La presidenta de l’Associació per la Defensa del Jovent en Risc, Sandra Cano, va declarar que «hi ha moltes coses que no s’estan fent bé per part de l’Administració pública» en relació amb el seguiment de joves que es troben en situacions de vulnerabilitat o precàries. Aquestes declaracions es produeixen durant el seguiment dels esdeveniments ocorreguts durant les darreres setmanes que relacionen la mort de dues persones amb trastorns mentals o problemes relacionats amb el seu entorn familiar o social. Cano va indicar que des de l’associació han gestionat la desaparició de diversos menors durant dies i que s’han trobat cops en què la resposta que han obtingut quan han demanat que se’ls faci un seguiment, ha sigut que eren habituals en aquestes pràctiques i que tornarien al cap de poc. «No es cerca suficient. A vegades es produeix bastant el fet que joves amb problemes mentals marxin de casa després d’una discussió o conflicte», declara Cano.

La situació portada a l’extrem d’aquests casos es correspon amb que la persona fugida arribi a prendre mal, la qual cosa portaria als fets ocorreguts durant aquestes últimes setmanes. La presidenta assenyala que «és en aquest moment quan el departament de Justícia hauria d’actuar perquè s’han de donar compliment a les denúncies de les famílies». De fet, Cano creu que des dels ministeris no es treballa de manera conjunta i expressa que «les conseqüències les paguen els ciutadans». Des de Joves en Risc va guanyant força la idea que no hi ha un bon treball transversal ni en xarxa per part de les administracions quan han d’intervenir a casos d’aquesta envergadura i, a més a més, també critiquen el fet que els ministeris vagin passant-se els problemes entre ells. A més a més, pel que fa al pla de salut mental, Cano reclama que no se li està donant la prioritat que mereix i que està programat a llarg termini. De fet, recalca que «no hi ha prou psicòlegs a l’hospital i els privats són molt cars i poc accessibles per a totes les famílies».
 
Finalment, la presidenta de l’associació va parlar sobre l’estigma establert envers els trastorns mentals i les persones que els pateixen i indica que «els joves també són susceptibles de patir una malaltia mental que pugui desembocar en mals majors com els que, desgraciadament, hem hagut de presenciar, ja sigui per circumstàncies familiars, per efecte de la pandèmia o pel cercle escolar i social».