Josep Maria Mas va ser nomenat president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis el darrer mes de maig, essent l’única candidatura a encapçalar l’entitat. Aleshores, va confirmar que la seva voluntat era la de mantenir una línia continuista amb l’etapa de Miquel Armengol. Els seus primers reptes estan sent acompanyar els empresaris en la recuperació després de la pandèmia del coronavirus i seguir treballant en la diversificació econòmica del Principat.

–Quina valoració fa de l’estat actual del teixit empresarial andorrà?
–Com vam poder veure en l’informe que vam presentar sobre l’impacte de la Covid, hem vist que tenim una millora, i a més, també hi ha optimisme des de l’empresariat de cara al segon semestre d’enguany. Penso que l’estiu ens ha ajudat molt pel funcionament dels negocis locals, malgrat que no ha arribat al nivell de l’anterior, i això fa que tothom estigui una mica més animat. D’altra banda, també hi comença a haver demandes per part de turistes de cara a la temporada d’hivern, i això també contribueix a pensar que sembla que agafem una bona línia. Això, no obstant, serà sempre que la Covid no ens la jugui, que esperem que no. De fet, la vacunació ha permès que tant els països veïns com nosaltres mateixos tinguem bones xifres epidemiològiques, així que som optimistes.

–En l’Informe Econòmic del 2020 comparteixen precisament l’impacte de la Covid, però albiren la recuperació. Considera que Andorra ja es troba en aquesta sortida?
–Jo crec que sí. El darrer setembre ja vam poder veure que hem tingut caps de setmana amb bastant moviment. Penso que això apunta, dins de la prudència, que s’està fent un canvi a millor que desitgem que es continuï materialitzant per anar retrobant, de mica en mica, el moviment que hi havia abans de la pandèmia.

–A l’Informe van recollir el repte de donar suport als sectors tradicionals perquè «s’adaptin al nou entorn global». Quines accions proposen?
–A la Cambra tenim una bona oferta de formació. Ara n’hem tret una d’específica pel comerç amb la fórmula de l’Store Assistance, i que és una manera d’ajudar-lo a gestionar o d’ensenyar-li què és el que pot millorar a partir dels estàndards que coneixem. Es pot considerar com un petit label de qualitat adaptat al comerç. I pel que fa a l’hosteleria, estem treballant una forma similar que esperem poder tenir enllestida pròximament. 

 –Però també hi ha sectors que s’han mantingut o fins i tot crescut, com la construcció. A què es deu?
–Sembla que l’inversor s’ha mantingut durant la pandèmia, afortunadament, i no ha aturat els projectes que tenia en funcionament. Això és el que ha permès que la construcció continués tirant endavant. Paral·lelament, també hi ha hagut els ajuts del Govern que han permès que la roda no s’aturi, i creiem que ha estat una bona fórmula de treball.

–I creu que és un sector amb llarg recorregut a Andorra?
–Segons sembla, sí. Els projectes que podem veure que estan en marxa ho fan pensar. De fet, fins i tot considero que, a partir de la pandèmia, hem tingut molt interès de gent de fora a venir a viure a Andorra, una vegada han vist que aquí podien estar molt bé i treballant en la distància.

–En qualsevol cas, comerç, hostaleria i construcció són sectors tradicionals. Com ha d’encarar Andorra la diversificació econòmica?
–Jo crec que l’empresariat i l’inversor d’aquí tenen idees per tirar endavant. Per això vam encoratjar que, de cara a la captació d’inversors, es tingui molt en compte el nacional, perquè creiem de veritat que aquí encara tenim potencial per poder fer coses.

–L’entorn digital hi té molt a dir?
–Sí, és clar que el marc digital hi té molt a veure. Justament, l’increment de demanda de residència que tot just he mencionat ha vingut una mica d’aquí, perquè han vist que podien treballar des d’aquí com si ho fessin des d’una capital. A Andorra, és cert que estem més acostumats a l’atenció directa al client i al tracte cara a cara, però igualment, la possibilitat de desenvolupar el treball a distància ens ajuda.

–Amb l’acord amb Grifols apareix un nou sector al país. Què n’opina al respecte? 
–Des de la Cambra considerem que totes les noves opcions que puguin venir col·laboren a la diversificació econòmica. És un sector que aquí no hem tingut mai i no el veiem gens malament, al contrari. Pensem que ens pot aportar molt, pel que fa a l’arribada de personal qualificat, i posicionant-nos en un sector on Andorra no hi ha tingut mai res i pot suposar un renom, com a mínim, en l’entorn europeu.

–A l’enquesta sobre els efectes de la pandèmia elaborada amb el CRES, els empresaris demanaven un impuls de la simplificació i la digitalització administrativa. Pensa que la pandèmia ho ha posat en relleu?
–Evidentment, en una situació com aquesta és quan tens més temps per analitzar bé les coses. És cert que això ja s’està duent a terme, però s’ha d’anar més enllà. Ens falta encara molt de camí per recórrer i hem d’escurçar al màxim els tràmits. Fa temps que fem referència a la necessitat de passar a un sistema de demanda responsable per tal que els empresaris puguin anar endavant. Al final, tots els professionals que participen en les obertures de negocis i similars coneixen perfectament la normativa.

