Escaldes-Engordany
Els infermers defensen el català com a llengua principal a l’hospital
Els sanitaris aconsellen davant la Covid-19 mantenir les mesures durant l’hivern
«L’idioma oficial d’Andorra és el català i, per tant, tota la documentació oficial ha d’estar escrita en aquesta llengua», va etzibar la presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeria d’Andorra (COIA), Isabel Vallejo. En aquest sentit, va insistir en el fet que el col·lectiu defensa l’ús del català com a llengua principal a l’hospital.
Tot i això, va posar en relleu que per donar una informació a un pacient que no comprèn l’idioma del país o perquè entengui correctament els documents sanitaris, sempre que sigui possible, «se’ls ha d’explicar en el seu idioma», va suggerir, però recalcant que els especialistes han d’intentar relacionar-se en català. En una línia similar, Vallejo va ressaltar que és essencial fer ús de la llengua oficial d’Andorra «per a poder exercir la professió amb qualitat i seguretat, per entendre correctament els documents que s’han d’utilitzar per a la salut dels pacients».
Ara bé, des del Col·legi d’Infermeria són conscients que hi ha molta gent que no és del país i que no tenen el català com a llengua materna. Per aquest motiu, la presidenta va manifestar que «no estem dient que els professionals acreditin d’entrada un nivell B1 o B2 de català, sinó que creiem que se’ls ha de donar un marge de temps, d’uns dos anys per exemple, perquè tinguin l’oportunitat de poder acreditar-lo». I és que el servei de política lingüística té a disposició, en diversos punts del Principat, cursos gratuïts per aprendre el català, va recordar Vallejo.
En un altre ordre de les coses, la presidenta va traslladar que des de l’àmbit sanitari es mostren «una mica prudents» davant l’evolució epidemiològica del coronavirus, esmentant que «s’ha d’estar alerta aquest hivern i continuar amb les mesures sanitàries, almenys durant la temporada dels virus respiratoris».
Així, la presidenta va alertar que molts països encara no han assolit ni el nivell mínim de vacunació ni el d’immunització de la malaltia, per aquest motiu va recordar «que les vacunes funcionen, que cada vegada hi ha més immunitzats i que a poc a poc tornem una mica a la normalitat a l’hospital, demostra que la cosa està més controlada» tot i que va recordar que aquesta situació no impedeix que encara pugui haver-hi contagis, tant en vacunats com en no vacunats.
Quant a l’experiència del sector sanitari durant la pandèmia, Vallejo va declarar que el més complicat va ser el cansament físic i psíquic juntament amb la por al que era desconegut, als contagis i a les onades. «Teníem ganes de tornar a la normalitat i que tot passés», va expressar, afegint que la segona i la tercera onada del coronavirus van desmoralitzar-los bastant a causa de les persones infectades pel virus que no aconseguien superar la malaltia. «Com a professional vols que la salut del pacient millori i no que empitjori i acabi a la Unitat de Cures Intensives o morint», va reconèixer. Així doncs, la presidenta del Col·legi d’Infermers va assegurar que «es va fer tot el possible amb tot el que sabíem i disposàvem en aquell moment», com per exemple el confinament generalitzat de la població. «No ho havíem fet mai i tothom va ser conscient que s’havia de fer», va apuntar, fet pel qual va afirmar que entre tots «vam sortir-nos-en prou bé».