L’Organització de les Nacions Unides (ONU) va publicar el 16 de setembre un informe en què assegurava que «s’acaba el temps per evitar un escalfament catastròfic» i conseqüentment ja no s’assolirà l’Acord de París. Per aquest motiu, el director de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic, Carles Miquel, va explicar a EL PERIÒDIC que «ens trobem en una situació complicada i irreversible», malgrat que en el cas del Principat la pandèmia del coronavirus no ha frenat les reformes en matèria de lluita contra el canvi climàtic.

I és que tal com va asseverar el director, en comparació amb altres països, «Andorra té més facilitats per marcar unes limitacions i un compromís governamental» i va puntualitzar que una mostra d’això són els programes que ha marcat l’actual Govern fins al final del període legislatiu que asseguren la continuïtat a mesures ecologistes. Tanmateix, va assegurar que «Andorra té polítiques mediambientals per limitar la temperatura» i va esmentar que la taxa verda és un «clar exemple» de la sostenibilitat que ha impulsat l’Executiu per pal·liar la situació. A més, Andorra assistirà a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de 2021 (COP26) que se celebrarà del 31 d’octubre al 12 de novembre a la ciutat de Glasgow. En la mateixa línia, Miquel va informar que s’explicaran els projectes que està duent a terme el país per empènyer polítiques i accions capdavanteres, individuals i comunes, com la Cimera Iberoamericana, i va recordar que l’any passat Andorra es va comprometre aconseguir la neutralitat carboni el 2050.

Però, amb tot, les conseqüències del canvi climàtic es comencen a entreveure al Principat. «El clima està canviant i any rere any va en augment a conseqüència del canvi climàtic» i «tot parteix de l’acumulació de les emissions que es van començar a iniciar al segle XIX amb la industrialització», va afirmar el director, tot afegint que «la intensitat de la calor que cada cop és més elevada i més freqüent al país és una de les repercussions d’aquest impacte». Així, l’onada de calor d’aquest estiu que va provocar temperatures històriques n’és una prova. I és que de juliol a setembre es va registrar una mitjana de 37,4 graus i a l’agost es van constatar cinc dies de molta xafogor amb temperatures fins als 37,6 graus al roc de Sant Pere i 38 a la parròquia d’Escaldes-Engordany. L’estiu del 2015 es van arribar als 35 graus i al juliol de l’any passat també, fet que Miquel va advertir que «aquestes temperatures no són típiques als Pirineus». Al sud d’Europa, també es va batre enguany el rècord de temperatures màximes, concretament a l’illa de Sicília amb 48,8 graus, seguit d’Atenes amb 48. Tot i que aquestes xifres són preocupants «no són relativament altes en comparació a altres èpoques», va exposar el director, manifestant que «els successos reals i palpables que vivim són un clar exemple que la societat actual està rebent els impactes del canvi climàtic».

Una de les primeres conseqüències negatives al país serà la dificultat de la presència i cultiu de la neu, va recalcar Miquel, fet que provocaria repercussions econòmiques i mediambientals. «Si no hi ha neu, no vindran els turistes i això afectarà l’economia del país», va indicar, fent palès que també tindrà impacte als ecosistemes, la biodiversitat i les espècies que hi viuen.

Quant a la situació de l’aire a Andorra en comparació als altres països, aquesta és «extremadament bona», segons va sostenir el director, que també va especificar que, en aquest sentit, l’impacte de la pandèmia i, en especial, del confinament, va beneficiar les condicions ambientals al país. Tot i això, va recordar que l’energia dels edificis, la calefacció i la mobilitat són algunes de les emissions que provoquen l’efecte hivernacle al Principat.

Les masses forestals/ En un altre ordre de les coses, Miquel va afegir que les masses forestals ocupen més del 40% de la superfície i són responsables de l’absorció de més del 25% de les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH) del país. La Llei 7/2019, de 7 de febrer de 2019, de conservació del medi natural, la biodiversitat i el paisatge ja va reconèixer les masses forestals com el principal embornal de gasos amb efecte d’hivernacle del Principat i va recomanar gestionar-les com a tals en resposta a les obligacions mundials derivades de l’Unfccc (United Nations Framework Convention on Climate Change) i de l’Acord de París, als quals Andorra s’ha adherit.