Els apicultors d’Andorra no estan satisfets davant l’estudi que es va fer dos anys enrere sobre l’impacte del producte per a la fumigació de la processionària en la salut de les abelles. Per aquest motiu, gran part d’ells va demanar al Govern un segon estudi que sigui més acurat i extens que el primer. Segons va informar un dels coordinadors de la comissió d’apicultors d’Andorra, Roc Torres, «s’ha demanat un segon estudi, que sigui més precís i que tingui una durada més llarga, per poder obtenir més informació sobre l’afectació o no d’aquest producte en la vida de les abelles».

La comissió apícola considera que el primer estudi no es va realitzar amb profunditat, perquè només es va fer en un moment determinat i no es va tenir en compte la salut dels insectes en diferents períodes de l’any. «El que volem és que hi hagi un seguiment acurat», va insistir Torres. La demanda va sorgir perquè alguns apicultors del Principat suposen que aquest producte afecta la salut de les abelles, com va ser el cas del propietari de l’apiari dels ruscos del poble de Segudet a Ordino, Julio Ribas. Segons va explicar a El PERIÒDIC, dies abans de la fumigació de la processionària les abelles presentaven un bon estat de salut, però, després, un dels cinc ruscos va aparèixer amb abelles mortes i moribundes. «No s’ha de dir que el rusc ha mort per culpa de la fumigació, perquè això està molt lluny de la realitat. Ha coincidit, però no podem assegurar-ho» va admetre l’apicultor. A més, va posar de manifest que com no es fan controls ni anàlisis en aquest àmbit, ara no es pot saber per quin motiu va morir el rusc. «És possible que la mort l’hagi provocat inclús un virus o un bacteri algun factor, completament, diferent o alien a la fumigació», va puntualitzar.

En una línia similar, el coordinador de la comissió d’apicultors va recordar que la vida de les abelles és curta. Les reines poden viure entre un i cinc anys i les obreres entre quatre i sis setmanes durant l’estiu, i més de sis mesos a l’hivern. Torres, però, va fer incís en el fet que gràcies al primer estudi que es va fer, els apicultors van adonar-se que hi ha una sèrie de malalties que també són presents en aquests insectes com la Varroa destructor i el Loque Europeu. Tanmateix, l’abella és molt sensible i els efectes del canvi climàtic, els períodes de sequedat i les temperatures altes i baixes, també està afectant-les, va puntualitzar Ribas.

En un altre ordre de les coses, des de la comissió d’apicultors van informar que tenen previst posar al dia el programa d’apicultors per saber quins estan actius i quins no, perquè «un 90% de les persones tenen ruscos com a hobbie», va esmentar Torres. L’actualització també és una manera de poder saber en quin estat es troben actualment els ruscos i les abelles del país, a més de traslladar als apicultors tota la informació i la formació necessària per tenir una bona cura de la vida i de la salut de les abelles, va afegir el coordinador de la comissió.

Pel que fa a la taula apícola que s’ha creat per tirar endavant aquest nou estudi sobre l’afectació del producte de la processionària en les abelles, Torres va explicar que hi participen la comissió apícola, l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra (APRA), el Govern i els comuns. 

L’objectiu de la comissió d’apicultors d’Andorra és millorar la salut de les abelles com els productes que se’n fan.