Claude Benet és membre fundador d’AD.HOC, un moviment ciutada apolític que busca el retorn d’Andorra als seus orígens d’acord amb la sostenibilitat ambiental i el respecte al patrimoni cultural del país. L’entitat també és contrària a l’arribada de Grifols al Principat.

–Que és AD.HOC?
–AD.HOC sorgeix d’una preocupació ciutadana que s’expressa a través d’una recollida de firmes enviada a Govern amb data del 9 de juny del 2020. Bàsicament, la petició demana que es respecti Andorra en els seus fonaments com són la conservació del paisatge, una economia sostenible, el seu patrimoni cultural, una Andorra més verda i un turisme menys invasiu. Aquesta recollida de signatures va comptar amb el suport de 1.867 persones i atrau l’interès d’un nucli  de gent que decideix constituir-se en un moviment ciutadà apartidista que redacta un  manifest (Manifest AD.HOC) en el qual s’exposa públicament la necessitat de copsar les inquietuds de la ciutadania, primer per compartir-les i enriquir-les i tramitar-les a les autoritats amb intenció de col·laborar a millorar i salvaguardar la idiosincràsia andorrana. La idea és proposar un país per viure, no un país per vendre, simplement,  ser un país en lloc d’esdevenir un producte.

–Per què creu que cada vegada sorgeixen moviments ciutadans en la societat d’avui en dia?
–Queda palès que la desafecció política va creixent i això és un perill que debilita la democràcia, de tal manera que les grans decisions es prenen en cercles cada cop més reduïts, i evidentment això és inacceptable. Per tant, és saludable i necessari que la ciutadania s’expressi. Altrament deleguem a una minoria decisions que afecten a una majoria. També hem de constatar que el sistema electoral andorrà no permet que gran part de la ciutadania, i en aquest cas també hi incloc els residents establerts a Andorra des de fa anys, quedi descartada de la participació política. Hem de fer un pas democràtic i reduir els anys de residència a Andorra per donar drets polítics a molta gent que se sent andorrana per permetre una millor participació ciutadana. Amb això, també hem de buscar maneres per a que aquestes persones no solament disposin de drets polítics, sinó que també elles facin l’esforç d’apropar-se a la cultura i llengua del nostre país. Cosa que hem de demanar a les nostres autoritats, quan fomenten l’ús de la llengua anglesa en esdeveniments propiciats per les mateixes  autoritats. 

–Considera vostè que la societat andorrana està preparada per mobilitzar-se per tal de reclamar mesures per lluitar contra l’índex de pobresa cada vegada més elevat, el preu de l’habitatge del lloguer?
–Un dels lemes de AD.HOC és Un país per viure no un país per vendre. És cert que un país d’economia de mercat on l’especulació immobiliària és un dels principals motors econòmics causa un greu problema. Entenem que és difícil per la societat andorrana mobilitzar-se per reclamar mesures per lluitar contra la pobresa, ja que gran part d’ella no actua per por, por del què diran, de lligams empresarials, familiars. La por de perdre la feina segons el que diguis, més encara en moments de dificultats causades per les circumstàncies actuals.  La ciutadania s’ha de mobilitzar de manera respectuosa però contundent i certament ja ho comença a fer a través d’associacions o moviments.  Però qui realment hauria d’actuar sense tardar, són els responsables polítics que disposen  de les eines necessàries en la Constitució als articles 32 («l’Estat pot intervenir en l’ordenació del sistema econòmic, mercantil, laboral i financer per fer possible, en el marc de l’economia de mercat, el desenvolupament equilibrat de la societat i el benestar general»), i 33 («Els poders públics han de promoure les condicions necessàries per fer efectiu el dret a tothom a gaudir d’un habitatge digne»). Al nostre entendre manca valentia o existeix massa submissió als poders fàctics, i això en el curt o mig termini causarà, si és que ja no ho està fent, greus problemes socials amb les seves derivacions com són la delinqüència i la violència.

–Per què van decidir formar part de la plataforma contra el laboratori de Grifols amb dos figures polítiques com Enric Dolsa i Carine Montaner, tenint en compte que vostès es defineixen com apartidistes? 
–De fet, aquesta plataforma s’inicia per impuls del col·lectiu AD.HOC, amb la intervenció de Dolsa al Comú d’Ordino, ens posem en contacte amb ell i Montaner s’hi afegeix després. Tant de bo altres figures polítiques s’hi haguessin adherit. El tema de Grifols és per AD.HOC una qüestió cabdal, on hem vist una cessió i abdicació del Govern Andorrà davant d’una empresa que al nostre entendre hi té possiblement molt a guanyar, i Andorra molt a perdre. No estem en contra d’una inversió estrangera assenyada, respectuosa i sobretot molt transparent, cosa que ens ha semblat que no és el cas amb aquest acord entre Grifols i ADI o el Govern d’Andorra. Quant a Dolsa i Montaner cal dir que en aquest cas han realitzat un treball d’impuls i de recerca admirable, que AD.HOC per si sol no hauria pogut pas fer.
Dit això, cal destacar que aquesta col·laboració ha estat puntual en un tema qualificat d’interès nacional i que per tant concerneix a gran part de la ciutadania, i tant de bo més figures polítiques, associacions o simplement ciutadans de peu s’hi haguessin interessat. No obstant això, continuem tenint adhesions. Cal saber fer pinya en qüestions essencials on s’hi juga una part important de béns nacionals.

–Quina és l’opinió d’AD.HOC sobre la instal·lació d’un laboratori d’immunologia amb nivell de seguretat P3 a Ordino?
–Des de l’inici vam tenir dubtes, i com que no som experts, vam contactar a través de la Plataforma experts estrangers que van confirmar que els primers dubtes eren fonamentats. En aquesta qüestió Montaner és qui va obtenir contactes molt interessants des de França, i AD.HOC els va aconseguir des d’Espanya. Experts que van confirmar que un laboratori de perillositat P3, sobretot tal i com el contracte inicial ho exposava, no aportava cap benefici per Andorra. Ni com a pol d’atracció d’empreses relacionades, puig que la pròpia especialització d’aquest laboratori ho dificulta molt.  Els materials de gestió del laboratori vindran en la immensa majoria directament des de fora d’Andorra.

–Quina és l’opinió d’AD.HOC sobre que s’hagi escollit Ordino com emplaçament? 
–Ordino disposa d’un paisatge encara força preservat i si realment es vol qualificar com a reserva de la biosfera ha d’apostar per un altre tipus d’instal·lacions. Un laboratori d’aquestes característiques és certament antagonista amb un espai declarat reserva de la biosfera.

–I vostès pensen fer alguna acció legal o recurs com ja ho han fet Dolsa i Montaner?
–AD.HOC és defineix com a «moviment» i per tant no disposem de personalitat jurídica. La nostra feina es basa en conscienciar la ciutadania i si possible a catalitzar certs neguits de la societat civil. No podem anar gaire més enllà, que ajudar posant-hi moltes hores de treball de voluntariat i part del finançament, per ajudar a preparar aquestes accions legals a aquelles persones u entitats legitimades per tirar-les endavant.