El mercat de compensació d’emissions de gasos d’efecte hivernacle es posa en marxa. D’aquesta manera, el reglament que li dona empara sortirà avui publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA) i ja serà possible que «les empreses o els ciutadans que treballen per reduir les emissions» puguin posar a la venda crèdits de carboni per finançar els seus projectes i que altres empreses o ciutadans puguin comprar-los per compensar les seves emissions, tal com va explicar la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, que va afegir que s’ha impulsat aquest reglament perquè es vol que el sistema que hi hagi per dur a terme aquest mercat tingui les «màximes garanties de control».

Segons va afegir el director de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic, Carles Miquel, el reglament estableix com calcular aquestes emissions de tal manera que hi hagi una integritat i també es determina el caràcter voluntari de la participació en aquest mercat. A més, s’estableixen els mecanismes d’informació entre els diferents actors i els criteris per incorporar-se al mercat. Pel que fa als projectes que es poden encabir en aquest mercat nacional, Miquel va defensar que «han d’aportar un plus, un valor afegit» a la reducció d’emissions o bé a la captura d’aquestes. En aquest sentit, va citar alguns com per exemple els d’eficiència energètica i energies renovables; la mobilitat i el transport sostenible; l’agricultura, la silvicultura, la gestió forestal o la ramaderia; projectes d’economia circular o qualsevol altre que estigui relacionat amb la protecció de l’ecosistema i la lluita contra el canvi climàtic.

Una vegada s’opti per posar aquests crèdits al mercat hi haurà una validació per part de l’oficina de l’energia i un cop hi hagi aquesta integració es publicitaran amb el preu del CO2 associat, que en principi s’equipara amb la fiscalitat del carboni, és a dir, 30 euros per tona. Els que estiguin interessats en aquests crèdits poden escollir aquells que més s’adiguin a la seva responsabilitat social corporativa o la seva filosofia i llavors hi haurà un acord entre ambdues parts per fer la transacció. Aquesta operació també s’acreditarà perquè hi hagi constància. De fet, Miquel va incidir en el fet que l’oficina verifica «la integritat» i que el projecte funcioni com està previst en la reducció o l’absorció d’emissions i va defensar que les empreses tenen, entre les raons per fer la compensació, la seva responsabilitat social corporativa; anticipar-se a futures regulacions; una qüestió de màrqueting o la voluntat de contribuir a la lluita contra el canvi climàtic.