L’FC Andorra no va poder seguir amb la bona dinàmica iniciada davant el Nàstic de Tarragona la setmana passada en perdre ahir a l’estadi Johan Cruyff per 2-1 contra el Barça B. Els primers minuts de trobada van deixar clar que cap dels dos equips volia arriscar-se a l’hora de mantenir la pilota, i van jugar sense gens de pressa, amb poc de moviment i un joc molt tranquil. Durant els primers compassos van ser els tricolor qui més ho van intentar, amb internades per banda dreta d’Altimira i per banda esquerra amb Marc Fernández. No obstant això, si el primer xut a porteria de la pedrera blaugrana va arribar cap al minut 20, set després va ser Antonio Aranda qui, després de rebre de Jutglà, es va acomodar la pilota i amb cama esquerra va batre Ratti amb un bon xut, fort i sec. Tot i el revés inesperat, els homes d’Eder Sarabia van seguir sent fidels al seu estil, i van tenir un parell d’ocasions, una amb Carlos Martínez com a protagonista, que no va acomodar-se bé la pilota i el xut va sortir per sobre del travesser, i una altra de Marc Fernández a passada de Bover, que va deixar sol l’extrem dins l’àrea defensada per Peña, però aquest va demorar massa el tir i finalment va ser rebutjat.

Ho van seguir intentant els del Principat, i quan tot indicava que se n’anirien cap als vestidors amb el 2-0 en el marcador, una bona centrada de Fernández la va rematar Carlos Martínez, elevant-se per sobre dels centrals blaugrana i batent Peña. Un gol que va fer molt de bé, sobretot psicològicament, als jugadors tricolor, que van sortir en la segona part a lluitar per l’empat. Zoudine i Enri van entrar al terreny de joc per intentar refrescar l’atac tricolor, i en els primers compassos el partit es va anar desenvolupant amb ocasions per als dos conjunts, sense definir un clar dominador.

La pilota, això sí, va seguir sent per als de Sarabia, que a mesura que anaven passant els minuts van anar tancant el Barça dins la seva àrea, coneixedors que els catalans pateixen molt contra equips més experimentats a les acaballes dels duels. Zourdine intentava combinar amb Martínez, però l’excessiva afluència de jugador en pocs metres feia molt complicat treure bones posicions de xut.

Vilà i Enri van ser els protagonistes per banda esquerra, i minuts abans, Fernández va tenir la més clara de la segona meitat, però li va passar el mateix en la primera i el xut va sortir per sobre del travesser en ser pressionat per la defensa rival. S’acabava el temps i Sarabia va optar per situar l’equip en defensa de tres jugadors, i sovint Vilanova se situava com un davanter més. Molta possessió, però poca efectivitat va ser el resum dels últims minuts, dels quals se’n van jugar pocs a causa dels reiterats problemes físics que presentaven els homes de Sergi Barjuan. Finalment, 2-1 a Barcelona i els tricolor que van tornar de buit cap al Principat.