–I econòmicament, necessiten un cop de mà?
–Algun sí, per exemple, les agències de viatges. Algunes agències es troben amb una dificultat afegida, i és que treballen molt per temporades. Aleshores, les que tenen la temporada més allunyada encara tenen dificultats econòmiques. Estem en contacte amb l’Associació d’Agències de Viatges d’Andorra, que és justament qui ha detectat aquesta mancança, i hem iniciat els contactes per parlar amb el Govern i veure si trobem alguna fórmula d’ajuda que pugui pal·liar l’espera d’aquesta part del sector durant un període de temps prudent, perquè és cert que han estat dels negocis que de veritat han quedat a zero.

–Una altra qüestió que també han posat de manifest els empresaris és la manca de personal. Què els han traslladat al respecte?
–Hi havia necessitat de personal perquè, com la pandèmia va fer pujar la llista d’inscrits al Servei d’Ocupació, el Govern va esperar que tingués uns nivells acceptables i això va comportar aquest inconvenient, pel fet que els treballadors inscrits no eren de la branca que aleshores se cercava, i va fer que ni tan sols hi hagués bossa d’ocupació on buscar. D’alguna manera, s’ha anat trampejant com s’ha pogut, tot i que sembla que ara s’ha agafat la via habitual, i a més,  ja s’han obert les quotes per començar a contractar estrangers, sobretot per la temporada d’hivern. 

–S’ha avançat quelcom a la taula de treball al voltant de la qüestió?
–La taula continua treballant, i és a través d’aquesta que hem aconseguit que el Govern accelerés, si és que es pot dir així, l’obertura dels permisos de treballadors de fora. 

–A vegades es menciona que el nivell de vida del Principat fa enrere a possibles treballadors. Comparteixen aquest diagnòstic?
–Això és el que tenim avui sobre la taula. És evident que el preu del lloguer no és equiparable amb segons quins llocs, és a dir, que hi ha una dificultat. Però jo voldria evocar que tampoc és nova d’ara, i mencionaré que fins i tot el meu pare ja recorda destinar el 50% del salari a l’habitatge, i estem parlant de la dècada dels 50. Però això no vol dir que hagi de seguir així, de cap manera. S’han d’anar trobant vies alternatives, i penso que amb l’Institut Nacional de l’Habitatge es podran trobar solucions.

–El Govern està fent referència a la necessitat de fer una reforma fiscal. Creuen que això és convenient ara?
–Tot just estem veient la sortida de la crisi de la pandèmia, així que no és massa el moment. Sobretot, parlant des del punt de vista de l’empresari i dels que han estat més perjudicats. Però això és una decisió del Govern, i entenem que la despesa que han hagut de fer per poder mantenir el sistema d’Andorra actiu, d’alguna manera, s’haurà d’anar compensant.

–Algun empresari s’ha adreçat a la Cambra neguitat per això?
–Sí, ens ho van comentar de seguida que es va anunciar. És per això precisament que considero que ara no és el moment i que s’hauria de fer més endavant, perquè és el que recollim per part dels empresaris.

–Per últim, li vull demanar sobre el desenclavament del país. Com veuen aquesta qüestió, en aquests moments?
–Nosaltres vam fer el projecte d’aeroport nacional amb dues empreses de renom i ben valorades, que van fer un projecte adaptat a les necessitats i característiques del lloc proposat. Tota la feina que podia fer la Cambra la va fer, i després corresponia al Govern fer els passos que calgués per continuar-ho. El Govern va decidir aturar el projecte, però nosaltres ens vam posar a la seva disposició per si convenia buscar un altre lloc o per si es pogués fer d’alguna altra forma. Actualment, la feina s’ha centrat en la comercialització per a l’Aeroport d’Andorra-La Seu d’Urgell, i com és una altra via d’entrada de turistes, des de la Cambra ho veiem amb bons ulls. L’únic inconvenient és, com sempre, que s’ha de passar a través d’una duana, però sabem que s’està treballant en aquesta qüestió per veure si es troba alguna alternativa.

–En qualsevol cas, des de la Cambra segueixen defensant la necessitat d’Andorra de tenir un aeroport?
–Sí. Nosaltres continuem pensant que un aeroport nacional, i amb els estudis que tenim, és necessari i important. El treball que hem dut a terme ha demostrat que a Andorra hi ha ubicacions on pot anar, i més encara amb les evolucions tecnològiques i les noves normatives existents, per això no ho oblidem. Entenem que ara no es pugui fer i s’hagi d’ajornar, però potser un dia es pot reprendre. I quan això passi, ens hi trobaran, perquè el nostre objectiu és treballar pel país.

–També ha agafat força el tren.
–És un projecte una mica més complicat de gestionar perquè no depèn solament d’Andorra, sinó dels països veïns, tant si ho fas per un costat com per l’altre. Si parlem de la banda espanyola, hi ha molta més inversió a fer, mentre que per la part francesa ho tenim molt més a prop. Penso que val la pena estudiar totes les opcions.

–I a curt termini, com creuen que es pot descongestionar el trànsit?
–S’ha de buscar una gestió inicialment interna per veure si li podem donar més agilitat al trànsit perquè un visitant pugui arribar als aparcaments i, a partir d’aquí, es desplaci a peu als eixos centrals. És cert que el Govern també té contactes amb els veïns perquè emprenguin accions en les comunicacions frontereres, per exemple, donant més amplada a les carreteres, però també tenim feina a fer dins d’Andorra. En aquest sentit, la fórmula que han trobat momentàniament a Sant Julià de Lòria sembla que funciona bastant bé.