Els membres d’Andorra Recerca i Innovació (ARI) estudiaran dues espècies de papallones pel projecte europeu ERGA: la Lycaena helle i la Coenoympha glycerion. L’investigador principal del projecte i tècnic de l’ARI, Manel Niell, va explicar a EL PERIÒDIC que aquestes dues papallones són espècies que es troben amenaçades especialment perquè viuen en ambients molt particulars.
«La importància de monitorar aquestes dues papallones diürnes parteix de que són molt bons indicadors de la salut dels ecosistemes», va assegurar Niell i va afegir que aquestes espècies «poden ser reconegudes amb relativa facilitat perquè són molt dependents dels medis vegetals en els quals creixen i són molt sensibles a les pertorbacions». Per això, monitorar-les en transsectes aporta molta informació sobre les seves poblacions i sobre els canvis que estan tenint lloc en els ecosistemes, va detallar l’investigador.

Des del 2007, Andorra, sota l’assessorament del Museu de Granollers, participa en un projecte d’abast internacional que realitza el seguiment de les espècies de papallones diürnes: el BMS (Butterfly Monitoring Scheme). Gràcies a aquest estudi, va informar el tècnic, es pot fer el seguiment de les papallones, a més de saber l’impacte que el canvi climàtic i altres alteracions del medi poden tenir sobre les seves poblacions. Concretament, Niell va explicar que, després de 15 anys d’estudi del projecte BMSAnd (estudi de les papallones diürnes d’Andorra), es van identificar unes 136 espècies de les 152 que es calcula que viuen al país. D’aquestes 136, es van estudiar 58 espècies, fet pel qual l’investigador va considerar que «les dades que van obtenir-se en aquest estudi, seran de molta utilitat per agilitzar el treball d’investigació ERGA».

La Lycaena helle i la Coenoympha glycerion són dues espècies molt importants pel funcionament de l’ecosistema del país i ambdues es troben en perill d’extinció, va alertar Niell. Pel que fa a la Lycaena «es troba al límit de la seva distribució septentrional i en regressió a tota Europa» i «una de les seves causes sembla que és la destrucció del seu hàbitat», va apuntar. Actualment només existeixen tres poblacions detectades en tota la península Ibèrica, de les quals a Andorra n’hi ha una. D’altra banda, la Coenonympha glycerion «és més comuna a Europa i es troba als límits septentrionals de la península» i al Principat només es troba en dues localitats, va puntualitzar l’investigador, tot detallant que «les colònies d’aquestes espècies de papallones que viuen al Principat, de moment, es troben estables».

Finalment, l’investigador va explicar que a banda de les espècies en perill que tenen pensat analitzar en un futur, actualment estan pendents de la seqüenciació de l’isard. Les mostres biològiques d’aquest animal tan emblemàtic d’Andorra, que van ser proporcionades pel Cos de Banders i pel Ministeri de Medi Ambient, permetran comparar-les amb les d’altres espècies properes per a poder saber quines són les característiques ecològiques i les tendències evolutives i de resistència de les poblacions d’aquest bòvid.

L’estudi del Genoma/ Per a la investigació se centraran en l’estudi dels genomes d’ambdues espècies. El procediment per estudiar un genoma comença en extreure el material genètic de la mostra objecte de l’estudi. L’extracció es fa utilitzant diversos reactius que permeten aïllar l’ADN o RNA de la resta de components cel·lulars. Tot seguit, cal seqüenciar-lo, habitualment fent ús de tecnologies d’amplificació de material genètic com la PCR, que permeten conèixer exactament la composició de la cadena de l’ADN d’aquella espècie. Després, aquests resultats es contrasten amb bases de dades compartides per part de la comunitat científica per acabar d’endreçar l’ordre exacte dels components del genoma. A partir d’aquí es poden analitzar les característiques inherents a l’espècie d’estudi: variabilitat respecte a altres espècies similars, adaptació al medi a través de la variabilitat genètica, entre d’altres.

Per últim, cal destacar la iniciativa ERGA (The European Reference Genome Atlas) consisteix en la seqüenciació dels genomes de les espècies europees, centrant-se sobretot en les espècies amenaçades, endèmiques i icòniques. En aquest sentit, Niell va manifestar que es tracta d’un projecte a llarg termini que compta amb una primera fase de tres anys per a consolidar la primera etapa de la seqüenciació. Els especialistes que participen en el projecte amb Niell són Vanessa Aroyo, Clara Pladevall, Roger Caritg, Benjamí Komac i Marc Pons.