Els treballs de recuperació de la Farga del Madriu realitzats fins al moment, i que van començar aquest 2021, han permès descobrir el canal d’aigua que accionava una de les funcions de la ferreria que s’ubicava al solà de la Farga entre 1732 i 1836, al llarg de tot just un segle. D’aquesta manera, la descoberta faculta als arqueòlegs i tècnics especialitzats en la matèria a conèixer com es creaven els lingots de ferro al martinet. Així doncs, amb la voluntat d’observar l’evolució dels treballs, el cap de Govern, Xavier Espot; la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva; i els cònsols d’Escaldes-Engordany i Ordino, a més d’una gran part de l’equip del departament de Patrimoni Cultural, van visitar ahir el jaciment. Riva va posar en relleu que les feines de recuperació «han pogut avançar molt més del que es tenia previst».

D’aquesta manera, la ministra va apuntar que l’actuació que s’està executant al terreny és un projecte tradicional d’Andorra, ja que són «unes fargues que presenten un recorregut històric molt ampli, poden explicar la història del país vinculada al ferro i donar-li molta importància a la vall del Madriu», dos objectius que es troben dins de les voluntats i aspiracions de l’actual Govern al llarg d’aquesta legislatura. En aquest sentit, Riva va explicar que l’essència que fa singular la iniciativa és que s’està restaurant una Farga catalana, una mena de forja diferent de les trobades inicialment al Serrat i a la zona més alta, i que va estar quasi un segle en funcionament. «És un projecte que s’estava estudiant i del que consta molta documentació, però és la primera vegada que es du a terme in situ per tal de poder copsar i tocar tot allò que s’ha llegit, estudiat i que hi ha als documents», va manifestar la titular de Cultura.

A més, tot i que des del ministeri s’han projectat un total de quatre fases de treballs, la ministra va assenyalar que aquella gent que assíduament passeja per aquests entorns poden començar a veure el que està donant i percebre que només amb una intervenció ja s’han «constatat diverses recerques i investigacions entorn d’aquesta Farga del Madriu».

Els treballs

En referència al desenvolupament dels treballs que es duran a terme al llarg dels pròxims quatre anys, comptant el darrer estadi de revalorització de l’entorn de la forja situada a la vall del Madriu, l’historiador Olivier Codina va assenyalar que l’àmbit que estan intervenint va des del camí de la muntanya fins al riu Madriu, i inclou la Farga, la ferreria i unes cabanes ramaderes. D’aquesta manera, l’objectiu principal de l’expedició és «entendre la siderúrgia del lloc i com aquesta s’intercala amb la cronologia de la vall».

L’expert en la matèria també va exposar que, en un primer moment, el terreny i les restes de la instal·lació es trobaven cobertes d’arbres, per la qual cosa van haver de tallar-los selectivament per tal de veure tot el jaciment i les seves estructures. Codina va destacar que el fet d’avançar un dels estadis dels treballs amb l’excavació de la ferreria els ha permès trobar-hi a sota tots els elements que la componien, motiu pel qual considera que «amb l’avançament de l’estudi hauríem d’entendre que s’hi feia i com funcionava realment», com per exemple, el descobriment del canal d’aigua que alimentava el martinet. I va afegir que les feines realitzades fins al moment també han demostrat que l’espai té una història d’entre cinc i sis segles.

Per cloure, Codina va posar de manifest que el projecte de restauració de la forja del Madriu compta amb la col·laboració de tres mestres de la pedra seca, els quals aniran acudint al jaciment al llarg dels anys, i que atorguen «l’expertesa necessària perquè la restauració i revalorització d’aquest patrimoni no caigui d’aquí a dos anys, que tingui un grau de seguretat». A més, la participació d’aquests experts permetrà que un màxim de cinc o sis alumnes es puguin formar com a artesans de la pedra seca després d’haver superat 700 hores de formació, segons va informar l’ANA.