El Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior espera tenir abans de finals d’aquest any el decret publicat que ha de donar empara als diferents nivells de competències digitals de la ciutadania. Es vol seguir un sistema similar al que es fa amb els idiomes, de tal manera que tothom pugui acreditar els seus coneixements digitals «i s’unifiquin llenguatges», tal com va posar en relleu la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, durant la compareixença al davant de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura, Joventut i Esports. Vilarrubla va manifestar que la intenció és «reduir la bretxa digital».

Per encarar aquest treball, s’ha partit de la feina ja feta pel Consell d’Europa i veure si les competències fixades s’adapten a les necessitats d’Andorra. S’han identificat vuit competències diferents i ara es vol fer-les correspondre amb diferents graus. El decret haurà de fixar aquests nivells, quines competències comporten i com es podran adquirir. La voluntat és que abans que acabi l’any es pugui publicar i de manera paral·lela definir les formacions. La intenció és, també, que al mes de setembre del 2023 ja es pugui dur a terme una primera convocatòria d’exàmens. També s’haurà de determinar com es podrà acreditar l’experiència professional, un aspecte en què també es treballa a través d’una llei específica. Vilarrubla va defensar que quan s’estableixin aquestes competències «tothom entendrà el mateix» i quan, per exemple, les persones facin constar uns coneixements al currículum tothom sabrà a què es corresponen. El sector laboral també s’haurà d’adaptar a aquestes competències.

Aquesta regulació no és l’única feina que es vol encarar a Educació en la línia de les noves tecnologies i, en aquest sentit, també es treballa perquè la formació professional en xarxes i microinformàtica pugui incidir molt més en desenvolupament d’aplicacions i suport a l’usuari. Vilarrubla va recordar que el ministeri vol revisar tots els programes de l’FP i que s’ha prioritzat la informàtica, ja que segurament és la branca que més ha evolucionat en els darrers anys i la que requereix més adaptacions. En l’àmbit de l’FP Vilarrubla va recordar que s’ha creat una formació professional inicial per a joves d’entre 16 i 18 anys a la qual poden accedir encara que no tinguin el graduat escolar. Va valorar positivament les xifres que s’han aconseguit en les tres branques creades: estètica i perruqueria, que compta amb 14 alumnes, vuit amb graduat i sis sense; 15 en serveis comercials, quatre amb graduat i 11 sense i 18 en manteniment d’habitatges i instal·lacions, tres amb graduat i 15 que no. A més, també es va referir als canvis en la branca de professions sanitàries i socials en la qual s’han creat dos batxillerats professionals de dos anys, un dels quals més centrat en cures d’infermeria i un segon més per a centres sociocomunitaris.

El cas del vel

L’afer del vel també va ser present en les preguntes que els consellers generals van plantejar a la ministra, que va reiterar «l’interès a resoldre el problema a través del diàleg» i que va afegir que espera «una solució d’equilibri» entre la demanda de la família i la situació a les escoles. Sobre el fet de si la menor podria ser canviada de sistema educatiu, Vilarrubla va explicar que la demanda ha d’estar justificada en la millora del benestar dels menors. També va afegir que els canvis en el reglament de l’escola andorrana pel que fa al port de signes religiosos visibles va ser «ben acollit» malgrat que no ha pogut ser objecte del debat habitual que es fa al sistema educatiu per a altres temàtiques.

Vilarrubla també va comentar la feina que s’està fent per combatre l’assetjament escolar i es va referir a la jornada que es vol impulsar perquè hi hagi un intercanvi d’experiències entre sistemes educatius. Així, va considerar que cal estar «a l’escolta» del que diuen els joves, ja que aquests sovint lamenten que els adults banalitzin el que els passa.

Recursos humans

Quant als recursos humans, la titular d’Educació va manifestar que continua la feina pel desplegament de la llei del cos d’educació i va afegir que es treballa en el decret que ha de regular, per exemple, la mobilitat i la carrera professional. En aquest treball es vol escoltar totes les parts i per això es preveuen reunions amb els docents i també amb el sindicat. Quant a la cobertura de places amb personal fix, va reiterar que es treballa per definir, abans de finals d’any, quins llocs de treball són els que cal cobrir i a principis de l’any que ve es convocarà el concurs per cobrir-les. L’objectiu és treure a concurs entre quinze i 25 places.

Covid-19

Pel que fa a l’impacte de la Covid-19 a les aules, Vilarrubla va valorar que «si la comparem amb l’any passat la situació és molt millor» i va apuntar que malgrat que s’hagin alleugerit certes mesures esperen que encara es puguin relaxar més. També va explicar que la voluntat seria que a maternal hi hagi els mateixos protocols que a la resta de nivells, però ha fet notar les dificultats d’impulsar certs protocols, com els testos, en els infants més petits. Igualment va remarcar que les escoles s’estan consolidant com a «llocs segurs» i no són focus de contagis.