PUBLICITAT

Andorra la Vella

«Tant de bo el Node sigui un punt de trobada per a la gent del país»

Entrevista a l’arquitecte Xavier Orteu, guanyador del concurs d’idees d’Andorra Telecom

Per Victoria Gómez Pérez

L’arquitecte Xavier Orteu.
L’arquitecte Xavier Orteu. | X.O.

El despatx Orteu Riba Arquitectes ha estat l’escollit per dissenyar la nova seu d’Andorra Telecom, un edifici modern i sostenible que s’ubicarà al bell mig de l’avinguda Meritxell. Mentre alguns polítics ja somien amb què es converteixi en un emblema del país, el seus creadors desitgen que el Node sigui un espai còmode i agradable per als seus usuaris. El cap del projecte, Xavier Orteu, assegura que haver guanyat el concurs és un orgull que forma part del mèrit de tot l’equip.

–Què suposa per a Orteu Riba Arquitectes haver guanyat el concurs d’idees d’Andorra Telecom?
–Per una banda, és un projecte súper il·lusionant, estem entusiasmats, i, per l’altra, és un gran repte, perquè proposem un model relativament nou sense trencar esquemes i en la línia mundial en què va la responsabilitat de l’arquitectura. Volem edificis respectuosos amb les persones, el medi ambient i l’entorn i creiem que a Andorra som pioners en l’aplicació d’aquests criteris. Fem arquitectura des d’Andorra i malgrat que sovint ens pensem que no som prou competitius per fer grans obres, crec que tenim qualitat suficient per crear un edifici de primer nivell. 

–Com serà el nou edifici?
–Serà tot el que acabo de comentar, tenint en compte els elements que l’envolten i com l’edifici hi respon. No tenim la idea d’un edifici preconcebut, sinó que està al servei de les persones, tant dels treballadors d’Andorra Telecom i de les institucions que es trobin a dins, com dels usuaris i els visitants del museu que hi haurà a la planta principal. Per a nosaltres també són molt important els veïns i la gent que passarà per davant, perquè tots d’una manera o altra hi acabarem convivint i, en tractar-se d’un espai públic, volem crear sinergies i relacions. Penso que serà un bon punt de trobada, gràcies a la plaça que hi haurà al davant. Hem de pensar que a una banda hi trobem l’avinguda Meritxell, una gran artèria comercial i turística, i a l’altra el carrer Sant Salvador, que per a nosaltres és el barri i la zona tranquil·la. Volem que l’edifici serveixi d’unió entre ambdues bandes, per això es diu Node. A part del significat que té la paraula en telecomunicacions, també l’utilitzem en urbanisme i arquitectura quan intentem trobar connexions i nuclis que creïn l’estructura de la ciutat. 

–I físicament, què suposarà?
–Té una funció pública i una altra de privada i volem que les dues estiguin relacionades, però diferenciades perquè funcionin de manera independent. Encara s’han d’acabar de perfilar els detalls, però el museu, per exemple, l’entenem com un espai viu i tecnològic, de manera que tothom que passegi per l’avinguda el vegi i hi entri. Després, hi ha una sèrie d’elements com una sala de premsa o la zona d’atenció al públic d’Andorra Telecom que la vinculem molt amb la plaça i amb una entrada fàcilment reconeixible de grans dimensions. A partir d’aquí, hi ha les plantes d’altres institucions i les oficines de l’empresa, que no seran normals i corrents, sinó que seran interiors amables i saludables. 

–En què es van inspirar?
–No hi ha una única inspiració, sinó que hem intentat resoldre totes les complexitats de l’entorn, com l’edifici que ja existeix actualment i que haurem d’encabir. Hem intentat solucionar tots els problemes de la manera més senzilla, tant a nivell visual com volumètric i funcional. Que totes les funcions que ha de tenir l’edifici no suposin cap complicació per a ningú. No hi ha cap altre edifici com aquest, així que no tenim una inspiració directa, tot i que sí tenim referències que ens han pogut ajudar.

–Vivim en un moment en què la sostenibilitat i el respecte al medi ambient són molt presents. Què aporta aquest edifici?
–Aquí hi ha dues coses fonamentals: com es construeix l’edifici i com s’utilitza, perquè totes les obres tenen unes despeses i requereixen un manteniment. Nosaltres proposem que l’estructura principal sigui de fusta, fet que ja marca un criteri, perquè es tracta del material que més respecta el medi ambient. És cert que es talen arbres, però abans han aportat CO2 a l’atmosfera i actualment existeixen tecnologies per transformar-la d’una manera racional. La fusta no és un caprici; estructuralment és un material ideal i econòmicament és una molt bona opció. En aquests moments, i tenint en compte les característiques de l’edifici, la fusta és el material més adequat. No es tracta de ser verds i cars, sinó d’ajustar-nos als costos i no oblidar que estem parlant d’un edifici públic que pagarem entre tots. 

