El Sindicat de Personal Adscrit a l’Administració General (Sipaag) proposa fer una revisió dels edictes per a la contractació de personal al Govern. Segons va alertar el seu president, Lluís Anguita, s’estan donant diverses casuístiques els darrers mesos de concursos que queden deserts en diverses ocasions, i per això, apunta que cal fer una anàlisi profunda d’aquesta situació per tal de donar-li una solució. «Si es publica un edicte i no es presenta ningú, en treus un altre i tampoc es presenta ningú, una tercera vegada i res... Anem a veure on és el problema perquè surtin edictes i la gent no es presenti», va indicar el president del Sipaag, que va suggerir dos primers elements a examinar: els requisits exigits i la retribució econòmica.

En relació amb la primera qüestió, Anguita va exposar que no hi ha equilibri per a places del mateix nivell. «Hi ha casos d’edictes de nivell nou que per una plaça et demanen un Mates 4, i a l’altra una formació. Ha de ser tanta la diferència?», va incidir el president. Així mateix, pel que fa als salaris oferts, Anguita va ser contundent: «Depèn de què demanis i segons el sou que ofereixis, la gent no es presentarà», i puntualitzant que «com més alt és el càrrec i més requeriments es demanen, més difícil és de cobrir la plaça». Al voltant d’això, Anguita va posar d’exemple un edicte publicat al BOPA número 104 d’enguany, per a la cobertura de dues places vacants per al lloc de treball de metge forense, amb el requeriment principal de tenir, com a mínim, un títol Mates 4 en Medicina i Cirurgia, i que té una retribució anual de 32.588,92 euros en 13 pagues – 2.506,84 euros cadascuna–. «Els metges tenen una gran responsabilitat i molts anys de formació. Jo ho sento molt, però a un metge no se li pot pagar 2.500 euros al mes, i des del meu punt de vista, és normal que no se’t presenti ningú», va sentenciar el president.

Menys temporalitat

Aquesta incidència dels concursos deserts, en certa manera, afecten en la menor disponibilitat de personal fix a l’Administració, un fet que el Sipaag ha denunciat en diverses ocasions. I és que, tal com va exposar el seu president «una Administració no pot funcionar amb gent eventual que estigui durant un temps determinat ni amb gent del Servei d’Ocupació, i això és de sentit comú», afegint que «l’Administració està per donar un servei a la ciutadania, no pot funcionar amb aquest personal».

I, en relació amb aquesta casuística, Anguita també va posar l’accent en les contractacions de caràcter urgent o a dit, les quals, a més, són més difícils de fer-ne seguiment perquè no són publicades. «Les contractacions fetes per urgència no surten publicades enlloc, i només ens n’assabentem si algú ens ho diu», va apuntar el president, que també va posar en relleu que «el Govern és molt gran, hi ha molts departaments i molts edificis, així que la meitat de la plantilla no ens coneixem». Tot i això, el president del Sipaag va assegurar que la darrera que va conèixer va ser la contractació directa de dues persones per fer de traçadors a l’Oficina Covid cap al mes de maig. «Aleshores la pandèmia estava, afortunadament, en un moment força baix d’incidència, i a l’Oficina Covid ja hi havia el seu personal contractat, per això no m’acabo d’explicar per què calien aquestes persones i que hagués de ser per extrema urgència», va insistir. Per tot plegat, Anguita es va mostrar partidari que la via de la urgència es reservi únicament per casos puntuals que veritablement ho requereixin, reclamant que «això s’ha d’acabar» per tal de garantir un accés a les places més igualitari. «En què et bases per agafar una persona de forma directa? I tal com diu la llei, tothom té les mateixes oportunitats?», va reflexionar. 

Sigui com sigui, des del Sipaag estan satisfets amb la relació actual amb la ministra d’Administracions Públiques i Participació Ciutadana, Trini Marin, que tal com va assegurar Anguita «sempre té la porta oberta, i quan hem tingut alguna demanda, ens ha atès i ens ha escoltat», esperançat doncs de poder-hi tractar també aquestes qüestions.