El Comú d’Escaldes-Engordany va organitzar ahir un homenatge a les famílies pioneres de l’hoteleria al país. D’aquesta manera, la corporació va dur terme una visita guiada per l’exposició Les Escaldes. Pioners de l’hoteleria que narra, en forma d’imatges, objectes i records, la història del sector hoteler i turístic a Andorra des del 1900 fins al 1960, i que es pot visitar a l’espai Caldes fins al pròxim 8 de gener.

A l’acte, els participants van poder gaudir d’un recorregut per la memòria històrica del país i de les seves famílies, tot rememorant els moments que van passar al capdavant dels primers establiments hotelers. En aquest sentit, una de les pioneres, Maria Dolsa, propietària de l’antic hotel Santa Anna, el primer establiment hoteler de la plaça Coprínceps i que va tancar les portes fa sis o set anys, va comentar que l’allotjament es va activar als volts del 1956 i s’abastia «pràcticament» de visitants francesos, els quals venien al Principat a passar 15 dies aprofitant les vacances derivades de la festa nacional francesa, el 14 de juliol. «Els gals tenien el costum de pescar i de fer muntanya, a més a casa nostra teníem aigua termal, que a França també és molt agraïda i després feien alguna compra, però tampoc hi havia massa establiments, però van ser els pioners del turisme a Andorra», va recordar.

Dolsa va explicar que en el moment en què va arribar el gran turisme va ser el punt on va «començar la guerra de preus», ja que «es van començar a construir moltíssims hotels, més dels que necessitàvem al país» i la majoria dels establiments es van veure obligats a abaixar els preus perquè «no hi havia el turisme de qualitat que esperaven». L’hotel Santa Anna d’Escaldes va tancar per aquest motiu, perquè «ja no vam poder competir, no ens era rendible».

D’altra banda, les germanes Maria i Roser Molné, filles dels propietaris de l’hotel Palanques de la Massana, van manifestar que l’establiment es va inaugurar el 1935. «A poc a poc es van anar incrementant els clients i nosaltres, que érem vuit germans, ajudàvem als pares a gestionar l’hotel, tot i que més que treure feina, en donàvem», van bromejar. A més, van recordar que l’hotel Palanques era l’establiment on s’allotjaven molts refugiats de la Segona Guerra Mundial. «Va ser una mica l’allotjament de refugiats perquè durant la guerra la gent passava per la muntanya i venien molt cap a casa nostra a quedar-se i aquella porta sempre estava oberta».