El Govern descarta ara com ara l’adhesió a l’Organització Internacional del Treball (OIT), d’una banda per la gran càrrega de feina que podria representar no només per al Ministeri d’Afers Exteriors sinó també per al Departament de Treball i també per la càrrega financera. Així ho va posar en relleu ahir el cap de Govern, Xavier Espot, en seu parlamentària a preguntes de la consellera socialdemòcrata Judith Salazar.

Salazar volia saber en quin punt es trobava el treball que el Consell General havia encomanat al Govern en el debat d’orientació política de l’any passat sobre la signatura dels convenis fonamentals i de governança d’OIT. Espot li va respondre que després d’haver-los examinat s’ha arribat a la conclusió que «el Principat no està en disposició de signar i ratificar» aquests convenis perquè només ho poden fer els membres d’aquest organisme internacional i per tant «el pas preliminar seria l’adhesió», una possibilitat que de moment es descarta, ja que no es considera el moment oportú. El cap de Govern va voler incidir, però, en el fet que malgrat no integrar l’OIT Andorra ja compleix «de facto» els estàndards internacionals en matèria laboral. I també va incidir que quan s’integra un organisme no és per «anar allà a escalfar la cadira», sinó que és per donar compliment a les recomanacions que s’hi fan. Salazar li va replicar que més enllà de la càrrega de treball que podria suposar aquesta adhesió serviria per aconseguir una validació internacional i va destacar que cal «no relaxar-se» i continuar treballant perquè hi ha aspectes en els quals Andorra encara no està alineada a les millors pràctiques internacionals. D’aquesta manera va esmentar que no s’estan seguint les recomanacions de l’OIT a Inspecció de Treball o tampoc en la comissió tripartida, així com tampoc en matèria de treball domèstic.

Espot va tornar a reiterar que creu que Andorra està «a l’alçada dels estàndards internacionals» en matèria laboral i que també hi ha països que malgrat formar part de l’OIT tenen mancances. Es va mostrar obert que hi hagi una modificació del codi de relacions laborals de tal manera que s’especifiqui que a manca de legislació interna s’aplica la de l’OIT. En aquest sentit, va destacar que es pot plantejar en el si del Consell Econòmic i Social. També va reconèixer «la llacuna» en regulació del treball domèstic i va fer una crida als parlamentaris a, entre tots, treballar per regular i «dignificar aquesta feina». De totes maneres, va apel·lar a fer aquesta feina des de la serenor i «sense armes de destrucció política».

D’altra banda, el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, va reiterar el que ja havia anunciat hores abans: que quan es tingui totalment consolidada la plantilla de salut mental es traurà el concurs per a la cobertura de la plaça de cap de servei. En aquest sentit, el ministre va manifestar que recentment s’ha incorporat un nou psiquiatre i que la voluntat és treure aviat el concurs intern per a la cobertura de la plaça de responsable del servei. El conseller socialdemòcrata Jordi Font va posar de manifest que troba a faltar en la composició del comitè seleccionador un membre del Ministeri de Salut i va destacar que actualment és més gran la influència del SAAS en el ministeri que viceversa. El ministre, però, va contestar que no comparteix aquesta visió.

El titular de Salut també va retreure a la consellera general no adscrita, Carine Montaner, la seva manca de concreció en la formulació de la pregunta sobre el «malestar al SAAS». Així, li va demanar a què es referia, si al personal, als pacients o a altres qüestions com la barrera del pàrquing, va ironitzar, tot afegint que hi ha molta gent que també està molesta per la feina parlamentària de la consellera. Montaner li va dir  que «el malestar al SAAS no és nou» i va recordar que el rol dels parlamentaris és fer arribar els neguits de la població a l’Executiu. Així, va concretar que hi ha malestar en la planificació dels recursos, en el transport sanitari o en el fet que certes formacions siguin molt cares.