El reconegut psicolingüista belga Theo Peeters, expert en autisme, ha fet aquest divendres la primera de les dues sessions previstes en el marc del Postgrau en trastorns de l'espectre autista, a la Universitat d'Andorra (UdA) i impulsat per la Fundació BPA. Abans d'iniciar la seva intervenció ha posat de manifest, en una trobada amb els mitjans, la necessitat de "comunicar que l'autisme no és una malaltia". D'acord amb aquest expert, que és el fundador del Centre per a la formació de professionals en autisme, amb seu a Anvers (Bèlgica), "l'autisme és un problema de la persona amb el tractament de les informacions i la comprensió del món actual".

El psicolingüista, expert en autisme i de gran prestigi internacional, ha volgut desfer aquest divendres a Andorra alguns mites sobre la qüestió tot assegurant que les persones afectades no pateixen "una malaltia". En aquest sentit, poc abans de començar la seva intervenció davant dels alumnes del postgrau sobre autisme que s'imparteix a la Universitat d'Andorra (UdA), Peeters ha dit als mitjans de comunicació que "és dramàtic pensar que molta gent continua pensant avui que l'autisme és una malaltia o una mena de psicosi".

El teòric ha volgut deixar clar que aquesta concepció social de l'autisme és totalment equivocada. 'D'acord amb els coneixements contemporanis, l'autisme és un problema sobretot de la persona amb el tractament de les informacions, és a dir, que qui té autisme té un problema per comprendre i conceptualirzar el món actual'. Així doncs, ha reiterat que 'és en aquest nivell que les persones autistes tenen necessitat d'ajuda'.

Peeters ha subratllat que l'autisme ha de ser considerat com "un espectre", de manera que es poden trobar persones amb diferents nivells d'afectació i amb altres problemes associats. En conseqüència, ha comentat, "és difícil establir conclusions generals sobre l'autisme perquè el tractament de les informacions que fa cada persona és diferent en funció de la seva situació".

Peeters troba que l'autisme "és una altra cultura" diferent a la "neurotípica" i, en aquest sentit, cita com a exemple de "bona imatge" per expressar aquesta idea el que han afirmat personatges rellevants en el món de l'autisme, com és el cas de l'activista Jim Sinclair: "Em sento com un extraterrestre, que ha aterrat al Planeta terra sense una manual d'orientació". Així mateix, ha afegit, "també podem parlar de l'autisme com d'una altra intel·ligència o, com diu el títol d'un altre llibre Une autre façon d'être normal (Una altra forma de ser normal)".

Els reptes de futur
Entre els reptes que encara queden pendents, Peeters ha assenyalat que "és molt important prendre més seriosament als pares". En aquest sentit, ha lamentat que a alguns professionals de l'autisme els falta "la humilitat" per reconèixer que no ho saben tot sobre aquest món, malgrat que disposin d'estudis esepcialitzats. "Una mare, que porta anys amb un infant autista, és experta en la comprensió del seu propi fill", ha destacat. D'aquesta manera, ha dit que ell, que porta 40 anys estudiant la matèria, se sent més "un guia" que no pas "un expert" amb moltes coses per aprendre encara.

L'estudiós ha manifestat que, pel que fa a la societat, s'ha de tenir en compte que una persona autista, un cop ingressi a l'edat adulta, "dependrà més de les actituds respecte a l'autisme que hi hagi en el seu entorn que no pas les seves possibilitats de desenvolupar una qualitat de vida". Així doncs, ha comentat que "el més normal és que el fort s'adapti al més feble", però ha reconegut que "avui continuem demanant que canviï a la gent que és feble i això també ho hem d'invertir".

és un problema de la persona amb el tractament de les informacions i la comprensió del món actual".
Text: