A les terres asturlleoneses i gallegues s’anomena el Magosto, a les terres anglosaxones és mundialment conegut com a Halloween, però a Andorra i a Catalunya el dia de Tots Sants celebrem la Castanyada, un antic festiu ritual que es remunta a finals del segle XVIII i amb el qual van arribar els famosos panellets que s’han extés massivament fins al dia d’avui. La tradició va sorgir pràcticament al mateix temps que es va començar a popularitzar el festiu de Tots Sants, però l’origen concret d’aquests dolços és incert. Hi ha creences que indiquen que els panellets foren una creació importada de la cultura àrab i d’altres comenten que van començar sent ofrenes per a les tombes dels difunts. En qualsevol cas, el que sabem és que, originalment, la població cuinava a casa seva els mateixos panellets i després els portava a l’església per tal que fossin beneïts per l’autoritat clerical. Actualment, les castanyes, els panellets i els moniatos són el producte estrella durant aquestes dates de tardor. La Castanyada és un esdeveniment, alhora que tradició, notablement extés també a Catalunya i a la zona de l’Aragó.

Enguany el sector dels flequers tornarà a revifar amb la relaxació de la pandèmia, ja que segons l’encarregada de personal i de producció de la Fleca Font, Elena Manteiga, «a una setmana vista del dia de Tots Sants, ja tenim més del doble d’encàrrecs que l’any passat». La Covid es va fer notar a les escasses visites in situ dels clients a la fleca durant la tardor del 2020. En concret, cada parròquia té la seva manera de fer en relació amb les compres. Segons ens explica Manteiga, a Ordino hi ha hagut una demanda del producte molt més bona que a altres zones del Principat. A Escaldes-Engordany, en canvi, «hi ha més competència i als compradors els agrada més adquirir al moment, sense encarregar, així que ara com ara no tenim gaires dades de previsió, però som molt més optimistes a causa del tarannà general de consum». L’única manera d’aixecar el cap és duplicar les vendes per tal de recuperar la desfeta que es va produir l’any passat, ja que la manca de turisme i la frenada de l’economia va perjudicar severament el consum. 
Des de la Fleca Font hi ha una previsió molt més bona a totes les parròquies on comercialitza el seu producte i, comparat amb l’any passat a una setmana vista de Tots Sants, no tenien ni un quart de les dades actuals de demanda i encàrrecs.

El procés del panellet

A la Fleca Font podrem trobar uns panellets realitzats amb matèries primeres de qualitat i mitjançant un procés totalment artesanal que no deixarà indiferent el consumidor. Es pot encarregar des del típic panellet de pinyons o ametlles, fins al panellet de coco, xocolata, llimona o cafè, entre d’altres. La primera fase del procés artesanal que segueixen les Fleques Font consisteix en la creació de la matèria base del panellet, el massapà, el qual està format per una massa de farina d’ametlla i sucre glacé barrejat amb clara d’ou fins a arribar a la textura desitjada, més aviat com si es tractés de plastilina. Un cop s’ha aconseguit el massapà, el següent pas a realitzar és el d’afegir els ingredients complementaris que donaran el toc de gràcia al dolç. Per exemple, el panellet de pinyons, un dels més populars, s’aconsegueix mullant els pinyons en clara d’ou i després de fer les boletes de massapà en les dimensions corresponents, aquestes es recobreixen dels pinyons que s’adheriran a la superfície de la bola. D’altra banda, si es vol fer de fruites, s’ha de seguir un procés una mica diferent. De fet, per poder cuinar el panellet de coco, el qual és també un dels més venuts, s’ha de bullir la fruita en xarop de glucosa mentre es mescla la proporció adequada de coco i, posteriorment es deixa refredar. Finalment, s’agafa el coco i, tal com es fa amb el de pinyons, es recobreix el massapà amb la fruita confitada. Un cop realitzada la bola amb l’ingredient i el sabor corresponent comença el procés de cocció, que consisteix a introduir efímerament el producte a dins del forn a uns 300 graus de temperatura. El temps estimat és d’un parell de minuts per tal que només es cogui la capa superficial i es quedi amb el color daurat.

Halloween o Castanyada?

El Samhain és la paraula gaèlica que significa final de l’estiu i és el terme que empraven els antics britànics per referir-se a la festivitat de Tots Sants en què s’encenien grans fogueres a la muntanya per tal de foragitar els esperits malignes. Avui en dia, el terme ha evolucionat a Halloween a causa de la influència de la religió cristiana a les cultures cèltiques i és una de les tradicions d’origen anglosaxó més exportades arreu del món. Les carabasses il·luminades i les ambientacions terrorífiques han agafat un fort caire comercial i de negoci que traspassa la frontera de la tradició. Així doncs, la celebració de Halloween ha arribat a influir de tal manera en la nostra societat fins al punt de condicionar l’ambientació dels espais públics, la creació d’esdeveniments i, fins i tot, a confondre una festivitat estrangera amb la local. «La tradició és la tradició i hi ha espai per a tots. Halloween no ens afecta en l’àmbit de negoci; tan sols hem decorat alguns dels nostres establiments», segons va explicar Manteiga.