La Universitat d’Andorra (UdA) supera per primer cop els 600 matriculats i el nombre d’estudiants inscrits en formació reglada ha augmentat un 15% en aquest curs 2021-2022. Així ho van notificar ahir en la inauguració del curs acadèmic 2021-2022 que es va celebrar a l’auditori Claror de Sant Julià de Lòria. L’acte va ser presidit pel cap de Govern, Xavier Espot, el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Majoral, i el rector de l’UdA, Miquel Nicolau.

Segons va detallar Nicolau, per primera vegada la universitat ha obtingut més de 600 matriculacions, en concret, s’han inscrit 629 estudiants, un 15% més que l’any anterior, 547. En aquest sentit, va declarar que sabien que anaven creixent i actualment ja han arribat al màxim d’estudiants que poden tenir al centre. El nou màster d’Educació que s’ha posat en marxar amb l’inici d’aquest nou curs és una part d’aquest creixement, va exemplificar el rector. En una altra línia similar, va esmentar en el seu discurs de benvinguda que el paper de la recerca és molt important per l’actual situació sanitària, fet pel qual considera que és indispensable potenciar l’àmbit de la recerca per als grans reptes del futur, i per tant, aquest ha de ser «cada cop més l’eix central de la nostra economia i del nostre benestar». Des de la Universitat van reiterar la necessitat de poder tenir tan aviat com es pugui una residència universitària. En aquest sentit, el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Majoral, va anticipar que el comú ja està treballant en el projecte per una residència universitària i va insistir que «s’ha de consolidar Sant Julià de Lòria com un campus universitari que serveixi per dinamitzar la parròquia i diversificar l’economia del país».

Pel que fa al cap de Govern, Xavier Espot, va recordar que l’any passat l’UdA va assolir el rècord d’estudiants en els seus 33 anys d’història, 1.451 en total i va afegir que en molt poc temps es van posar en funcionament dues noves aules a l’edifici Cub per donar resposta a la creixent demanda d’estudis. En un altre sentit, va donar les gràcies a Majoral pel compromís perquè la parròquia esdevingui una font de coneixement, de recerca i d’innovació. «Les dues institucions compartim la visió segons la qual Sant Julià de Lòria ha de ser l’autèntic pol universitari andorrà», va puntualitzar Espot, detallant que «volem col·laborar decididament tant en el projecte de la residència universitària que ha esmentat el cònsol, com també en el projecte de l’ampliació dels espais de la universitat d’Andorra que esdevé cada cop més inajornable i que, sens dubte, s’ha de fer a la parròquia on ens trobem». En aquest sentit, el cap de Govern va deixar clar que «cada parròquia ha de disposar d’aquells pols de creixement econòmic i socials que la caracteritzen», motiu pel qual des de l’Executiu sostenen que Sant Julià de Lòria és la parròquia «on s’han de fer les inversions en l’àmbit universitari». D’aquesta manera, el rector de l’UdA va esmentar que, abans que l’actual Govern acabi la legislatura, desitgen que la qüestió sobre la residència universitària estigui tancada i definida. A més, va insistir en el fet que fa temps que reclamen aquest espai que convertiria tota la parròquia en una vila universitària amb tots els serveis, destinada no només als estudiants, sinó també al professorat i als investigadors.

L’entrega dels diplomes de graduació dels estudiants de la promoció 2021 va ser a càrrec de la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, juntament amb el rector de la Universitat.

La lingüista Carme Junyent dona una lliçó inaugural sobre el llenguatge inclusiu/ En el transcurs de l’acte de benvinguda, la lingüista catalana i directora del grup de llengua amenaçada de la Universitat de Barcelona, Carme Junyent, va fer la lliçó inaugural que portava com a títol De la llengua no sexista a la llengua inclusiva: ha servit d’alguna cosa?.  Al llarg del seu discurs, Junyent va exposar les diferents propostes per a un llenguatge no sexista que han anat apareixent des dels anys 70 fins a l’actualitat. A poc a poc va anar mostrant com cada una de les propostes no millorava la vida de les dones, sinó que més aviat, «feia molt mal a la llengua». Un exemple que va exposar sobre el resultat de les diverses propostes no sexistes que existeixen en l’actualitat és que les nenes no se senten identificades amb la paraula nens. Per aquest motiu va justificar que «si aquestes solucions no funcionen és perquè la llengua funciona independentment dels parlants», recalcant que «cal menys morfologia i més anàlisi de la conversa». Un altre aspecte que també va posar de manifest va ser que moltes llengües del món només tenen un gènere. «Si seguíssim el canvi de les llengües naturals, aniríem molt més cap a la neutralització i quedaria un sol gènere per a tothom», va argumentar la lingüista catalana.