La Míriam és professora i el Sergi treballa a la banca. Tenen un fill d’11 anys i una filla de nou, i des de fa un any i mig tenen acollit un nen que ara ja té dos anys i mig. La Míriam explica que des de feia temps, tenia interès per acollir un infant, però que no va ser fins després de la seva maternitat i que els seus fills van créixer una mica que va compartir aquest desig amb el Sergi, que ho va veure amb bons ulls. El primer contacte amb el SEAF va ser al març del 2019, i després de diverses entrevistes i valoracions, els van comunicar que passaven a formar part de la borsa al juliol d’aquell any. Però no va ser fins a l’abril de 2020 que els van fer una proposta per acollir a un nen que tot just tenia un any. «Quan ens van fer la proposta ho vam tenir molt clar i de seguida vam dir que sí», explica la Míriam. No obstant això, el procés inicial va ser d’allò més atípic, ja que es va haver de realitzar durant el confinament. «Ell estava confinat en un pis i nosaltres en el nostre, i sí que ens enviavem fotos i vídeos, però pobret, al final era un nen de només un any», comparteix la Míriam, que també exposa que «ens vam conèixer una tarda i l’endemà ja va venir a casa».

En qualsevol cas, a banda d’aquesta escassa presentació, el fet d’estar tancats a casa va ser facilitador per establir el vincle entre el nen i la família del Sergi i la Míriam. «La primera setmana, i sobretot les nits, és el que va costar més: no es deixava consolar, es feia enrere, s’esgarrapava...», recalca la Míriam, que també indica que «després ja va estar, i quan tenia males nits, es deixava agafar, l’abraçava i es calmava». «Imapcta molt perquè, al final, és un nen que feia un mes no coneixia», comparteix. En aquest sentit, la Míriam i el Sergi expliquen que, quan altres persones els pregunten, noten que el que la gent més tem és el moment de la separació, un aspecte que ells encara no han hagut de viure. No obstant això, reconeixen que «amb els teus fills tens neguits, però amb ell ho vivim d’una manera més madura i relativitzem més». «Està clar que hi has de dedicar temps i esforços, però compensa», recalca el Sergi. 

I qui també està gaudint l’experiència són els seus fills, que segons expliquen, van respondre positivament a la proposta d’acollir un infant des que els ho van demanar. «Quan la meva germana ens va dir que estava embarassada, als nostres fills els va entrar la passió per tenir un germanet. Els vam explicar que de germanets no en tindrien, però que hi ha nens que els seus pares no els poden cuidar i que potser en podríem cuidar un durant una temporada, i ens van dir que sí», detalla la Míriam, que incideix que l’han rebut com si fos un germà més. «És una manera que ells vegin una altra realitat i entenguin que a la vida no tot són flors i violes», comparteix.
Així mateix, el Sergi i la Míriam expliquen que la rebuda de la mesura per part dels progenitors va ser bona, i que mantenen una relació cordial que facilita les trobades. «Era una de les coses que em feia patir, perquè aquí som poca gent i no sabia com seria al trobar-me’ls», indica la Míriam, que assegura que «ha estat fàcil».