Meritxell Garcia és l’única dona monitora de tir del Principat al centre penitenciari de la Comella. Ho és des del 2009, quan va decidir presentar-se a les places de formadora en aquesta disciplina per refermar-se com a dona en una professió marcada històricament pel gènere masculí. «Volia ser algú en aquesta casa», va afirmar l’agent dels comandaments de la Comella. D’aquesta manera, Garcia, qui en tot moment va manifestar que «mai» ha sentit o patit discriminació per part de cap company pel mer fet de ser del sexe femení, va esdevenir la primera dona a adquirir aquest rang.

«En ser comandament vaig veure que podia fer coses, tot i que el tema de les armes al principi em feien molta por, però vaig pensar que ho havia de canviar i amb l’ajuda d’un company els hi vaig acabar agafant el gustet», va exposar. I va apuntar que malgrat que en un primer moment tenia cert pudor a les armes, sobretot «a l’escopeta de trombó pel seu pes i el retrocés en el moment d’utilitzar-la», després de descobrir aquest món, cada dia li agrada més.

L’agent penitenciària va explicar que després de passar tota una selecció interna amb altres membres del cos, entre set i vuit, va ser enviada a l’Escola Nacional d’Administració Penitenciària (ÉNAP), a França, per dur a terme la formació escaient i obtenir el respectiu títol acreditatiu. Garcia comenta que, almenys en aquella època, a l’estat veí del nord «no es veia amb bons ulls que una dona realitzés aquesta formació», motiu pel qual va afirmar que durant les primeres setmanes «ho vaig passar una mica malament», però a la tercera, quan la van començar a conèixer, va manifestar que ja la van acceptar. «Com a dona em vaig sentir malament les primeres setmanes a França, fins al moment que van veure que jo no volia treure el lloc a ningú i només estava allí per obtenir el meu títol», va indicar.

A més, va assenyalar que a l’ÉNAP t’imparteixen les classes d’acord amb la legislació francesa, utilitzant les seves armes, i quan tornes a Andorra «has de readaptar tot el que has après per adequar-ho a les normes d’aquí». I va posar en relleu que a França «no m’han regalat res», tot destacant que les proves, la tipologia de les armes i tot el relacionat amb la formació és igual en ambdós gèneres. «No hi ha diferències entre homes i dones», va dir. Garcia també va relatar que va estar set setmanes a l’escola francesa i va haver de superar un període d’exàmens durant set dies. «Allà també vaig obtenir el diploma de pistoles d’impulsos elèctrics, la qual, a diferència del que es pugui pensar, només deixa a la persona paralitzada durant un breu període de temps, el necessari perquè puguem intervenir, i el certificat de simulacions. A més, cada dos anys tornem a l’ÉNAP a fer reciclatge», va indicar.

En relació amb l’execució de les formacions com a instructora de tir als companys del centre penitenciari, l’agent va expressar que la seva funció és ensenyar-los com disparar en diferents situacions i, sempre, dintre de les seves funcions, fent esment que també han dut a terme cursos sota la neu. En aquest sentit,  va ressaltar que només poden impartir classes si estan aprovades per la direcció del centre penitenciari, tot matisant que «no puc anar per lliure». I va afirmar que després de la formació cada agent «és conscient del que ha de fer».

Garcia també és la primera comandament a Andorra, una posició en la qual sempre ha estat respectada pels seus companys «de la mateixa manera que els homes», va asseverar que «mai he tingut cap mena de problema», segons l’ANA.