La primera cistella del MoraBanc, una esmaixada de Codi Miller-McIntyre, va servir de precedent de l’actitud que anaven a emprendre els d’Ibon Navarro per la trobada, molt actius en defensa, buscant les transicions ràpides i l’encert en atac que els va faltar davant el València Bàsquet.

El tècnic basc va buscar una nova fórmula des de l’inici, i va tenir efecte: canvis al quintet inicial traient a Artega, per contrarestar la potència física de Dolomiti Trento, també a Jelínek i a Miller, en la seva posició, la de base. El nord-americà va liderar des de l’arrencament de la trobada, des de la defensa, amb un parell de pilotes que va furtar, i que van servir per agafar distància en l’electrònic. El conjunt italià per mitjà del talent individual dels seus americans, sobretot de Saunders des del triple i Caroline sota la cistella, van intentar retallar el marcador, però no va ser suficient. Als canvis, els d’Ibon Navarro van sortint guanyant amb un Hannah que des del primer moment va avisar com de perillós és des de la llarga distància, i un Moussa Diagne que tractava de desactivar el portentós Caroline. Però, el conjunt tricolor va mostrar-se molt seriós i per feina des del primer minut.

En el segon quart, i després que el tècnic visitant, Emanuele Molin, realitzés alguns ajustos, les coses es van posar més complicades pel MoraBanc. La pressió que va imposar Trento des de camp propi tant a Hannah com a Guille Colom, va sortir bé i els locals ja no estaven tan còmodes en l’apartat ofensiu. A més, la insistència en el bloqueig directe amb Caroline com a una única eina per fer mal als d’Ibon Navarro va tenir efecte, ja que al descans el nord-americà portava 17 punts al seu compte. Però, és en aquest moment quan va sorgir la figura d’un actor inesperat, una de les noves cares, Mario Nakic, qui va saber aprofitar l’oportunitat que li va donar el tècnic basc. Els seus set punts van servir per poder aguantar la retallada de Trento al marcador, mentre descansaven els titulars. Quan aquests van entrar, el guió del partit va tornar al seu cabdal original, marcat principalment per dues jugades que van fer alçar-se als assistents al Poliesportiu del seu seient, dos alley-oops consecutius assistits pel Miller i que van esmaixar Paulí i Noua, respectivament. Dues accions, sumades al treball defensiu baix la cistella de Diagne, i que van servir per fer creure al MoraBanc en les seves opcions de fer-se amb el partit, recuperant les seves senyals d’identitat. 

A la represa de la trobada després del descans, a l’equip li va costar trobar-se a ell mateix. Navarro va repetir quintet, a excepció de Connor Morgan. En aquest tercer quart, d’inici es va veure un equip molt erràtic i que, sobretot, li costava trobar la cistella en facilitat, a diferència dels dos primers temps. No va tardar el tècnic a fer canvis, i va donar entrada a Hannah, Diagne i Noua. Uns canvis que van servir per sobreviure, sobretot l’entrada del pivot, qui es va assentar com l’ancora defensiva per evitar els punts dels italians en la zona. És en aquest moment quan va tornar a brillar el talent del Hannah per redirigir el partit, amb un triple més falta i un posterior furt que va acabar amb dos punts d’Oriol Paulí. A més, altre cop va resultar fonamental el treball tant defensiu com ofensiu de Nakic des de la segona unitat, i que va servir per tornar a posar el marcador, i les sensacions, de cara per als tricolor.

Per a l’últim quart, Ibon Navarro es va encarregar de fer els ajustos necessaris per eixir al 100% des de l’inici. Prova d’això és el furt només van traure de fons Trento. A poc a poc el MoraBanc anava fent camí des de la defensa, estant molt actius de mans i sent un malson per als bases rivals, Flaccadori i Saunders. Hannah i Noua es van encarregar de posar terra per mig des de la llarga, sent franctiradors, sobretot el francès, qui va castigar molt en aquest període a la seva marca defensiva. Així i tot, els italians van donar guerra fins al final i, el col·legiat, Leandro Lezcano, amb unes accions assenyalades de manera dubtosa, van fer patir als assistents al Poliesportiu. Amb tot, l’equip es va refer, de nou des de l’apartat defensiu, i va aconseguir mantenir-se serè. Els tricolor van aconseguir tornar al camí que ja havien marcat les victòries davant el Joventut i el Gran Canària, però aquesta vegada a casa i en un escenari diferent, on cada partit i, fins i tot, punt serà essencial.