L’edició d’enguany del Pla Renova s’ha tancat un mes i mig abans del previst. La raó és «l’èxit» de la convocatòria, que ha esgotat la partida destinada abans de finalitzar el termini inicialment marcat a mitjan novembre. D’aquesta manera, el milió i mig inicialment aprovat i l’ampliació posterior de 300.000 euros, han fet curt davant les 366 sol·licituds rebudes. Així ho van exposar ahir la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, i el director de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic, Carles Miquel. Cal posar en relleu que els 1,8 milions adjudicats finalment ha suposat un increment del 48% respecte de l’import destinat al programa l’any passat, 1.215.000 euros. De fet, la quantia equivalent a les demandes d’ajut d’aquest 2021 freguen els 2,9 milions d’euros. 

«El Pla Renova ha tingut sempre un creixement sostingut any rere any, però enguany l’augment ha estat molt gran», va incidir la ministra, que va posar en relleu el «rol del ciutadà de cara a la transició energètica» com a principal motiu de l’increment, pel fet que «avui en dia, quan es planteja una reforma no es fa sense pensar en l’eficiència energètica». Paral·lelament, Calvó també va posar l’accent en l’efecte de la crisi sanitària a la tendència a l’alça del programa, perquè tal com va considerar Miquel, «la gent ha estat més temps a casa i ha valorat fer-hi millores per impulsar l’eficiència energètica i reduir els consums».

Entrant al detall de les 366 sol·licituds (+28% de les demandes del curs passat), el director de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic va informar que, novament, van predominar les peticions d’actuacions al voltant de l’eficiència energètica (55% del total) i les energies renovables (24%). Així mateix, Miquel també va incidir en la «bona acollida» de les noves subvencions d’enguany que bonificaven amb un percentatge extra les actuacions, i se centraven en tres àmbits: les calefaccions, la rehabilitació per habitatges que s’incorporin al mercat del lloguer, i la reforma d’edificis plurifamiliars construïts abans del 1980.

Sobre les actuacions en equips de calefacció, el Govern va destacar que s’havien registrat 87 sol·licituds, de les quals 28 tenien a veure amb calderes i radiadors, i 57 més implicaven el salt a les fonts energètiques renovables: 51 aerotèrmies, tres biomasses i tres solars tèrmiques. A més, aprofitant aquesta qüestió, Miquel va explicar que s’han realitzat 41 noves sol·licituds d’ajut al fotovoltaic aquest 2021 per un import de quasi 347.000 euros, i que eleven el total d’instal·lacions al país a les 110 –la seva producció equival al consum de més de 750 llars–.

Pel que fa a les línies de rehabilitació d’immobles, el director de l’Oficina va especificar que s’han tramitat 31 sol·licituds per reintroduir al mercat de lloguer un total de 21 habitatges individuals i 10 edificis. Aquestes xifres, i segons el càlcul de l’Administració, suposen la inclusió d’una cinquantena d’habitatges destinats al lloguer al país. I pel que fa a les actuacions en immobles més antics del 1980, s’han rebut quatre demandes.

Previsió de creixement

Tot plegat, aquesta evolució positiva del Pla Renova anima al Govern a seguir-lo fent gran. En concret, Calvó va anunciar que la voluntat de l’Executiu és tornar a augmentar la dotació l’any vinent i que se situï vora els dos milions d’euros. De la mateixa manera, també s’ha previst mantenir el contacte amb els professionals del sector per «ajustar l’oferta del pla», mantenint els ajuts que «tenen sentit» i afegint aquells que els treballadors han detectat com una demanda entre els consumidors.

En darrera instància, Calvó i Miquel van recalcar que des de la seva posada en marxa el 2011, el Pla Renova ha rebut 2.294 sol·licituds d’ajuts, amb una demanda econòmica de 13 milions d’euros en ajuts i 16,6 de préstec, i dels quals s’han aprovat 10,8 i 13,6 milions respectivament. Per aquest motiu, el Govern calcula que la generació d’activitat econòmica arran del programa i al llarg dels anys en funcionament ha estat de 86 milions d’euros.