de més de 67 milions en comparació amb enguany. 

Entrant al detall, destaca la recaptació per impostos directes que s’enfilaria a més de 95,2 milions, uns 28 milions més dels previstos el 2021. «Pensem que és una xifra realista [...] que marca la recuperació econòmica», va assenyalar el ministre de Finances, que va afegir que, pel que fa als impostos indirectes, hi haurà un augment del 8% (de 283,4 el 2021 a 305,8 el 2022), atribuït directament al consum de la població. En aquest sentit, va reconèixer que es preveu incrementar la taxa del tabac en funció de l’escalada de preus que es produeixi als països veïns: «Mantindrem el diferencial amb el preu més baix, però sí que hi ha una partida, no molt important perquè cada vegada les vendes són més baixes», va admetre. A més, l’Executiu també compta amb les taxes finalistes sobre la recuperació dels sectors tradicionals, els hidrocarburs (que entrarà en vigor l’1 de gener i podria suposar un total de vuit milions d’euros) i la turística (prevista per a mitjan any i a través de la qual s’esperen uns sis milions). Quant als ingressos patrimonials, el ministre calcula assolir 24,5 milions procedents d’Andorra Telecom i FEDA.

Pel que fa a les despeses, seran de 491,6 milions, un 6% més que el 2021, que es destinaran principalment a despesa de personal (IPC, triennis i jubilacions), a la digitalització de l’Administració i a les transferències corrents als comuns o a organismes dependents, com el SAAS o la CASS. Per ministeris, Jover va apuntar que les majors partides seran per a Salut i Afers Socials, preveient que els diferents impactes de la pandèmia continuïn durant tot el 2022. Així, la despesa de Salut serà de 90,2 milions d’euros (8,3 milions més que el 2021) i d’Afers Socials, Joventut i Igualtat de 33,5 milions (4,4 milions més que el 2021).

El Ministeri de Presidència, Economia i Empresa també experimentarà un increment de més de 3,4 milions, passant dels 15,6 d’enguany als 19,1 del 2022, computant les despeses en transport públic, en l’Aeroport d’Andorra-La Seu d’Urgell –i la partida de 400.000 euros ampliables a 650.000 en cas que Air Nostrum no obtingués beneficis amb els vols a Madrid–, en la creació de la zona franca i en la concessió de l’heliport nacional.

Sobre el Ministeri de Territori i Habitatge, el titular de Finances va explicar que s’han desenvolupat partides que si bé no són «urgents», sí que són «necessàries» per «mantenir la qualitat de les infraestructures del nostre país». Administracions Públiques i Participació Ciutadana, per la digitalització, Justícia i Interior, per desenclavar la Batllia, i Educació són altres carteres que comptaran amb un petit increment en comparació amb l’any en curs.

Quant a les principals infraestructures, Jover va assenyalar la construcció de l’edifici multifuncional a la plaça de braus, al projecte del qual es destinaran 1,3 milions d’euros, el centre escolar de Ciutat de Valls, que costarà 1,4 milions, l’ampliació del Pla Renova amb 700.000 euros, el conveni de millora de la carretera RN20 per dos milions d’euros, la transformació digital de 7,4 milions d’euros, així com altres despeses no concretades en recuperació del patrimoni.

En relació amb el compliment de la despesa màxima permesa, Jover va avançar que s’estarà dins del límit, tot i que l’endeutament, que no pot sobrepassar el 40% del PIB, arribarà al 45,2%. Però «hi haurà una reducció progressiva fins al 39% el 2025», va assegurar. També es crearà una reserva internacional de 100 milions d’euros als bancs centrals de França i Espanya, 

Amb tot, Jover es va felicitar per aquestes previsions, que tenen com a epicentre els Objectius de Desenvolupament Sostenible, i va lloar la feina feta en els últims anys per Demòcrates. «Fins i tot en post-pandèmia serem capaços de tenir millors condicions que els meus amics socialdemòcrates», va etzibar. Així, i amb la voluntat que el projecte de llei s’aprovi com més aviat millor, el ministre va demanar ahir comparèixer davant la Comissió de Finances del Consell General i confia que el text definitiu pugui entrar en vigor a principis d’any. «Si no és la primera setmana, serà la segona», va desitjar Jover.