PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Una cinquantena de menors són víctimes d’abús domèstic o escolar

El 24% d’infants de 12 a 16 anys reconeix haver estat colpejat a l’escola almenys una vegada durant el curs

Per El Periòdic

Mora i Micó, en la presentació de l’Observatori de la Infància, ahir al matí.
Mora i Micó, en la presentació de l’Observatori de la Infància, ahir al matí. | ANA / M. P.

Prop d’una cinquantena de menors, concretament 46, van ser víctimes de maltractaments i violència en l’àmbit domèstic o escolar durant el 2020. Així es desprèn dels resultats de l’Observatori de la infància 2021 que ahir van presentar el director del comitè d’Unicef Andorra, Albert Mora, i el director del Centre de Recerca Sociològica (CRES), Joan Micó.

Entrant al detall de les dades sobre infància vulnerable, el Cos de Policia ha constatat com el nombre de menors de 0 a 17 anys víctimes de violència domèstica identificats l’any passat va ser de 18 casos, xifra que representa una taxa de 14 casos per cada 10.000 infants d’aquesta edat. A més, durant el 2020 també es van registrar 18 menors d’edat víctimes de delictes contra la llibertat sexual i 10 menors d’entre 11 i 16 anys víctimes de violència física o psíquica en l’àmbit escolar.

En aquest cas, Micó va manifestar que «una cosa és el que es denuncia i una altra és la realitat», assegurant que la sensibilització per part de la societat ha portat a denunciar aquests fets en major volum davant les autoritats, la qual cosa «no vol dir que hi hagi més violència o menys».

Seguint amb aquesta problemàtica, cal destacar que, l’any 2019, el percentatge d’infants d’entre 12 i 16 anys que van declarar haver estat colpejats a l’escola almenys una vegada durant el curs va ser del 24%, mentre que l’any 2013 la xifra era del 21%. 

 

Problemes de salut

En relació amb l’indicador de salut, Mora va defensar que es tracta d’un dels elements que més preocupa Unicef, sobretot l’obesitat i el sobrepès. En aquest sentit, durant el curs 2019-2020 es va detectar un 5,7% dels alumnes de maternal en aquesta situació, un 8,6% entre els alumnes de primer de primària i un 16,1% entre els de sisè de primària. És per aquest motiu que el director del comitè d’Unicef a Andorra va assegurar que, coincidint amb el Dia internacional de la nutrició, s’impulsaran accions conjuntament amb el Col·legi de Dietistes per frenar l’augment d’aquesta problemàtica.

Pel que fa a la salut mental, durant el 2020 hi va haver fins a 171 primeres visites al Servei de Salut Mental i 1.604 programades per a infants d’entre un i 10 anys. Segons Mora, «és conegut i contrastat que la pandèmia i el confinament han produït un empitjorament de la salut mental», ja que «els nivells d’ansietat i angoixa entre els infants han augmentat». Tot i això, les dades d’aquests indicadors no revelen més informació, per la qual cosa el CRES està en converses amb el SAAS per tenir més dades i «afinar més per entendre millor el que passa».

 

Natalitat i risc de pobresa

Un altre dels indicadors avaluats per l’Observatori de la infància està relacionat amb els nounats. Segons va manifestar Mora, «Andorra ha perdut moltíssima natalitat», ja que la població més jove del Principat s’ha reduït a la meitat en 10 anys (de 700 fins a poc més de 300). En aquest sentit, Micó va destacar que la proporció de la població de 0 a 17 anys és d’un 15,7%, la qual cosa significa que «som el país amb la taxa més baixa d’Europa», malgrat que a curta distància de països com Espanya (17,6%). Micó va manifestar que analitzant la taxa conjuntural de fecunditat, que és aquella que fa referència al nombre de fills que pot tenir una dona en edat de tenir-los, és de 0,98 i, a nivell europeu, «no hem trobat una taxa més baixa». Tot i això, va afirmar que en una enquesta del 2019 on es demanava a persones amb fills si en voldrien tenir més, un 31% deia que sí, però que no els tenien per motius econòmics i per aspectes com la conciliació laboral i familiar.

En referència al benestar material, és a dir, l’estadística que analitza el risc de pobresa (població amb una despesa per sota del 60% de la mediana nacional), val a dir que l’any 2019 va ser del 13% de la població total, un 14,7% entre els menors de 16 anys i un 24,4% en el cas de les llars monoparentals formades per un adult amb infants dependents. Precisament, Micó va posar en relleu que les llars monoparentals són les més afectades per la privació de material severa, ja que l’any 2019 aquest element afectava un 5,7% del total de les llars i a un 17,4% de les llars monoparentals. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT