• La Germandat de Sant Sebastià recorda amb l'escudellada els seus inicis i tradicions

Escudellaires amb el portaveu del Govern, Bruno Bartolmé, ahir. Foto: ANA / M.T.

L'escudellada de Sant Julià de Lòria és tot un esdeveniment a la localitat. Les llargues cues d'espera suportant el fred són ja una tradició cada 20 de gener. Però la tradició, de més d'un quart de segle d'història, té un passat que va més enllà de la celebració culinària.

Així, mentre la cinquantena d'escudellaires repartien ahir prop de 2.100 racions d'escudella, segons va informar el vicepresident de l'entitat, Pere Obiols, la Germandat de Sant Sebastià celebrava la seva festivitat recordant els seus orígens centenaris. Es van constituir l'any 1890 amb la finalitat de poder pagar l'assistència mèdica dels malalts agermanats a partir d'una quota anual. «Érem com la seguretat social de l'època», va manifestar Enric Naudi, el conseller de Turisme de la parròquia i també el president de l'entitat. Fa 24 anys els seus membres, que ara arriben als 650. van decidir ressaltar el seu patró amb una festa més popular. «I va sorgir la idea de fer una escudellada», va explicar Naudi. Durant els primers anys van requerir de l'organització dels escudellaires d'Andorra la Vella, però al cap de dos anys ja va ser creat un grup propi a la parròquia.

D'aquesta manera, i fins la data d'avui, les dues entitats han treballat plegades per a seguir la tradició de celebrar amb racions d'escudella el patró de Sant Sebastià. Paral·lelament, la Germandat manté en l'actualitat el seu pols per demanar una sala de vetlles a la parròquia.

Ahir es van repartir al voltant de 2.100 racions que, com cada any van esgotar-se en finalitzar el dinar, va explicar Obiols. En xifres, les més de 2.000 racions es tradueixen en 100 quilos de carn picada, 100 de botifarra blanca i 100 més de botifarra negra, 75 quilos de patates, 40 d'api, 30 de col, 30 més de cigrons, 18 quilos de fideus i 20 d'arròs.

Els escudellaires van encendre el foc ahir a les sis del matí, però ja durant la tarda d'ahir van estar preparant tots els ingredients. Una tasca feixuga per que, veient l'alegria transmesa ahir, sembla que es prenen amb entusiasme i sense gaire recança. I veient la cua, amb els plats de ceràmica lauredians, d'altres plats propis, olles, tàpers i algun que altre invent per poder adquirir el màxim d'escudella possible, es pot constatar que a més ho fan amb bon gust culinari.

Per a més informació consulti l'edició en paper.