–I pel que fa al consum d’energia?
–Tot i que tenim un cert recorregut en aquesta matèria, crec que és molt important treballar sempre amb especialistes, així que vam contactar amb una empresa que es diu Societat Orgànica i els vam plantejar el projecte i les nostres inquietuds perquè l’edifici fos eficient i consumís poc. Per exemple, la coberta vegetal té l’avantatge de protegir tèrmicament, i visualment, al mig d’una zona «molt mineralitzada», és molt agradable. Hem estat molt curosos.

–Hi haurà energies renovables?
–Sí, però el més important és que es consumeixi poca energia, i que aquesta sigui renovable, evidentment. Nosaltres pensem en aerotèrmia, però encara no s’ha acabat de decidir. Fins i tot, podríem proposar que la calor que desprenen els generadors i servidors d’una empresa de telecomunicacions com Andorra Telecom sigui reutilitzable per escalfar l’edifici. 

–Parla d’utilitzar materials econòmics, però el cost total està xifrat en 16 milions d’euros.
–Sí, però és que estem parlant d’un edifici de grans dimensions i ho tenim tot justificat i desglossat. S’inclouen costos des de preliminar d’obra fins a moviments de terres o fonamentació. És una xifra estudiada, però és un avantprojecte i, per tant, després haurem d’entrar en detall dels costos definitius. A banda, proposem elements de comunicació, com pantalles o il·luminació LED de la façana, que acabaran dependent de les necessitats de la propietat. Entenem que la situació econòmica del país no és per llençar coets i ens hem intentat ajustar al màxim.

–Li preocupa que els materials de construcció mantinguin la tendència a l’alça actual?
–Sí que preocupa, però això és una cosa mundial, no només d’aquest edifici o d’Andorra. Segons tinc entès, perquè jo no soc economista, es tracta d’un augment puntual derivat de la post-pandèmia que ha provocat una crisi de circulació de mercaderies, tot i que no hi ha un ampli consens entre els experts. El pressupost està valorat d’acord amb els preus que tenim avui; si l’evolució del mercat diu que els materials pugen un 30%, és evident que aquest no serà el preu final. També pot ser que baixi; la situació pot canviar molt en un any.

–Què creu que serà el més difícil d’aconseguir?
–No ho sé... Però soc conscient que és impossible que tothom hi estigui d’acord, perquè és un edifici en un lloc en el qual hi ha hagut molta polèmica. Molta gent ens ha dit que li encanta el projecte i suposo que als que no els agrada prefereixen criticar-ho a les xarxes socials. Insisteixo, nosaltres apostem per una obra poc invasiva i que s’ajusti molt a les necessitats tenint en compte l’espai públic i les places.

–I això, integrar un edifici tan gran al centre de la ciutat, no és difícil?
–És que justament el que volem nosaltres és ser molt discrets. Quan vam pensar en què veiem a l’avinguda Meritxell, tot l’equip va coincidir en què els dies de més afluència hi ha un munt d’estímuls de soroll, publicitat, pantalles lluminoses... Per això buscàvem una cosa tranquil·la, neutra, i que s’allunyés del bullici. No és la nostra intenció convertir la seu d’Andorra Telecom en un espectacle.

–Però tant el ministre de Turisme i Telecomunicacions, Jordi Torres, com la cònsol major de la capital, Conxita Marsol, es mostren convençuts que serà un obra emblemàtica.
–Bé, és un edifici públic i és clar que ha de tenir aquesta voluntat. A vegades, sobretot en espais amb molt de moviment, l’edifici més tranquil és el que més destaca. Ser emblemàtic no és incompatible amb ser discret. També crec que el nom, Node, jugarà un paper important: «Ens trobem al Node!». Tant de bo sigui un punt de trobada per a la gent del país.

–Pesa la motxilla del The Cloud?
–Conscientment o inconscient, tots el tenim en ment. Som d’Andorra i hem viscut la polèmica, però no tenim res a veure amb aquest projecte. De fet, busquem tot el contrari. No intentem millorar el The Cloud, sinó que comencem el Node des de zero, amb altres idees i objectius.  

–Aquest és el seu projecte més important després d’haver fet l’edifici del Diamant?
–Evidentment aquest és un projecte importantíssim per al despatx i n’estem tots molt orgullosos. També crec que és un edifici molt important per a Andorra i això comporta una gran responsabilitat. Sempre intentem donar les respostes més adequades a les necessitats de la propietat i el que es volia amb el Diamant, que era reflectir l’esperit d’una família de joiers en un lloc molt concret, no té res a veure amb el que requereix el Node. Molta gent ens coneix pel Diamant i esperem que ben aviat també siguem reconeguts pel Node. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT