• El document també indica que les polítiques per integrar són insuficients

Lluelles, moments abans de la presentació del llibre a La Llacuna. Foto: TONY LARA

Un estudi sobre el fenomen de la immigració a Andor- ra al segle XX i fins l'any 2007 conclou que la manca d'una vida social activa és un dels principals factors que dificulten la integració. Segons s'exposa en el document "La vida a Andorra consisteix en treballar i anar cap a casa. Tothom va a la seva". I és que la percepció recollida durant els quatre anys que ha durat l'anàlisi és que "a Andorra només s'hi treballa", i que "la qualitat de vida a Espanya, França i Portugal és més alta".

Els immigrants consideren com a positiu la seguretat, la tranquil.litat, l'oferta laboral o un salari mes alt però troben a faltar la "qualitat de vida" que fa referència a les condicions laborals, l'oci o les relacions interpersonals.

Una de les conclusions que es desprèn del llibre L'impacte de la immigració a Andorra és que parlar catala és el factor indicador més important del grau d'integració. De fet, en tots els estudis consultats, s'apunta que les campanyes de sensibilització són útils per facilitar la comunicació, però tenen una influència escassa en el canvi d'actituds.

ESTABILITAT DELS
IMMIGRANTSUn dels punts a remarcar que recull el llibre és la manca d'un model identitari, integrador i reconeixedor de les aportacions de cadascú. L'estabilitat dels immigrants és una de les bases per integrar-se ja que la pèrdua de vincles familiars de l'immigrant provoca pors, ansietats, depressions i fins i tot alcoholisme. Es destaca doncs, que l'adaptació és més senzilla quan ve tota la família.

L'estudi va ser encarregat fa quatre anys pel Departament de Recerca, primerament adscrit al Ministeri d'Habitatge, Joventut, Ensenyament Superior i Recerca, i actualment del Ministeri d'Educació i Cultura, amb l'objectiu de descobrir l'impacte de la immigració en la societat andor- rana durant el segle XX, analitzat des de l'òptica de disciplines acadèmiques diferents que poguessin proporcionar una visió global i complementària.

Un total d'11 autors del Principat han recollit en set capítols els aspectes que distingeixen particularment els nacionals dels estrangers com ara l'estatus professional on hi ha una clara diferència entre els llocs que ocupen els andorrans i els d'altres nacionalitats, sent els primers els que ocupen una escala social més alta. També, s'exposa com els andorrans també gaudeixen d'un habitatge de propietat i els immigrants opten pel de lloguer i com els nacionals tenen més coneixement de llengües que els residents estrangers. El llibre també contempla la normativa generada pel sistema institucional, que s'ha adaptat a les profundes transformacions socials i econòmiques, així com constata com la immigració s'ha expandit arreu del territori.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.